Els desheretats dels Sistema
Són els hereus del Regne,
La sortida més difícil és la sortida de si.
I l’entrada en si mateix,
L’entrada més difícil.
“Vaig comptant els anys
per relleu de roses”,
ens deia Valverde.
Per relleu del Déu
Que es va rebel·lant i revelant.
La voluntat de no posar cap límit
Al mercat, a la tècnica, al plaer, al poder...
És idolatria.
L’ésser humà te genètica divina.
El pecat original fóra
L’acumulació genètica, ètica i històrica
De les desviacions de la llibertat humana
Per orgull i egoisme.
Si no hi ha ecumenisme, no hi haurà ecologia.
En aquesta hora d’espiritualismes
Esotèrics, alienats, o de retirada,
S’imposa més que mai
L’espiritualitat del seguiment,
Històrica, compromesa, alliberadora.
“El segle XXI serà religiós o no serà” (Malraux).
“El cristianisme del segle XXI
serà místic o no serà cristià” (Karl Rahner).
L’església del segle XXI
Optarà de veritat per les majories empobrides
O sobrarà coma Església.
El socialisme real ha estat el fracàs del socialisme
En aquesta realització fàctica;
No el fracàs de la utopia del socialisme.
Aquesta segueix en peus, escarmentada, alliberada.
En les nafres del Ressuscitat
Déu ha volgut conservar per sempre
El tatuatge de les seves esposalles amb la
Humanitat.
La celebració jubilar de l’any 2000
Tant pot ésser un esdeveniment
De conversió eclesial històric
Com un festival autoidolàtric del cristianisme.
No es pot optar pels pobres
Sense viure d’alguna manera la seva pobresa.
No n’hi ha prou amb ser creient.
Cal ser creïble.
Amb la mort acaba tota la soledat.
El cel serà la companyia total.
El mur de Berlín mai no va ser
Càtedra de la teologia de l’alliberament.
Déu és tant la llum
Com l’ombra.
Un miracle freqüent de l’Església conservadora
És transformar el vi en aigua.
El desert no salva per la seva aridesa cridanera,
Sinó per la seva llibertat silenciosa.
No és que Déu sigui inefable,
És que nosaltres som analfabets.
El dogma no et defineix:
Et sospita i t’enquadra.
La solidaritat pot ésser el gran sagrament
De la salvació del primer món.
No ser pragmàtic
No significa no ser programàtic:
S’ha de conjuminar política, ètica i utopia.
La fosca nit dels pobres
És també la fosca nit dels seus aliats.
En el fracàs de la mort només triomfarà la Vida.
No es tracta que ens trobem tots
En les aigües del Jordà,
Sinó en les aigües de la Vida.
Els tres verbs cardinals de la nostra vida
Són: acollir, comprometre’s, esperar.
La paraula més bella de les paraules
És paraula.
Quan tots parlin bé de tu
Potser serà bo que tu parles una mica malament.
La vertadera solidaritat
- més, evidentment, si vol ser cristiana-
és la que s’exercita – com diria Metz-
a favor dels “perdedors històrics”.
En el principi fou el final:
La Pasqua, germans, germanes!
El 50 per cent dels nostres raciocinis són
autodefensa.
“En el molt parlar no faltarà el pecat.”
I en el molt callar no faltarà l’omissió.
La farina de la història
Fermenta amb el Teu Regne.
