Els pares de l'America Llatina que tots  hem de conèixer
Tupac Amaru II, José Gabriel Condorcanqui

Descendent de Felipe Túpac Amaru, a qui el virrei Francisco de Toledo va ajusticiar al Cuzco l'any 1572, va néixer el 19 de març de 1740. Als 23 anys es va convertir en cacic de Surimana, Tungasuca i Pampamarca. Als 25 anys va ser reconegut com a hereu legítim de l'inca Túpac Amaru. En representació de diversos cacics va demanar una i altra vegada l'abolició de la mita, però ningú no li va fer cas. Els indis havien de caminar 200 llegües per arribar a les mines. Molts d'ells morien; i els que tornaven se'ls espoliava altra vegada. Els pujaven els impostos quan volien. Cap a l'any 1779 Condorcanqui tenia ja l'ànim molt ferit pel rebuig de les seves demandes i pel maltracte. Fins que va decidir sublevar-se.

El dia 4 de novembre de 1780 va capturar el corregidor i el va fer penjar a la forca. Abans de l'execució el va obligar a firmar una ordre als cobradors de tributs, per tal que portessin els fons recaptats cap a Tungasuca. Es va constituir en autoritat de la zona. Va suprimir les mites, les alcabales i els impostos de duana. Es va apoderar de diversos obradors, va ordenar el pagament els acreedors i la resta ho va distribuir entre els indis. La seva casa es va convertir en quarter general. Va redactar cartes, decrets, instruccions i va organitzar un govern al qual va anomenar Consell dels Cinc, format per cacics escollits. El poble se li va unir i el seu exèrcit va superar els 20.000 homes. Va crear un Estat Major, en el qual sobresortia la cacica Tomasa Titu Condemayta. La seva esposa Micaela el substituïa durant les seves absències, atenent els assumptes administratius, econòmics o militars. De Cuzco va sortir una tropa de 604 homes ben armats confiant derrotar Túpac Amaru. En el combat van morir 570 espanyols i criolls, salvant-se només alguns ferits. La notícia de la victòria del 19 de novembre de 1780 va despertar l'esperança entre la població indígena oprimida.

En el manifest que va publicar Túpac Amaru el dia següent, va aclarir que el seu objectiu era "cortar el mal gobierno de tanto ladrón que nos roba la miel de tantos nuestros panales". I deia: "Campesinos, los patronos no comerán más de nuestra pobreza". Va recordar que les injustícies són actes contra "nuestra sagrada religión católica", i que es proposava suprimir tot aquell desordre i que "cesen tantas ofensas a Dios".

Aquestes injustícies a les quals es referia eren les reduccions, els repartiments i sobretot la mita. De cada 100 homes que baixaven a les mines només en retornaven 20 (havien de complir 10 mesos de treball a la mita minera. La mita pastoral era de quatre mesos).

La justícia va ser el seu credo, i essent l'esclavitud el més injust, va dir en un dels seus decrets: "Y como cada uno de por sí tiene experimentado el riguroso trato europeo, todos han de apoyarme y han de desamparar totalmente a los chapetones, y aunque sean esclavos a sus amos, quedarán libres de la esclavitud en que estaban. Los contraventores sufrirán el rigor más severo, aunque sean clérigos, frailes".

Essent victoriós al sud, es va proposar la presa de Cuzco. Però va fer cas massa tard al consell de la seva esposa. Va donar temps a les autoritats de Cuzco per preparar la defensa. Vet aquí la seva derrota. El 14 d'abril van entrar a Cuzco, però presoners.

La resposta a la pregunta de qui era el responsable de la sublevació va ser: "Nosotros somos los únicos conspiradores. Vuestra merced por haber agobiado al país con exacciones insoportables, y yo por haber querido libertar al pueblo de semejante tiranía". El 18 de maig va ser el dia de l'execució. Micaela de Túpac Amaru, Hipólito Túpac Amaru, Diego Verdejo, Antonio Bastidas, Francisco Túpac Amaru, Andrés Castelo, Tomasa Titu Condemayta i Antonio Oblitas (pintor d'un retrat de Túpac Amaru) van ser penjats a la forca després d'horribles turments abans que matessin Túpac Amaru. Túpac Amaru és el precursor més gran dels alliberadors d'Amèrica. I Micaela Bastidas l'heroïna més il.lustre fins al segle XX.