Fraternalment i sororalment,
Agenda Llatinoamericana Mundial

Tota intervenció que vulneri la vida, no està exempta de violència. És necessari saber identificar aquells arguments fal·laços dels qui busquen legitimar aquestes intervencions, ja que, davant l’amenaça, és necessari organitzar-se i actuar.

Qualsevol estratègia de lluita per la qual s’opti ha de ser noviolenta i activa. És determinant no equiparar-se als que cerquen la violència com a solució. Hi ha els qui per herència cultural saben com fer-ho, però què succeeix amb els que no en saben? Els exemples de lluites a través de la noviolència activa estan documentats en les
històries dels nostres pobles i inspiren als que es veuen en la necessitat de resistir i actuar. Algunes experiències reeixides encara no documentades popularment, tenen també un gran potencial per animar els que es veuen cada vegada més relegats a les perifèries d’un món que es nega a admetre altres mons possibles.
Cada generació enfronta aquests problemes i la joventut té un rol determinant en el rumb de cada poble, sigui pel que fa o deixa de fer. Per a articular aquest rol hem de tenir clar què és ser jove en cada àmbit de la societat. És enganyós encunyar termes com “la joventut d’avui” que assigna una generalitat llunyana de les realitats de cada poble. La joventut no és merament el grup social amb un determinat rang d’edat, és també una categoria
sociològica basada en una identitat generacional amb els seus ideals i les seves necessitats de canvi. A més, el context cultural i social permet referirse a la joventut d’un cert poble, país, moviment, creença o convicció.
Per a aquest any 2025, l’Agenda Llatinoamericana Mundial proposa elevar la veu davant la imparable i violenta carrera pel control de territoris, de recursos i de poder que amenaça la vida del planeta. La violència es manifesta en cada problemàtica, local, nacional i internacional, i s’aguditza contra les persones vulnerables o perilloses per al sistema, contra líders estudiantils, ecologistes, activistes feministes, comunitats indígenes i afrodescendents, defensors de drets humans, periodistes compromesos, migrants; persones que són desposseïdes, empobrides,
empresonades, torturades, bandejades, amenaçades i assassinades.
Aquest crit no és de guerra, és per prendre consciència i ser part activa d’una resistència urgent i improrrogable; d’una acció noviolenta i activa entesa com la força organitzada de les majories conscients, que a través d’accions (vaga de braços caiguts...) i omissions (objecció selectiva al consum...) sense més armes que el propi cos, exposen la vida i la llibertat en favor d’una causa i, exposant-se, emplacen, denuncien i mostren a plena llum els seus agressors, fins a vèncer-los. No obstant això, és necessari reflexionar sobre l’estat de la consciència col·lectiva de les generacions posteriors a les grans victòries del segle XX i inicis del segle XXI, obtingudes per aquelles generacions i joventuts que van somiar que els seus hereus defensarien aquestes victòries i continuarien
lluitant per assolir-ne d’altres que van quedar pendents.
Que aquesta Agenda Llatinoamericana Mundial sigui la veu d’aquestes joventuts que han heretat la voluntat dels seus predecessors, que s’utilitzi en el seu treball de base per a formar, organitzar i mobilitzar, des de les seves localitats, d’acord amb la resta del planeta. Cal visibilitzar els qui ja lluiten noviolentament, animar als qui encara
no superen les barreres que els aturen o només coneixen la violència com a alternativa. És aquí on la noviolència activa es proposa com l’estratègia que, per si mateixa, ja és observable en les joventuts que s’esforcen per viure considerant la cura de la casa comuna i els qui l’habitem. És necessari construir, des de les joventuts, amb els
aprenentatges de les joventuts passades, aquesta estratègia capaç de proposar i mostrar el camí a “un altre món possible” per mitjà de la noviolència activa.

Nota a l’edició catalana
L’ALM ha optat per utilitzar prioritàriament la paraula noviolencia com un sol terme per expressar un concepte més precís que la negació de la violència.
Pere Casaldàliga va dir: “Confesso que no m’agrada parlar ni de violència ni de noviolència. ’agradaria més que es parlés, com a programa, de Justícia, de Llibertat, d’Amor. I que quan es parlés de violència o no-violència, es fulminés abans —conseqüentment— a violència més gran que és aquí, institucionalitzada, ofi cialment justifi cada,
diplomàticament tolerada i dialogada, i que provoca, per reacció, tantes altres violències molt menors”.
En aquesta línia de pensament volem afegir-hi: La noviolència pot ser la paraula que parli d’aquest programa de Justícia, Llibertat i Amor. Una lluita activa, amb una dimensió ètico-espiritual plena d’esperança.

Ús pedagògic de l’Agenda

A més dels usos personals, aquesta Agenda està pensada com una eina pedagògica per a comunicadors, educadors populars, agents de pastoral, animadors de grups, militants...
Els textos són breus i àgils, presentats sota la percepció pedagògica de la «pàgina cartell» pensada i diagramada de forma que, directament fotocopiada, es pugui lliurar com a «material de treball» a l’escola, la reunió de grup,
l’alfabetització d’adults... o exposada al taulell d’anuncis. També, per tal que aquests textos puguin transcriure’s en el butlletí de l’associació o la revista local.
La presentació dels textos es regeix per un criteri «econòmic» que sacrifica una possible estètica d’espais blans, en favor d’un major volum de missatge.
Ecumenisme
Aquesta agenda es regeix per un «ecumenisme de suma», no pas «de resta». Per exemple, no elimina allò propi de catòlics, ni allò específic de protestants, sinó que ho reuneix. Així, en el «santoral» s’han «sumat» les commemoracions protestants a les catòliques. Quan no coincideixen, la protestant va en cursiva. Per exemple, l’apòstol Pere és celebrat per l’església catòlica el 22 de febrer («La càtedra de Pere»), i per les esglésies protestants el 18 de febrer («La confessió de Pere»); les diferències es poden distingir tipogràficament.
Gentilment el bisbe luterà Kent Mahler ens va presentar en una edició anterior de l’agenda els «sants protestants».
L’Agenda és aconfessional i sobretot «macroecumènica». S’emmarca en aquest món de referències, creences, valors i utopies comunes als pobles i homes i dones de bona voluntat, que els cristians anomenem «Regne» —la Utopia de Jesús—, però que compartim en una recerca fraterna i humilment servicial.
Una obra no lucrativa
A molts països aquesta agenda és editada per organismes o entitats populars, centres d’educació, de pastoral, institucions sense ànims de lucre, que destinen els beneficis que obtenen de la venda de l’agenda als seus objectius de servei popular o de solidaritat.
En qualsevol cas, aquesta «Agenda Llatinoamericana mundial», com a tal, en la seva coordinació central, és també una iniciativa no lucrativa. Els pocs ingressos generats per l’agenda, després de cobrir les despeses de producció i
promoció, es dediquen a projectes de comunicació alternativa i de solidaritat internacional.
Una obra col·lectiva
Aquesta és una obra col·lectiva. Deu la seva existència i el seu manteniment a una xarxa de persones i entitats entusiastes, comunicades en xarxa. Per això ha recorregut aquest camí de més de 30 anys, que continua amb gran entusiasme per la construcció de la Pàtria Gran, «l’Altre Món Possible».