Aquest és el tercer any que vinc a les Nacions Unides per donar una paraula davant d’aquest comitè, una paraula que es converteix en paper, un paper que es converteix en arxiu, un arxiu que es converteix en no res. Per això, aquest cop he volgut portar-los quelcom material, tangible, des dels territoris ocupats del Sàhara Occidental perquè la paraula no es converteixi en arxiu, perquè l’arxiu no es converteixi en no res, desitjant i buscant despertar alguna consciència.
Aquest és un tros de la roba que portava l’activista sahrauí Sultana Khaya el dia que fou forçada i torturada per part de les forces d’ocupació marroquines. Aquesta és la seva sang que representa la sang de tot el poble sahrauí i de tots els pobles oprimits. Aquesta és la sang que representa la vostra vergonya, que representa la vostra inacció i ineficàcia. Aquesta és la sang que representa el nostre patiment com a poble sahrauí, però també és la que dignifica la nostra lluita i reforça la nostra voluntat.
Senyors, al Sàhara Occidental seguim sofrint, seguim sagnant, seguim patint la traïció dels diferents governs espanyols, seguim patint una brutal ocupació colonial marroquina. El nostre territori es manté ocupat, els nostres recursos naturals saquejats, el nostre poble refugiat, els nostres activistes empresonats i, en canvi, de vosaltres només rebem paraules buides i resolucions en paper.
Lamentablement l’Organització de les Nacions Unides més que una eina que garanteix el dret dels pobles a ser lliures i sobirans s’ha convertit en un instrument en mans del poder imperialista. Per això he volgut ser a la seu de l’ONU, davant d’aquest comitè, per recordar-vos que això més que les nacions unides sembla l’imperialisme unit, més que les nacions unides sembla la colonització unida, més que les nacions unides sembla el poder econòmic unit. He volgut venir per dir-vos que Palestina segueix sagnant, que la República Sahrauí segueix patint una brutal ocupació, que la República Democràtica del Congo segueix cremant. He vingut per dir-vos que Líbia ha estat
destruïda i l’Àfrica segueix intervinguda i tot això davant les vostres mirades i indiferència.
Però també he volgut venir pe dir-vos que hi ha esperança, hi ha esperança perquè el món està canviant i la revolució de les consciències és universal i imparable. Hi ha esperança perquè aquells que avui destrueixen seran destruïts i aquells que avui resisteixen seran consagrats amb la millor de les victòries. Senyors, hi ha esperança perquè la fórmula imperialista ha fracassat, els pobles s’han despertat, perquè la lluita és un dret, la resistència un deure. Hi ha esperança perquè el Sàhara Occidental tard o d’hora serà lliure, serà descolonitzat.
Us vull dir també que la sang dels nostres pobles, dels nostres germans i germanes no s’ha vessat en va. Vull dir-vos que tard o d’hora hi haurà justícia, llibertat i pau. Perquè pot ser que aquí hi hagi el poder i la presa de decisions, però a fora hi ha els pobles, la revolució, la resistència i la història ens ha ensenyat que sempre que un poble resisteix per una causa justa tard o d’hora guanyarà. Per la fi de la colonització del Sàhara Occidental i per la llibertat dels pobles, moltes gràcies.