Els Pares d’Amèrica Llatina que tots  hem de conèixer
Victoriano Lorenzo

Victoriano Lorenzo, fill dels aborígens Rosa Lorenzo i María Pascuala Teolla, va ser un mestís de la regió de Penonomé a la província panamenya de Coclé. Va exercir els càrrecs nominals que la Corona permetia als senyors principals de les comunitats indígenes. Va ser amic de l’eminent Belisario Porras, i a través d’ell va conèixer Victoriano. Va experimentar a les carns pròpies les crueltats físiques, morals i econòmiques que la seva raça va patir. D’aquesta experiència en va treure les energies per lluitar contra l’aristocràcia penonomenya. L’adhesió a les idees de llibertat i igualtat de Belisario Porras va ser absoluta.

Com a fill d’un aborigen important de Coclé, i com a persona honrada, treballadora i amb talent, va obtenir el càrrec de regidor municipal. La injustícia amb els indis va ser motiu d’una querella el 1890 amb el regidor colombià Hoyos, arbitrari en el cobrament de delmes i primícies. Hoyos va atacar Lorenzo amb ganes de matarlo, i per això aquest, en defensa pròpia, va acabar amb la vida del seu adversari. Va ser detingut, jutjat i absolt.

Belisario Porras va ser delegat de la revolució liberal a l’Istme. A la Vall d’Antón, Victoriano Lorenzo es va presentar a Porras, el qual li va assignar la responsabilitat de transportar les armes, les vitualles i de servir d’expert a la zona. Però va fer un servei més important encara, que va consistir a aconseguir el recolzament de la població indígena, per a la qual la guerra significava l’abolició dels delmes i primícies, de les prestacions personals a les autoritats civils i religioses, i dels impostos i treballs forçats.

Lorenzo no es va limitar a atraure els germans de raça, sinó que va organitzar escamots. El governador Albán va veure el perill que això significava i va enviar el general Sotomayor a capturar-lo. Aquest es va dedicar a sembrar el terror a la regió, fins que Lorenzo va acabar amb ell.

Els muntanyesos del Coclé el seguien cegament, i a les ciutats on predominava l’element conservador el temien. El nom de Victoriano Lorenzo era sinònim de valor i triomf. I el seu nom va transcendir els límits de la província, essent motiu d’esperança i alegria per als mestissos. Sempre fidel a Porras, el va enviar a buscar i li va comunicar: “Les forces del meu comandament l’han proclamat cap civil i militar del departament”.

Tant Porras com Lorenzo van ser apresats pel general Herrera, colombià, que, tot i ser liberal, no acceptava el nacionalisme dels panamenys. Victoriano va aconseguir escapar de la presó i alliberar Belisario, al qual va conduir fora de Panamà.

A Teodor Roosevelt la triple divisió de liberals i conservadors a Colòmbia, i panamenys nacionalistes, li servia per al seu propòsit d’apoderar-se de la zona canalera i assegurar-se la reelecció. Va invitar (ordenar) els contendents a celebrar una conferència de pau al buc de guerra Wisconsin. El 22 de novembre de 1902 van firmar el pacte que irònicament van anomenar “la pau de Wisconsin”, que en realitat va consistir en la venda de l’Istme.

Victoriano Lorenzo no va conèixer la “pau de Wisconsin”. Per això els liberals i conservadors colombians el van considerar un traïdor. El 28 de novembre el van capturar, estant desarmat. El govern colombià, tement que el guerriler panameny sortís en llibertat, va decidir que fos condemnat a mort, intentant presentar-lo com un malfactor.

El 15 de maig de 1903, a la plaça de Chiriquí, va ser executat. L’heroi es va aixecar per dir: “Senyors escolteu una paraula pública. Ja sabeu de qui és la paraula. Victoriano Lorenzo mor... Els perdono a tots... Jo moro tal com va morir Jesucrist...”.

Victoriano Lorenzo és l’heroi nacional de Panamà. El dia 30 de gener de 1966, l’Assemblea Nacional de Panamà va declarar injusta l’execució del general Victoriano Lorenzo i el va presentar com un autèntic dirigent popular.