PISTES PER A UNA NOVA VISIÓ ECOLÒGICA I ESPIRITUAL

Leonardo Boff

---

Avui dia hi ha dues visions enfrontades sobre el planeta Terra, cadascuna amb conseqüències molt diferents.

La primera, moderna, dominant en els últims quatre-cents anys, veu la Terra com una espècie d’arca plena de riqueses que l’ésser humà pot agafar per a ell, per al seu ús i benestar. La Terra és quelcom material, exterior i entregat a nosaltres perquè en fem el que vulguem, perquè ens sentim per damunt seu, amos i senyors de l’univers.

La segona visió, més ancestral i present, encara, als pobles originaris com els indígenes, veu la Terra com una cosa viva que produeix totes les formes de vida, la Gran Mare i la Pacha Mama, que és com l’anomenen els pobles andins. Nosaltres en formem part i ens sentim, juntament amb tots els altres éssers, engendrats també per ella. No estem sobre seu, com qui domina, sinó al mig, com qui hi conviu.

La primera visió és la de la societat industrial moderna, sorgida a l’encop amb el projecte de tecnociència a partir del segle XVI. No considera la Terra com un tot, sinó com un conjunt atomitzat de recursos com ara l’aigua, els boscos, els minerals, els animals i els mateixos ecosistemes. Hi són l’un al costat de l’altre, sense cap mena de relació entre si. La relació amb la Terra és d’explotació, fent servir la violència per perforar el sòl, ensorrar les muntanyes, tallar els rius, talar els boscos i matar els animals. Fa servir agents químics, com ara pesticides i agrotòxics, que enverinen els sòls i exterminen microorganismes com bacteris, fongs, virus i d’altres éssers vius que, tots sols, conformen el 95% de la vida. Només un 5% de la vida és visible.

Presa com una realitat sense esperit, els éssers humans moderns han ocupat i devastat pràcticament totes les regions de la Terra. La seva intenció era acumular riquesa de forma il•limitada, i explotar tots els recursos possibles, en el mínim temps possible i amb la menor despesa possible.

Aquest projecte civilitzador ha dut incomptables beneficis. Ens ha fet arribar a la lluna i tornar-ne. Ha inventat els antibiòtics i, gràcies a això, ha salvat milions de vides. Però, al mateix temps, ha inventat una màquina de mort amb armes de destrucció massiva, capaces de destruir de 25 formes diferents tota l’espècie humana.

Aquesta relació amb la Terra ha estat i continua sent pròpia del procés industrialitzador que, avui dia, s’expressa a través del capitalisme, difós a tots els països del món. Aquests països tenen en comú el fet de ser tan sols la raó freda i utilitarista per analitzar els recursos naturals i treure’n el màxim profit. Les altres dimensions de la vida humana, com ara la sensibilitat, la compassió, la capacitat d’admiració (quant costa una posta de sol?) i de veneració han estat, en gran part, reprimides o fins i tot menystingudes. És una ciència sense consciència i sense cor.

En aquests moments, aquest tipus de dominació de la Terra ha entrat en crisi. Els éssers humans n’han xuclat excessivament els recursos i serveis. Des del 23 de setembre de 2008 sabem que la humanitat consumeix un 30% més del que la Terra pot produir. És a dir: per atendre les demandes humanes, especialment dels grans consumidors i dels simples mortals, necessitem una Terra sencera i un 30% de Terra que no existeix. Ja s’han fet càlculs que, si els països rics volguessin universalitzar el seu benestar per a tota la humanitat, ens caldrien, com a mínim, tres Terres iguals que aquesta, la qual cosa és del tot absurda.

Dit amb altres paraules: la Terra, com un tot, ja no és sostenible. O canviem el nostre model de consum, o anem de pet cap a una gran tragèdia. Aquesta crisi de sostenibilitat del planeta és molt més greu que la crisi econòmicofinancera que va esclatar a mitjan setembre de l’any 2008, i que va provocar una situació de fallida i un atur espaordidor.

Aquesta abusiva desforestació de la Terra ha provocat l’escalfament global. No ens dirigim cap a ell: ja hi som al bell mig. La Terra s’escalfarà cada cop més: entre 1’4º i 6ºC. Probablement s’estabilitzarà al voltant de dos graus. Aquests dos graus d’escalfament provocaran grans transformacions en la natura, delmaran la biodiversitat, provocaran el desglaç dels casquets polars i faran créixer exponencialment la desertificació dels sòls, més enllà dels canvis climàtics manifestats per tifons, grans sequeres per una banda, i inundacions per l’altra.

Finalment, tots els caps d’Estat, tots els líders dels pobles, han de parar i decidir plegats quina mena de tractament hem de donar a la Terra si volem continuar vivint a expenses d’ella.

