Pere Casaldàliga i José María Vigil
Celebració jubilar
Pere Casaldàliga i José María Vigil
1. Acollida
En un clima de silenci i penombra, tots els i les participants en cercle, deixant una entrada per on passaran els portadors del diversos símbols.
Animador/a (alternant):
- En aquest llindar del mil•lenni nou, frontera d’una de nova era,
en clima de jubileu per al cristianisme, ens reunim en esperit de
reconciliació,
oberts els cors per acollir el Déu viu,
estesos els braços per abraçar-nos com a germans i germanes,
desperts els sentits per sintonitzar amb la Mare Naturalesa,
disposats els peus i les mans per construir la nova Història…
- Volem ajuntar la nostra fe, la nostra sensibilitat ecològica,
la nostra solidaritat humana, el nostre compromís històric,
en una celebració de reparació, d’acció de gràcies i de militant utopia.
- Ens acorralen les tenebres de l’egoisme, la violència i el poder,
però ens empara l’esperit dels nostres patriarques i matriarques
i ens embriaga de coratge la sang dels nostres màrtirs,
- Ens pesa l’herència històrica de guerres, matances, racismes,
fonamentalismes…
gana, misèria i exclusió…
però ens convoquen els somnis de transformació,
les accions alternatives de la Humanitat Nova que s’aixeca i
la fidelitat del mateix Déu ens garanteix l’horitzó de l’esperança i la
victòria de la Vida.
Cant
1. Déu amant-estimat (moment religiós)
Entren els símbols sagrats de les religions (indígena, afro, judaica, cristiana, islàmica, orientals…). Són acollits per la reverència dels participants (rostres o cossos inclinats o mans esteses…). Al so de música religiosa i a l’aroma de l’encens.
[Pausa de silenci]
Lectura d’algun llibre sagrat o d’un text religiós.
Moment de meditar i/o compartir.
Una veu va evocant litànicament noms o atributs de Déu. L’assemblea va responent:
- «Et lloem, t’acollim, t’esperem…»
Breu oració conclusiva per l’animador/a
[Cant]
2. Pobles agermanats (moment fratern)
Entren banderes de diversos pobles, es deixen sobre un mapamundi… Són portades per persones de diverses races, si n’hi ha, o vestides amb vestits típics dels diferents pobles.
L’assemblea rep els símbols donant-se les mans o unint les espatlles, mentre de fons una música típica crea un clima de fraternitat universal.
L’animador/a convida a evocar noms de pobles, races, minories…
Un lector llegeix fragments dels Drets Humans (la declaració mateixa, o textos actualitzats).
S’acaba amb un cant o dansa de fraternitat.
3. Naturalesa combregada (moment ecològic)
L’assemblea entra en un silenci profund sobre el qual sorgeixen els sons de la naturalesa: cants d’ocells, vent, pluja…. o flautes indígenes, tambors negres…
Unes persones entren portant aigua, terra, foc i aire (aquest, representat per una noia amb un mantell alat, ballant com en vol dins el cercle de l’assemblea)…
Els i les participants toquen la terra, es mullen amb aigua, inspiren profundament, encenen espelmes al foc…
Mentre es fan aquests gestos algú proclama un poema ecològic, o un text indígena o un salm apropiat.
4. Història assumida (moment militant)
Un so de trompeta o de tambor, convoca per al moment final
Diverses persones porten instruments de treball, fotos de màrtirs o llibertadors, cartells (o faixes, o pancartes) significatius de moviment popular, de les grans causes…
S’entona un cant popular de compromís social.
Animador/a convida a evocar noms de màrtirs, companys militants, o perseguits, o desapareguts i l’assemblea respon «¡Present!». I s’evoquen situacions, lluites, conflictes i reivindicacions i es respon «Solidaritat!»
Sobre un fons musical, l’animador/a proclama el compromís final, que va sent repetit, frase per frase, per tota l’assemblea amb les mans donades i en alt.
Animador/a:
- Amb la llum i la força del Déu de la Vida,
en fraterna solidaritat, combregant amb tot l’Univers
desafiant els poders de la Mort i de l’Egoisme.
ens comprometem:
a lluitar per la Justícia,
pels Drets Humans,
per la Causa de la Dona,
per la Causa Indígena,
per la Causa Negra,
per la integritat de la Creació, […]
per la Llibertat, per l’Alegria i per la Pau.
[Pot aprofitar-se aquest moment per convocar alguna acció concreta de solidaritat, per a alguna marxa, trobada.]
5. Àgape final