Els Pares de l’Amèrica Llatina que tots hem de conèixer
Gregorio Luperon

Va néixer el 8 de setembre de 1839, del blanc Pedro Castellanos i la negra Nicolasa Duperron, cognom que el poble dominicà va transformar en Luperón. Pertanyia a l’estrat explotat de negres i mulats. El treball va ser l’escola en la qual més hi va aprendre. Als 18 anys va ser nomenat comandant auxiliar de la plaça cantonal de Rincón.

El 8 de març de 1861 el general Pedro Santana va consumar l’annexió a Espanya. Gregorio es va negar a signar el decret d’annexió. Quan les autoritats van requerir l’entrega de les armes va cridar: “No, no les entregueu!; ens han de servir per a ser lliures!”.

Des d’aquell moment no hi ha haver descans per a aquella causa. El van capturar però va aconseguir escapar.

Va tornar al país, va formar un grup de patriotes, va llançar un manifest i va crear l’embrió de l’exèrcit necessari per a l’alliberament. Es va convertir aviat en general de brigada, tot i la seva curta edat. El van assignar a Santiago, per atacar la fortalesa de San Luis; no en va tenir prou d’ocupar aquesta fortalesa i va continuar la lluita. Els espanyols van tractar d’arribar a Puerto Plata, però van ser derrotats.

Els vencedors van organitzar un govern provisional, i li van proposar ser-ne cap. La seva modèstia, la puresa de patriotisme i els seus 24 anys els van dur a renunciar. Sense voler va obrir les portes a Salcedo, el qual va ser elegit president provisional el 14 de setembre de 1863. Aquell dia es va proclamar la independència de la República. Luperón va renunciar al nomenament de comandant d’armes i governador de Santiago: “perquè ambdós destins es troben en oposició oberta amb els meus desitjos”; bàsicament no li agradaven gens els termes ambigus en què s’expressava la independència. L’arribada de reforços colonialistes va obligar novament Luperón a agafar les armes. Però mentre ell lluitava contra els espanyols, el president Salcedo intrigava amb ells, arribant a donar instruccions per tal de jutjar sumàriament Luperón i afusellar-lo. El poble ho va impedir.

El patriotisme el portava a no negociar amb els espanyols. Salcedo, tanmateix, tolerava els interessos colonialistes. El poble clamava per l’acció a favor de la pàtria i posava l’esperança en Luperón. La situació els va conduir al cop d’estat del general Polanco el 10 d’octubre de 1864. Luperón va rebutjar novament la presidència. En canvi, va ser nomenat governador de la Vega, i va dictar mesures per tal que s’abaixés la bandera espanyola a Santo Domingo i en altres ciutats. Polanco, cansat de les intrigues, va convocar eleccions per a la constituent i va renunciar. Luperón va ser elegit per al seu lloc.

L’antiga burgesia posava les esperances en el general Báez, la qual cosa va motivar diverses intervencions de Luperón per tal de derrotar Pimentel i després Báez, el qual havia decidit eliminar-lo.

Quan Cabral, primer, i Báez, després, van vendre la península i badia de Samaná a EUA per un milió de dòlars, Luperón va tornar per defensar la pàtria, rebutjant els acords i lluitant-hi en contra. Això va ser novament perseguit per Báez i el seu aliat Grant, president de EUA, els quals deien de Luperón que: “és un bandit tacat de crims”.

Enderrocat Báez el 1874, el general González, que va usurpar el poder, va voler assassinar Luperón, però ni el poble ni els soldats ho van permetre. El 7 de febrer de 1876 González es va veure obligat a renunciar, i novament van oferir la presidència a Luperón, que la va rebutjar a favor de Espaillat.

El 1880 Luperón es va haver de fer càrrec novament de la presidència per un any. L’erari públic havia estat saquejat. Els efectes de l’honestedat i del treball eficients es van fer ostensibles. La constitució de 1880 va ser com una primavera democràtica.

Així va ser la vida d’aquest gran patriota. Una intervenció contínua per tal de dur endavant el seu país cap a la llibertat i sobirania, l’ordre, la pau i el progrés. Va morir a Puerto Plata el 21 de maig de 1897, víctima d’un càncer. Tenia 58 anys. La seva talla moral i patriotisme van ser enormes, així com el seu desinterès. El seu exemple, un dels més resplandents d’Amèrica.