És en aquest moment que la segona visió, la dels pobles originaris, és invocada i serveix d’inspiració. Els yanomamis, els tupis guaranís, els maies, els asteques i d’altres pobles indígenes d’arreu del món (són, segons dades de l’ONU, prop de 300 milions) han de ser escoltats. Han desenvolupat una relació amb la Terra de profunda col•laboració, respecte i veneració. Ella és la mare de l’indi, com diuen ells. Se senten lligats a l’energia de l’aigua, de les muntanyes, dels boscos, del foc, del vent, del sol, de la lluna i de les estrelles. Tots són interdependents i connectats entre si. Són membres d’aquest gran tot viu i orgànic que és la Terra.

Aquesta visió ancestral es combina amb tot el que hi ha de més modern en el camp de la biologia i la cosmologia. Importants científics (i n’esmento tan sols un: James Lovelock) han comprovat que els indígenes tenen raó. La Terra és, de fet, un superorganisme viu. Articula allò físic, allò químic i allò biològic d’una manera tan entrellaçada que tot plegat compon un tot orgànic, excel•lent per mantenir i reproduir la vida. No tan sols hi ha vida damunt la Terra. La pròpia Terra és viva. Ha estat anomenada Gaia, que és el nom que els grecs donaven a la Terra vivent. Ella posseeix una vitalitat extraordinària.

Per exemple: cada cullerada de terra conté, de mitjana, entre 40 i 50 milions de microorganismes, bacteris, fongs i protozoos. El nostre cos està ple de bilions d’aquests microorganismes. Són aquests microorganismes els que garanteixen la vitalitat dels sòls i fan que de la mateixa terra neixin flors i plantes de tota mena, arbres fruiters i gramínies. A més, equilibren el nostre cos de tal forma que en mantenen la salut i la vitalitat.

També s’ha comprovat que fa milions i milions d’anys, tot i les pol•lucions volcàniques i d’altres, la terra sempre ha mantingut un 21% d’oxigen. Si pugés cap a un 28%, ningú no podria encendre un misto perquè es cremaria l’oxigen de l’aire. Si baixés a un 13%, tots ens desmaiaríem per falta d’aire. De manera semblant, el nivell de sal dels oceans és sempre, des de fa bilions d’anys, d’un 3’4%. Si pugés cap a un 6%, seria com el Mar Mort, sense vida. Si baixés a un 2%, hi hauria un canvi en els climes que són regulats pel moviment dels oceans. I així, amb tots els elements de l’escala periòdica de Mendeléiev que vam aprendre a l’escola, com el ferro, el sofre, el magnesi, etc.

La paraula “home” ve d’humus, que vol dir “terra bona”. “Adam” ve d’adamah, que en hebreu significa “terra fecunda”. És a dir: nosaltres venim de la terra. Millor dir: som la mateixa Terra que, en un moment donat de la seva evolució, va començar a sentir, pensar, estimar i venerar. Aquest és el moment en el qual va sorgir l’ésser humà.

Mai no hem d’oblidar aquesta veritat: som Terra. Tenim el mateix destí que la Terra. Però hem rebut de Déu una missió: tenir cura i guardar el jardí de l’Edèn: la Terra. És la nostra dimensió ètica, que només nosaltres posseïm.

“Tenir cura” significa tenir un gest amorós envers la Terra. És la mà estesa per a la carícia essencial, per tal de protegir-la i defensar-la. “Guardar” és el que significa avui dia: garantir la seva sostenibilitat. És a dir: fer que ens ofereixi tot el que necessitem per viure, bo i preservant el seu capital natural per a generacions presents i futures, a més d’atendre també tota la comunitat de vida. La Terra no tan sols ens ha engendrat a nosaltres, els éssers humans, sinó a tots els altres éssers vius, que són, en realitat, els nostres germans i germanes.

En l’actualitat necessitem tornar a aquesta visió de la Terra com a Gran mare i Gaia. Només ella és verdadera. Només ella pot oferir les condicions per a un nou model de producció i de consum que ens faci sortir de la crisi actual. Només ella ens podrà garantir un futur comú de vida i d’esperança.

A fi d’arribar a aquesta visió hem de recuperar la dimensió del cor, el valor de la raó sensible, de la intel•ligència espiritual. En d’altres paraules: de l’afecte i de l’amor. Només qui estima la Terra descobrirà que és la nostra mà generosa. Només en la raó cordial i espiritual hi ha els valors, el món que ens omple de sentit i alegria de viure. És a través de la sensibilitat que ens sentim estretament units a la Terra, que en percebem la bellesa, que escoltem els missatges que ens transmeten els paisatges, i la profunda veneració que un cel estrellat ens suscita.

Leonardo Boff

Petrópolis, Rio de Janeiro, Brasil