Per a una nova evangelització:
Ens reconeixem pecadors

Creient que anunciàvem i donàvem testimoni de Jesús, el teu Fill, ho negàvem amb els fets

Et donem gràcies, Senyor, pels pobles indis, pels negres, pels camperols pobres i marginats, pels que treballen per al teu Regne, per les dones i homes de bona voluntat.

Estem reunits indis de la Regió Austral del continent, dels Andes, de l’Amazònia, del Carib i de Mesoamèrica, i servidors pastorals d’aquests pobles, tots amb treball i responsabilitat religiosa enmig dels nostres germans. Per tot això et donem gràcies.

Amb la teva força com a únic Déu i Senyor, i demanant-te molta humilitat, ens reconeixem pecadors; perquè hem imposat, encara que fos amb bona voluntat, una religió i unes estructures que van atropellar i atropellen les cultures dels nostres pobles, i perquè, en fer-ho, trepitgem la dignitat dels teus fills.

Però hem obert els ulls i ments i sobretot, els nostres cors i ens hem adonat que cometem molts errors en el treball de portar el teu Evangeli. Moltes vegades ens hem equivocat, i creient que anunciàvem i donàvem testimoni de Jesús, el teu Fill, el negàvem amb els fets.

Malgrat tot, volem assumir amb esperança la conflictivitat que això provoca i apostem decididament pel futur dels nostres pobles. Ens anima el compromís desinteressat de molts germans i germanes, l’acompanyament dels pastors que han estat fidels a l’arrel profètica de la teva Església, i els camins que, malgrat les dificultats, es van obrint a les diferents instàncies civils, eclesiàstiques i religioses.

El nostre compromís neix, sobretot, de la fe en la Teva presència en les cultures índies. La mateixa fe del poble és el millor estímul i la garantia del nostre actuar. Estem convençuts que abans d’arribar nosaltres, que abans d’arribar els primers missioners, abans que arribés el primer espanyol, Tu, Déu de la Vida, ja eres en aquest continent. L’Esperit del teu Fill, que remunta el temps, tampoc no va ser portat pels missioners: ja era present entre nosaltres. Tu, el Déu de la Vida de tots els pobles, eres present en la formació de les nostres cultures. Les tradicions, mites, i històries índies, són expressió viva de la fe del poble i mostren la teva presència en els orígens i avatars de la nostra història.

Per això et demanem que la presència missionera de la teva Església, que vol ser fidel a l’Evangeli, es basi en una obertura i acollida de la teva Paraula i del teu Esperit en els pobles indis.

Et manifestem, una vegada més, la nostra gratitud, Senyor, perquè ens has tingut en compte, als senzills, i perquè ens permets descobrir en la nostra pobresa valors de comunitat, fraternitat, generositat, solidaritat, esperit de sacrifici i recerca permanent del teu rostre.

Déu, Pare i Mare, Déu únic, transforma’ns per dur a la pràctica el que aquí hem expressat. Amén.

Mèxic, 17 de setembre de 1990