Agenda Llatinoamericana Mundial

El model  de Resiliència Comunitària amplia la mirada de l'individualitat a la  col·lectivitat. Amb un origen llatinoamericà, el Dr. Néstor Suárez Ojeda (2001) i altres la defineixen  “la condició col·lectiva para sobreposar-se a desastres i situacions massives d'adversitat i construir sobre elles”. Van realitzar nombrosos  estudis d'esdeveniments comunitaris que assolaven diferents indrets de la geografia americana. En ells van considerar les diferents maneres de d'afrontar-se  als desastres que vivien: inundacions, sequeres, terratrèmols, contaminació d'aquífers, violència, atemptats, accidents, repressió política, guerres, migracions, comunitats  expulsades de territoris i  refugiades, etc…Van veure com unes eren capaces de reconstruir-se en més o menys temps i altres no. En van extreure uns pilars de resiliència comunitària que enforteixen un grup humà i afavoreixen la superació de les adversitats a nivell col·lectiu:

1)Identitat cultural:  compartir idees, costums, valors, símbols , creences, tradicions, etc...

2)Solidaritat: com a sentiment d'unitat, de vinculació social.

3)Honestedat estatal: consciència ètica grupal que condemna les corrupcions i valora la honestedat de la funció pública.

4)Humor social: capacitat d'expressar còmicament un fet, provocant un efecte tranquil·litzador  malgrat els danys causats.

5)Autoestima col·lectiva: satisfacció per identificar-se amb el grup social o nacional.

La resiliència, entesa en el sentit més profund i ampli,  va molt més enllà de resistir i recuperar-se d'una situació adversa per tornar a l'estat original. Té una dimensió transformadora on les persones i la col·lectivitat en poden sortir enfortides pels nous aprenentatges. La gran aportació llatinoamericana del concepte Resiliència Comunitària, està en sintonia en la lluita amb les Grans Causes i en sinergia amb els moviments socials que treballen per un altre món possible.

Els agents de pedagogia popular hem de contribuir a educar en el dia a dia els factors protectors que ajuden les persones a ser resilients com els pilars que enforteixen les comunitats.