Paraules del sud

Pere Casaldàliga

Si Tu m’has estimat sempre
i sempre m’estimaràs,
que menys puc fer
que estimar-te?


No per ser rosa
Deixa de ser flor.


El meu pensament en el món,
com un colibrí a São Paulo.


Parlant de l’estimada, el poeta veneçolà Rafel Cadenas escriu: “En el teu regne tots els dies es tornen suficients.” Amb molta més veritat, si parlem del Teu Regne.


Que la meva paraula, Senyor,
no sigui més que la meva vida.
Sigui la meva paraula jo.


La veu dels pobres es farà sentir cada vegada més en un món en què els que tenen la vida garantida són 500 milions, i els exclosos, més de 5.000 milions.


El que va ser president del CELAM, i veritable patriarca de l’Amèrica Llatina, el cardenal argentí Eduardo Francisco Pironio, volia que la nostra Església fos “peregrina, pobre, pasqual i llatinoamericana”.
El cristianisme exigeix al mercat el límit i el servei del proïsme.


Quan l’evangeli escrit
Em desconcerta,
apel•lo al Teu Cor.


Jo sóc jo
i la meva computadora.


La Trinitat és el nostre hàbitat.


En guaraní l’economia de reciprocitat es diu “mans obertes recíprocament”.


No esfullis la rosa,
no l’expliquis.


En el treball del Regne no hi ha altra jubilació que l’esperança.


En lloc d’arreglar el pont,
avisen que “hi ha perill”.


Jesús no explica la creu; la comparteix.


Si no fos per obrir-les,
sobrarien les finestres.

En Jesús de Natzaret una voluntat humana es posa en total sintonia amb la voluntat divina.


Jo sóc soledat.
Tu ets soledat.
Nosaltres som companyia.


Ja sóc vell, i encara
em ronda, camí endins,
la garsa blanca de la Utopia.


No siguis tan lliure, tan lliure, que només siguis lliure per a tu mateix.


Cada cor humà
és un buit de Déu.


“A la casa del meu Pare hi ha moltes estances”, diu Jesús. Això s’ha d’entendre no solament del cel, sinó també de la terra.


“El menyspreu de la política és la venjança dels pobres” (Plínio Arruda Júnior). Però ja sabem que la venjança mai no condueix enlloc”.


La veritable religió és l’aliança de dues llibertats: la divina i la humana.

Però abans i després,
amb la mort per entremig,
la meva vida sempre és la meva vida.


Pot haver naufragat algun vaixell o alguna piragua. La Utopia, com Jesús, continua
caminant, potser de nit, sobre les aigües.


El que és cert és que no hi ha un Déu natural i un altre de sobrenatural. I hi ha un sol ordre que és natural, històric i diví.


No et dediquis a adobar problemes. Assaja solucions.


La veritable Nova Evangelització només pot ser la vella evangelització de Jesús: anunciar la bona notícia als pobres.


Com Jesús, els seus deixebles han de dedicar-se a fer pa del pa, no pa de les pedres. I, en darrer terme, donar com a pa el propi cos.


Sense Jesús, l’Esperit no té la carn de la història. Però sense l’Esperit, Jesús no té el futur de la història.

El Fill, amb la seva sang,
és el vi de Déu.
L’Esperit és el seu oli.


Sóc encara ahir,
Em vaig fent avui,
i ja sóc
el que seré.


Bastarien les parets.


Jesús sense la Causa de Jesús, que és el Regne, seria un passat més.


Per fer la multiplicació dels pans cal partir dels pans que el Poble té.


No coneixem Déu en ell mateix; el coneixem en nosaltres.


Només la identitat pot dialogar amb l’alteritat.


La Resurrecció va fer esclatar els límits de la carn històrica de Jesús.


En la distància espiritual del desert pot haver-hi una “proximitat” més profunda.

En lloc d’obrir-nos a la compassió, ens tanquem en l’autocompassió: en la compassió del propi melic. En l’autocompassió gastem les entranyes, ens dediquem a adobar problemes.


La veritable religió és l’aliança de dues llibertats: la divina i la humana.


Es pot i cal evangelitzar els rics i els pobres.
Però no es pot evangèlicament optar pels pobres i pels rics.


Fa molt temps que el món sap, per experiència, que la política externa dels EUA és perversa. El que costa entendre és que una alarmant majoria del poble nord-americà continuï donant suport als successius mandataris que executen aquesta política.


No les Teves paraules,
la Teva fe.
No les Teves faccions,
la Teva ànima.
Però la Teva història,
Jesús.
La Teva vida fidel i rebel
Que va acabar a la Creu.