Resulta temptador pensar un món on tot ésser humà, sense importar la seva ubicació geogràfica, consideri vàlids la nostra cosmovisió, principis i valors, la moral i l'ètica,  el que és acceptable i el que no, allò que és bo i allò que és dolent, el sagrat i el diví, la bellesa a la cultura i l’art, el que és correcte en els rols de cada persona i el seu lloc en la societat, el que correspon sobre drets i deures, la millor forma de governança i de gestió de l’economia, el que s’ha avançat pel que fa al coneixement i el desenvolupament tecnològic.

Aquesta és la utopia on, suposadament,  tota persona pot estar segura de tenir del seu costat la veritat única, que no hi ha millor manera de viure i administrar els immensos recursos del planeta que la que ha desenvolupat la moderna civilització a la que pertany.

Posa a la teva ment la paraula que etiqueta la cosmovisió que has adoptat i pensa: “no seria meravellós un món on totes les persones fóssim…?”.

Per què veiem com un problema la diferència, la diversitat, la pluralitat? Per què considerem unes persones com a civilitzades i d’altres com a incivilitzades? Per què jutgem unes com a progressistes i altres com a retrògrades? I tot això malgrat ser persones que lluiten per les grans causes, per les minories desafavorides, per aquest altre món que és possible.

Per poder respondre, és necessari dur a terme un exercici sincer de reflexió i reconèixer  que som persones colonitzades en tots els àmbits de la vida. Tenim al cap la idea que és necessari desplaçar la perversa hegemonia que ho controla tot, però amb una proposta també hegemònica. Aquest fet ens permet reconèixer que el pensament colonial s’ha instal·lat en nosaltres, que el vivim a diari, en el llenguatge, la vestimenta, la música que escoltem i ballem, en els relats còmics que compartim, en el tracte cap els altres, en les decisions que prenem.

Aquesta herència colonial segueix enquistada en els nostres col·lectius, encara que es tingui consciència i sincera convicció d’actuar per descolonitzar allò que estigui al nostre abast. Som susceptibles de pretendre imposar la nostra veritat, de reconèixer l’ ”error” del què pensa diferent, de fer el que faci falta per desplaçar aquest món caduc i donar pas a un de nou, suposadament més just, però igualment imposat.

Mentre ens seguim disputant el títol de quina proposta és la més convenient per la humanitat i el planeta, el temps passa i el planeta esdevé  cada cop més hostil per la vida. L’únic món que es proposa com a possible ja ha colonitzat per complet el planeta conegut i segueix estenent-se cap allò desconegut, cercant recursos per una transició que es presenta com salvadora de la catàstrofe, que no deixarà indiferents els habitants i formes de vida, afectades pels processos d’explotació, transculturització forçada, espoli i mort.

El món es troba davant una crisi civilitzatòria, fins i tot hom parla de col·lapse civilitzatori. Una sola proposta hegemònica infecta cada poble que toca, el corromp, modifica de manera forçada i violenta les seves particularitats per fer-les compatibles amb ella: ho hem d’aturar!. Decolonitzar implica permetre que la diversitat de civilitzacions i les seves cultures es desenvolupin amb les seves pròpies cosmovisions, costums i estils de vida. L’única convenció a complir és que no ha d’haver-hi pretensions colonitzadores. Ni eurocèntrics, ni asiaticocèntrics, ni americocèntrics, ni indigenocèntrics, ni andinocèntrics, ni africanocèntrics, ni arabigocèntrics, ni llatinoamericanocèntrics, ni cap altra cosmovisió que s’atribueixi la missió d’exportar a totes les nacions la seva única veritat.

Aquest 2024 l’Agenda Llatinoamericana Mundial ens convida a reflexionar sobre les nostres pròpies arrels culturals, costums, formes de veure el món i tots els àmbits de la vida que la colonització ha infectat i que ens fa partícips d’un model planetari que des de fa molt temps és insostenible. El model planetari colonitzador que impera s’ha valgut de diverses armes per extendre el seu domini. En l’actualitat, les més potents per colonitzar pobles i ments són les tecnologies de la informació. És necessari destinar la nostra energia a aturar aquest procés colonial depredador que acabarà amb tota forma de vida, hem de descolonitzar-ho tot, construir un món on molts mons són possibles, excepte l’actual.

Fraternalment. Sororalment,

Agenda Llatinoamericana Mundial

<<< afegir símbol del barret >>>

Nota a l'edició catalana

El debat de si és més convenient utilitzar descolonitzar o decolonitzar no està tancat. En els diferents articles molts autors les com a sinònimes, en referència al present i el futur.  Sovint les acompanyen de complements  en el primer cas per especificar que es va més enllà de la descolonització i en el segon, tot i no fer falta, per remarcar algun aspecte. Per tant les idees convergeixen. La tendència és utilitzar decolonitzar  quan es parla d'una descolonització més intensa, més profunda, necessària per  respondre als desafiaments del neocolonialisme.

L'etimologia de la paraula colònia i derivats és llatina, d'ús molt anterior a l'ocupació del continent  americà per europeus i ja tenia el sentit de territori on s'havien establert habitants que eren originaris d'un altre lloc.

Ús pedagògic de l’Agenda

                A més dels usos personals, aquesta Agenda està pensada com una eina pedagògica per a comunicadors, educadors populars, agents de pastoral, animadors de grups, militants...

                Els textos són breus i àgils, presentats sota la percepció pedagògica de la «pàgina cartell» pensada i diagramada de forma que, directament fotocopiada, es pugui lliurar com a «material de treball» a l’escola, la reunió de grup, l’alfabetització d’adults... o exposada al taulell d’anuncis. També, per tal que aquests textos puguin transcriure’s en el butlletí de l’associació o la revista local.   

                La presentació dels textos es regeix per un criteri «econòmic» que sacrifica una possible estètica d’espais blans, en favor d’un major volum de missatge. 

Ecumenisme

                Aquesta agenda es regeix per un «ecumenisme de suma», no pas «de resta». Per exemple, no elimina allò propi de catòlics, ni allò específic de protestants, sinó que ho reuneix. Així, en el «santoral» s’han «sumat» les commemoracions protestants a les catòliques. Quan no coincideixen, la protestant va en cursiva. Per exemple, l’apòstol Pere és celebrat per l’església catòlica el 22 de febrer («La càtedra de Pere»), i per les esglésies protestants el 18 de febrer («La confessió de Pere»); les diferències es poden distingir tipogràficament.

                Gentilment el bisbe luterà Kent Mahler ens va presentar en una edició anterior de l’agenda els «sants protestants».

                L’Agenda és aconfessional i sobretot «macroecumènica». S’emmarca en aquest món de referències, creences, valors i utopies comunes als pobles i homes i dones de bona voluntat, que els cristians anomenem «Regne» -la Utopia de Jesús-, però que compartim en una recerca fraterna i humilment servicial.

Una obra no lucrativa

                A molts països aquesta agenda és editada per organismes o entitats populars, centres d’educació, de pastoral, institucions sense ànims de lucre, que destinen els beneficis que obtenen de la venda de l’agenda als seus objectius de servei popular o de solidaritat.

                En qualsevol cas, aquesta «Agenda Llatinoamericana mundial», com a tal, en la seva coordinació central, és també una iniciativa no lucrativa. Els pocs ingressos generats per l’agenda, després de cobrir les despeses de producció i promoció, es dediquen a projectes de comunicació alternativa i de solidaritat internacional.

Una obra col·lectiva