Els Pares de l’Amèrica Llatina que tots hem de conèixer<

Emiliano Zapata

Emiliano Zapata Salazar va néixer a Anenecuilco, Estat de Morelos, Mèxic, el 8 d’agost de 1879. Des de petit va experimentar ell mateix l’explotació i va aprendre a veure les coses des del punt de vista dels oprimits. Al seu poble va organitzar els treballadors perquè protestessin contra els abusos dels terratinents. Amb uns companys va prendre l’heretat El Hospital, i la va distribuir entre els veïns. El seu lema des de llavors va ser: Terra i llibertat!

Un document de Morelos en el qual es fa un compendi de la doctrina revolucionària, essencialment agrària i de justícia social, va ser la seva inspiració. Ell només hi va posar les paraules, la vehemència, l’experiència, l’amor a la terra i a la llibertat, i el rebuig a tota mena de servitud.

Zapata va acollir amb interès la lluita de Madero i l’enderrocament de Porfirio Díaz el 1911. La decisió de donar la terra als camperols va trobar marge d’acció dins la nova realitat política. Ho va aprofitar per distribuir terres als camperols.

Madero va creure que amb l’abolició de la dictadura germinaria la democràcia de manera espontània, i va llicenciar l’exèrcit. Zapata s’hi va entrevistar per dir-li que el problema agrari no es resoldria amb un exèrcit al servei dels interessos dels rics. La resposta del govern va consistir a utilitzar la força per obligar Zapata a acceptar allò que s’havia decidit. El 28 de novembre de 1911, des del poblet d’Ayala, Zapata va reivindicar la terra per al que la treballa, en un programa que es coneix com el Pla d’Ayala, que constitueix el seu ideari.

El 20 de febrer de 1913, amb el recolzament de EUA, es va sublevar el general Victoriano Huerta, el qual va assassinar Madero i es va convertir en dictador. Intentava guanyar-se Zapata, però va rebre aquesta resposta: “La revolució del sud no pot suportar l’estigma de la traïdoria als seus ideals”. Llavors Huerta va procurar acabar amb Zapata, fent matances de camperols, la seva base social. En una carta, Zapata li diu: “Vull morir essent esclau dels principis, no dels homes”... “Enmig dels drets violats, de les llibertats ultratjades, dels principis vulnerats i de la justícia escarnida, no hi pot existir la pau... La pau només es pot restablir tinguent per base la justícia, per palanca i sosteniment la llibertat i el dret, i per cúpula d’aquest edifici, la reforma i el benestar social...”.

La crueltat de Huerta va provocar el seu enderrocament. Davant d’aquest canvi, que només era de persones, Zapata ratifica el Pla d’Ayala, convidant els companys del nord –Pancho Villa i els seus– a adherir-s’hi. Afirma: “Si els revolucionaris no vam estar d’acord amb els procediments dictatorials del maderisme i amb les seves tendències maldestres..., tampoc no hem pogut tolerar la imposició d’un règim exclusivament militar basat en la traïdoria i l’assassinat, l’única raó del qual ha estat el furiós desig de reacció que anima les classes conservadores”. I afegeix: “La revolució ha de proclamar altament que els seus propòsits són a favor, no pas d’un petit grup de polítics ansiosos de poder, sinó en benefici de la gran massa dels oprimits”.

El president Venustiano Carranza va intentar calmar Zapata, intentant que es conformés a creure en les reformes legals, que mai no serien eficaces per a transformar la realitat del camperol. Però al no poder-lo enganyar, el va voler emmudir amb la lluita armada. El cabdill del sud li feia front, al mateix temps que organitzava la producció a la zona en la qual dominava, sobretot a l’estat de Morelos. Van ser els anys 1914-1919 els més fecunds en assoliments a favor del poble. Finalment Carranza i el seu general González van decidir assassinar-lo amb traïdoria. El 10 d’abril de 1919, els van assassinar a trets, amb la pretensió d’acabar amb els seus ideals de justícia per als oprimits del camp.