A vegades l’adversitat ens colpeja amb aital força que les malalties, la crisi econòmica, la guerra, la violència, la discriminació i tantes d’altres, ens fan preguntar, per què a mi? per què a nosaltres? Fins quan? No n’hi ha prou?... Abans de la psicologia, resiliència era un terme que ja s’emprava per anomenar aquesta capacitat que tenen certs metalls de recuperar la seva forma o situació original després de doblegar-los, com una molla. I, ¿què pot significar desenvolupar aquesta capacitat de manera personal i comunitària? Parlem de persones i comunitats capaces de resistir la pressió que infringeixen les forces de l’adversitat, que dobleguen, deformen fins a trencar vides, la pau i l’esperança de garantir la vida d’avui fins a la setena generació. Així com no es tracta d’una capacitat de tots els metalls, tampoc ho és de tota persona. És requisit indispensable «estar fets de quelcom en particular». És així que per ser resilients ens hem de transformar i recompondre’ns amb allò que faci falta per desenvolupar aquesta capacitat.

            Resiliència... «que potser no és una paraula una mica complicada com a títol d’aquesta Agenda?», es compartia a la xarxa internacional mentre discerníem sobre el que ens havia d’ocupar en aquesta edició 2023. En realitat ho és, principalment en entorns on l’adopció de paraules noves per anomenar processos que ens acompanyen de manera ancestral, no és comú. Però l’adopció d’un terme que pugui semblar rebuscat, no ha de ser estigmatitzat, recordem que passa el mateix amb paraules com solidaritat, que com moltes altres, i indistintament de la paraula que s’empri per identificar els mateixos processos de vida, comparteixen una qüestió de gran rellevància: són desconegudes on no es manifesten, encara que siguin anomenades.

            En temps on els mitjans de comunicació canalitzen la nostra percepció de la realitat, solidaritat i resiliència són termes molt populars en alguns dels nostres països. Termes que han convocat múltiples firmes a escriure llibres i reportatges, documentals i càtedres obertes, presencials i transmeses via web, psicoteràpia per televisió, entre d’altres. Entre tanta reflexió impersonal al respecte, de tot això què és el que ha fet resilients els nostres pobles? No farà falta intervenir directament?

            L’Agenda Llatinoamericana Mundial 2023, ens convida enguany a familiaritzar-nos amb una paraula tan poderosa, a més de reconèixer-la en pràctiques ancestrals com l’ubuntu, el sumak kawsay, el cristianisme i en altres de menys conegudes, però necessàries per orientar-nos comunitàriament. Fem comunitat, retrobem-nos si l’adversitat ens ha distanciat, alcem-nos per actuar i resistir, perquè els temps difícils no s’han acabat. A través d’aquests articles, els que escriuen ens conviden a conèixer sobre el que implica ser resilients, que és possible ser-ho comunitàriament i el seu meravellós poder transformador. Que aquest esperit de resistència d’en Pere Casaldàliga ens inspiri, «que es faci veritat la nostra vida» i inspirem les noves generacions a continuar resistint, no pas com un jou etern, sinó com la missió permanent de tenir cura de la vida.

 

Sororalment, fraternalment <<<<logo del barret de l'agenda

 

 

 

 

Ús pedagògic de l’Agenda

                A més dels usos personals, aquesta Agenda està pensada com una eina pedagògica per a comunicadors, educadors populars, agents de pastoral, animadors de grups, militants...

                Els textos són breus i àgils, presentats sota la percepció pedagògica de la «pàgina cartell» pensada i diagramada de forma que, directament fotocopiada, es pugui lliurar com a «material de treball» a l’escola, la reunió de grup, l’alfabetització d’adults... o exposada al taulell d’anuncis. També, per tal que aquests textos puguin transcriure’s en el butlletí de l’associació o la revista local.   

                La presentació dels textos es regeix per un criteri «econòmic» que sacrifica una possible estètica d’espais blans, en favor d’un major volum de missatge. 

 

Ecumenisme

                Aquesta agenda es regeix per un «ecumenisme de suma», no pas «de resta». Per exemple, no elimina allò propi de catòlics, ni allò específic de protestants, sinó que ho reuneix. Així, en el «santoral» s’han «sumat» les commemoracions protestants a les catòliques. Quan no coincideixen, la protestant va en cursiva. Per exemple, l’apòstol Pere és celebrat per l’església catòlica el 22 de febrer («La càtedra de Pere»), i per les esglésies protestants el 18 de febrer («La confessió de Pere»); les diferències es poden distingir tipogràficament.

                Gentilment el bisbe luterà Kent Mahler ens va presentar en una edició anterior de l’agenda els «sants protestants».

                L’Agenda és aconfessional i sobretot «macroecumènica». S’emmarca en aquest món de referències, creences, valors i utopies comunes als pobles i homes i dones de bona voluntat, que els cristians anomenem «Regne» -la Utopia de Jesús-, però que compartim en una recerca fraterna i humilment servicial.

 

Una obra no lucrativa

                A molts països aquesta agenda és editada per organismes o entitats populars, centres d’educació, de pastoral, institucions sense ànims de lucre, que destinen els beneficis que obtenen de la venda de l’agenda als seus objectius de servei popular o de solidaritat.

                En qualsevol cas, aquesta «Agenda Llatinoamericana mundial», com a tal, en la seva coordinació central, és també una iniciativa no lucrativa. Els pocs ingressos generats per l’agenda, després de cobrir les despeses de producció i promoció, es dediquen a projectes de comunicació alternativa i de solidaritat internacional.

 

Una obra col·lectiva

                Aquesta és una obra col·lectiva. Deu la seva existència i el seu manteniment a una xarxa de persones i entitats entusiastes, comunicades en xarxa. Per això ha recorregut aquest camí de més de 30 anys, que continua amb gran entusiasme per la construcció de la Pàtria Gran, «l’Altre Món Possible».