Pedro Albizu Campos heroi de la llibertat de Puerto Rico
PEDRO ALBIZU CAMPOS HEROI DE LA LLIBERTAT DE PUERTO RICO
Pedro Albizu Campos va néixer el 29 de juny de 1893, fill del blanc Alejandro i la negra Juana. Destacà de ben nen per la seva capacitat per a l'estudi i l’oratòria. A la Universitat de Harvard va fer els estudis d'Enginyeria Química, Màster en Filosofia i Lletres, en Arts Militars i Advocat.
"Acabada la guerra europea, vaig refusar un nomenament de primer tinent de la reserva. Els porto-riquenys no hem de formar part de les organitzacions militars dels EUA. Hem de rebutjar la pretensió de formar part de l'exercit sipai de Puerto Rico". Aquesta fou la seva línia de conducta.
Va assistir a Cuba al Congrés de la Premsa Llatina, l'any 1928, on tensionà els presents amb una moció que fou recolzada per alguns: "1. Que la Conferència es declari en solidaritat amb la independència de Puerto Rico i sol•liciti del govern dels EUA la desocupació del territori porto-riqueny, 2.Que sol•liciti la desocupació immediata d'Haití. 3. Que es declari en solidaritat amb la independència de Filipines i de tots els pobles oprimits del món. 4.Que no s'admetin les delegacions de Premsa Unida, Premsa Associada i "The NewYork Times", perquè són alienes a la premsa llatina".
El Partit Nacionalista el va elegir president el març de 1930. Com a tal va fer jurament davant dels presents: "Jurem aquí solemnement que defensarem l'ideal nacionalista i que sacrificarem la nostra hisenda i la nostra vida, si cal, per la independència de la nostra pàtria".
El nacionalisme d'Albizu era integral: "La nació no pot existir sense la possessió de tota la seva riquesa material. L'agricultura, la indústria, el comerç, les comunicacions, franquícies i qualsevol forma de riquesa han d'estar en mans natives per poder assegurar la vida de la nacionalitat. Les companyies d'assegurances, les institucions bancàries i qualsevol altre organisme dedicat a la mobilització de la riquesa, és necessari que pertanyin a interessos nacionals" .
Davant del resultat antinacionalista de les eleccions de 1932 va escriure: "Puerto Rico presenta el quadre d'un naufragi dels valors humans més preuats: L'honor, el patriotisme, el sacrifici. L'imperialisme ianqui en l'aspecte moral ens ha conduït al menyspreu de nosaltres mateixos; en l'aspecte material, de propietaris ens ha convertit en peons, i de peons en mendicants condemnats a mort". "Sobre la taula hi ha la suprema definició: ianquis o porto-riquenys. Els traïdors, que formin la seva legió desoladora sota les franges suggerents de l'empresonament en que viuen; els patriotes, que ingressin en el nacionalisme redemptor".
La seva obra de servei al poble, la creació d'organitzacions com l'Associació de Treballadors de Puerto Rico i les nombroses maneres d'influir sobre els estudiants universitaris l'havien convertit en epicentre de la vida pública de l'illa. Era urgent suprimir-lo. El governador colonial va ordenar la seva detenció i la d'altres nacionalistes. El condemnaren a deu anys de presó a la penitenciaria d'Atlanta, Georgia. El 21 de març de 1937 s'inicià una desfilada cívica de solidaritat i protesta. Quan la multitud caminava ordenadament, tot cantant la "Borinqueña", va ser metrallada per la policia ianqui i nativa. Més de vint persones mortes i dos-cents ferits. Fou "la matança de Ponce".
Complida la sentencia, va tornar a Puerto Rico el 1947 i fou rebut per una imposant manifestació del poble. Però l'imperi li imposà la "llei mordassa", amb guàrdia permanent per vigilar-lo. Encara més: elaboraren un pla per esclafar el nacionalisme. Van organitzar l'assassinat dels patriotes, que entrà en acció el 30 d'octubre de 1950. Durant cinc dies, a diferents punts del país, llançagranades, morters, tancs i avions de bombardeig varen ser utilitzats per acabar amb els independentistes. Els EUA declararen subversiu el Partit Nacionalista de Puerto Rico. Albizu fou novament capturat i condemnat a vuitanta anys de presó. La protesta nacional i internacional obligà l'integrista Muñoz Marín a indultar-lo.
Per evitar de desfer-se dels avantatges econòmics, polítics i estratègics, van idear la ficció anomenada "Estat Lliure Associat". Hi va haver un plebiscit falsejat per obtenir la majoria de vots que justifiqués el nom polític de la colònia. Albizu escrigué: "Qualsevol consulta és un torpede que es llança contra el cor mateix de la nacionalitat". "Els esperits timorats, els interessos creats, enemics de la independència, els especuladors amb la vida nacional, amenacen amb la seva mera presencia en una acció plebiscitària l’existència de la nació com a poder sobirà". "És un espectacle vergonyós declarar que es prefereix, abans que la independència de la pàtria, l'ocupació militar del territori nacional per forces estrangeres". "Les intervencions s'exerceixen en benefici exclusiu de l'imperi i en perjudici de les nacions intervingudes".
Muñoz anul•là l'indult d' Albizu i ordenà el seu arrest. Fusells, bombes i gasos asfixiants realitzaren la proesa de capturar un home de constitució feble. Don Pedro va patir a la presó una trombosi que el privà de la parla, i va quedar hemiplègic. Va morir el 21 d'abril de 1965, entre el dolor de la seva família i els seus germans de lluita i provocant consternació i indignació a tota l’Amèrica Llatina. Però Puerto Rico tindrà altres Betances, Hostos, De Diego i Albizu que guanyaran per a la seva Pàtria la Llibertat.