Per tenir una idea exacta sobre
L’opció pels pobres

---

Què és?

L’OP consisteix en la decisió voluntària d’encarnar-se en el món dels pobres per assumir la seva Causa d’alliberament. És a dir, l’OP no és un simple amor o afecte cap als pobres, o una actitud de simple beneficència cap a ells, o un simple “amor preferencial” cap als pobres, com diuen altres.

Qui ha de realitzar l’OP?

Tots els creients, sigui quina sigui la seva condició socioeconòmica.

N’hi ha que diuen que “l’OP és un luxe dels que no són pobres, perquè els pobres ja són pobres i no poden fer l’OP”. Això no és cert. L’OP inclou com a element essencial el fet d’assumir conscient i activament la Causa dels pobres, i això no ho fan pas automàticament els pobres pel sol fet de ser-ho; al contrari, molts pobres no han assumit conscient i activament la Causa dels pobres i fan, de fet, l’opció pels rics.

Qui són els destinataris de l’OP?

Per qui s’opta?

L’opció és pels pobres reals, els injustament empobrits i desposseïts, però no aïllada sinó col.lectiva i dialècticament considerats. És a dir, l’OP no és opció pels “pobres” en sentit metafòric, per exemple aquells que són “pobres en alegria”, categoria en la qual entrarien fins i tot els rics. Aquests “pobres en alegria” són dignes d’atenció i misericòrdia, però per una altra banda, no pas per l’OP.

Ja se sap que al llarg de la història l’Església va estar sempre preocupada pels pobres; això no és pas nou, però això no és l’OP. Al llarg dels segles l’Església s’aliava amb els poderosos per obtenir-ne l’ajuda que després donarien als pobres, en forma doncs d’assistència, beneficència, “caritat”... La relació de l’Església amb els pobres era mediata: passava pel ric per assolir el pobre. La novetat de l’OP consisteix precisament en què és una aliança directament amb el pobre, sense passar pel ric.

En l’OP la “millor part” se l’emporten no pas els pobres perquè sí, sinó els desposseïts que contribueixin activament que la seva situació s’acabi. És a dir, als pobres rebels, als que s’identifiquen amb les justes causes populars i lluiten de forma militant per la superació de la injustícia, als “pobres amb esperit”.

Quins són els continguts fonamentals de l’OP?

Són diversos:

1. Un element de ruptura: optar pel pobre és trencar l’aliança amb aquells que l’oprimeixen. En concret, optar pels pobres és no optar per la visió i la forma d’actuació dels enemics dels pobres. L’OP és el contrari de l’opció per la burgesia, pel privilegi, pel capital. Això significa que l’OP implica un canvi de “lloc social”, un èxode respecte del món mental i social en el qual hom era abans de fer aquesta opció.

2. Un element d’encarnació o identificació: hom surt a l’encontre del món del pobre, als seus valors i perspectives, per fer-los propis. Aquí hi ha una gran gamma de realitzacions, des d’aquell que simplement passa a viure “amb” els pobres, fins a aquell que arriba a viure “com” els pobres.

3. L’assumpció conscient i activa de la Causa dels pobres: és una solidaritat amb les lluites i pràctiques populars, la defensa dels seus drets, el compromís amb el seu alliberament, l’afirmació incondicional de la vida i el rebuig insobornable de la injustícia... Així, l’OP es converteix en praxis de transformació històrica.

4. L’assumpció també del destí dels pobres, que al tercer món passa normalment no només per les privacions normals de la vida dels pobres, sinó per la persecució i fins i tot per la mort “abans de temps”, “primerenca i injusta”.

Què significa que és una opció “preferencial”?

Aquest adjectiu es va introduir per tal de tranquil.litzar aquells que en l’OP veien perillar la universalitat del missatge cristià (l’OP deixaria els rics fora del cristianisme). Tal com diu Jon Sobrino, que l’OP és preferencial significa que “ningú no s’ha de sentir exclòs d’una Església amb aquesta opció, però que ningú no pot pretendre ser inclòs a l’Església sense aquesta opció”. És a dir: en fer l’OP l’Església no està excloent els rics, sinó simplement els està recordant que si no fan aquesta opció s’estan autoexcloent de la “Bona Notícia per als pobres” que Jesús va portar.

Per què cal optar pels pobres? Quines motivacions té l’OP?

Hi ha diverses motivacions, en diferents àmbits.

Una és una motivació purament èticoracional. És a dir, no cal ser cristià, ni tan sols creient, per vibrar amb l’OP (sigui amb aquest nom o amb un altre). L’OP està suficientment justificada pel fet de considerar èticament la realitat escandalosa i injusta dels pobres. La “indignació ètica” que hom sent motiva molts homes i dones generosos, creient o no, a viure des d’aquesta opció.

Els cristians, a més d’aquesta motivació que ells també perceben, tenen una altra motivació, teologal: la imitació del mateix Déu. És Déu qui s’ha revelat parcial cap al pobre, el que s’ha manifestat precisament entrant en la història per alliberar-lo, el que en Jesús es va fer pobre ell mateix i va entregar la seva vida per la Causa dels pobres, com a “Bona Notícia” per a ells.