PER QUÈ HI HA TANTA INJUSTÍCIA?

João Pedro Stédile

---

Tots quedem indignats amb el resultat del Tribunal del Jurat realitzat el 18 de juny, que va absoldre l'hisendat responsable intel•lectual de l'assassinat de la sindicalista Margarita Alves, a Paraíba, Brasil, a l'agost de 1983. I no es tracta de l'únic cas. De 1985 ençà més de 1600 companys i companyes sindicalistes, religiosos, advocats i diputats van ser assassinats en el medi rural per motius polítics, en problemes de terres. Menys de 100 casos van tenir processos i judicis. En menys de 20, van ser condemnats els autors materials i intel•lectuals. I, pel que se'n sap, estan empresonats només els implicats en tres crims, que òbviament van tenir molta notorietat: els assassins de Chico Mendes, del pare Josimo Tavares i del sindicalista Canuto. Tots els altres estan impunes. La seguretat de la impunitat ha fet que alguns dels policies que van participar en la massacre de Carajás, fa més de 5 anys, s'hagin implicat en l'assassinat de 2 líders del MST, en Paraupebas (PA).

Fa més d'un any que està aturat al Senat, després de ser aprovat en dues votacions a la Cambra de Diputats, un projecte de llei d'esmena constitucional, per iniciativa del propi govern, que transfereix a la Justícia Federal els crims comesos contra els drets humans. Hi ha un acord entre tots els partits per a l'aprovació d'aquest projecte.

I, per alguna raó més forta que la retòrica dels partits polítics i del govern federal, el projecte no ha estat aprovat al Senat. Per què?

Desgraciadament, més enllà de l'estúpida violència física que sega impunement tantes vides, en el medi rural hi ha moltes més injustícies. Incansable i amb molt coratge, el pare Ricardo Resende continua denunciant l'existència de treball esclau, encara avui, en ple segle 21, a les hisendes del Sud de Pará. Mares desesperades no coneixen el parador dels seus fills adults, portats per «gats», sense tenir-ne mai més cap notícia. Sense documents, sense direcció, sense ciutadania. Tractats com una mercaderia qualsevol. Serà aquest el Brasil modern que Fernando Henrique Cardoso va prometre al poble brasiler fa set anys, quan va assumir el govern?

Tots ens quedem indignats amb la insensatesa i la irresponsabilitat del govern federal amb la crisi de l'energia elèctrica. Però en el medi rural hi ha encara milions de brasilers que no coneixen l'energia elèctrica. I no és perquè visquin en grutes inaccessibles. Tenim una escola, d'un assentament del MST, que funciona amb 600 alumnes, en l'antic pati d'obres de la major hidroelèctrica de Paranà, Salto Santiago. Per tant, al costat de la planta hidroelèctrica. I no té llum! Milers de camperols de Pará i de Maranhão viuen a les fosques, a curta distància de la línia elèctrica de Tucuruí, que porta energia tan sols per a una multinacional canadenca que exporta alumini. Quants exemples més es podrien donar de tantes injustícies, violència social i de la impunitat existent? D'exemples, no en falten. Només cal caminar per aquest Brasil i observar.

Però la pregunta clau és: per què persisteixen la injustícia i la impunitat? Persisteixen perquè la nostra societat és controlada per una minoria, de la classe dominant, d'instal•lats, que pensen només a acumular riquesa, acumular poder. Enfront del capital internacional, són extremadament servils. Enfront del poble brasiler, són violents i repressors. Aquesta minoria que s'aprofita de l'Estat només per garantir els seus privilegis i augmentar-los encara més. L'Estat brasiler no va assimilar encara la Revolució Francesa de 1789, de la separació dels tres poders i del vot lliure i democràtic.

Però, més que això, l'Estat brasiler està organitzat, estructurat, per funcionar únicament en benefici d'una minoria. Com va dir, recentment, el bisbe de Caxias (RJ), El senyor Mauro Morelli, «l'Estat brasiler és com una furgoneta (Van), fet perquè càpiguen a penes 10 persones. El poble, amuntegat en les parades, fins pot triar el canvi del xofer, però continuarà viatjant a penes el 10%».

La nostra societat necessita canvis radicals, que vagin a l'arrel dels problemes. I per això no només cal canviar de xofer. Necessitem canviar el tipus de transport perquè tots els brasilers puguin «viatjar» i no sols el 10%. Sense aquests canvis, les injustícies socials continuaran augmentant i la impunitat dels poderosos continuarà sent part de les regles del joc.