Pobles indígenes avui: Noves lluites contra l'espoli
Les lluites indígenes del segle XXI
 

Salvador Martí i Puig

PREMI DEL CONCURS “OPINIÓ ESCRITA’2016”

Durant les últimes dues dècades en gairebé tots els països d’Amèrica Llatina va ser notícia l'emergència de moviments indígenes. Malgrat això, durant els últims anys els reclams dels pobles indígenes han anat desapareixent de l'agenda mediàtica. Aquest fenomen s’ha degut, en gran mesura, a dues qüestions: la criminalització de la protesta, i la pèrdua d’interès dels grans mitjans de comunicació pel “fenomen” indígena.

Però que els moviments indígenes no siguin notícia no significa que les comunitats hagin abandonat les seves lluites. Al contrari, l’adopció d’un model de desenvolupament basat en l’extracció de recursos naturals ha posat novament els pobles indígenes al centre de molts conflictes. El fet que la majoria dels recursos estratègics del segle XXI (aigua, terra, biodiversitat, gas, petroli, minerals, boscos, etc.) estiguin ubicats en zones on ells habiten, fa preveure que episodis com els de Bagua al Perú, de Awas Tingni a Nicaragua, Cherán a Mèxic o de Ralco a Xile, es multipliquin en el futur i, amb això, que Amèrica Llatina continuï essent una gran geografia plena de lluites.

Una altra qüestió és que les lluites del futur seran més locals i defensives, i se centraran a frenar la voracitat de les grans empreses transnacionals (aliades amb els governs) que volen fer-se amb la propietat de les terres, l'aigua, la biodiversitat i el subsòl de les comunitats.

Comunitats conscients i reivindicatives

Però el temps no ha passat en va per a les comunitats indígenes, ni pel que fa al reconeixement de les seves identitats, ni per la consciència de protegir els seus recursos i territoris. Des de fa mig segle molts pobles han impulsat mecanismes per comunicar-se, per amplificar les seves senyes d'identitat i per a protegir els seus recursos. També, durant els darrers anys s’ha pres consciència que les comunitats –a més de defensar els seus trets culturals– han de defensar la propietat de les seves terres, del subsòl, de l’aire, de l’aigua i de tots els seus recursos.

Les noves generacions indígenes també han incrementat la capacitat dels seus pobles de generar xarxes, compartir i debatre les problemàtiques, articular demandes i crear mecanismes de defensa contra l’espoli. En aquesta tasca les ràdios comunitàries, els telèfons mòbils, l'autoproducció de material audiovisual i, sobretot, internet, han estat peces claus. A través d'aquestes eines moltes comunitats s'han pogut inserir en xarxes transnacionals solidàries que treballen globalment al voltant de la defensa del medi ambient, i la denúncia de l'espoli a què estan sotmeses.

Lluites en i amb la xarxa: Denunciant i frenant l’espoli

Des de fa uns anys les noves tecnologies han possibilitat dinàmiques simbiòtiques entre les campanyes solidàries, les xarxes transnacionals i les comunitats indígenes. Això ha estat possible perquè les xarxes transnacionals de solidaritat han aportat diferents tipus de recursos que es poden classificar a través de la metàfora de "les 5 Cs": el contacte, la consciència, el coratge, el cash i les campanyes.

El contacte és el paper intermediari que han jugat les noves tecnologies en relacionar ONG’s, esglésies o moviments de solidaritat amb xarxes indígenes. La consciència té a veure amb la creació de noves formes d'entendre determinades situacions, elaborar relats, interpretar la realitat i fer diagnòstics diferents i crítics. El coratge és la força que ha donat el "seguiment global", gràcies al qual moltes vegades s'ha pogut frenar –o almenys suavitzar– la repressió de l'Estat. El cash es refereix a la transferència de recursos materials que són de gran ajuda per a consolidar i multiplicar els recursos organitzatius ja existents a les comunitats. I finalment cal esmentar les campanyes que, impulsades per xarxes de solidaritat, han tingut la capacitat d'influir als estats ja que els ha posat en el punt de mira de la comunitat internacional.

Salvador Martí i Puig