Puerto Rico: Nació caribenya que resisteix i lluita
Puerto Rico: Nació caribenya que resisteix i lluita
Pablo Marcano García
Puerto Rico és una illa ubicada al mar Carib. Forma part de l’arxipèlag antillà, integrant les Antilles Majors juntament amb Cuba, la República Dominicana, Haití i Jamaica. La seva població actual es de 3,6 milions d’habitants, a més dels 2,7 milions de porto-riquenys que resideixen als EUA com a resultat de les condicions sòcio-econòmiques a Puerto Rico.
Durant cinc-cents anys el nostre poble ha estat víctima de les més diverses i vergonyoses formes de denominació i opressió. L’arribada dels europeus a la nostra terra marca l’inici de quatre segles orientats per la violència, amb empreses tan inhumanes com el genocidi indígena, l’esclavitud negra, la semiesclavitud del blanc pobre per mitjà de la “llibreta de jornaler” i també les penes de suplici imposades als conspiradors o insurrectes. El 1898 la nostra nació fou envaïda pels EUA i va quedar sotmesa políticament, econòmicament i militarment a aquell país.
Control econòmic
Des de la invasió, els EUA creen les condicions per imposar un model de dominació encaminat a aconseguir un control econòmic que fins al dia d’avui priva, en l’essencial, els porto-riquenys del seu dret exclusiu a les seves riqueses i als recursos naturals. Aquest domini econòmic s’expressa en aquests moments en un control del 80% de la inversió en la manufactura, un 60% del capital financer i un 70% de l’activitat comercial. De fet, la condició captiva del nostre mercat ens converteix en el principal comprador de productes dels EUA a Amèrica Llatina i el cinquè del món. La inversió de capital dels EUA a Puerto Rico sobrepassa els 30 mil milions de dòlars (el 41% de les inversions a Amèrica Llatina es fan a Puerto Rico, que els dóna guanys anuals estimats en 12 milions de dòlars. Puerto Rico manté el deute extern per càpita més alt de tota l’Amèrica Llatina).
El monocultiu o economia d’enclau en la primera etapa de dominació, la indústria lleugera que va seguir, les petroquímiques o la present indústria farmacèutica i electrònica, han estat models econòmics implementats en funció dels interessos de la metròpoli i a costa del nostre poble i els seu patrimoni. N’hi hauria prou tan sols en indicar:
1) que el 45% del nostre poble resideix avui als EUA, en condicions summament desavantatjoses, com a part integral d’aquest models de desenvolupament;
2) l’atur s’ha mantingut per dècades, segons les xifres oficials al voltant d’un 18% (54% entre joves de 16 a 19 anys);
3) que un 60% de les nostres famílies depenen de l’estat per la seva subsistència;
4) que més d’un 13% de la nostra població està alcoholitzada, que existeix un depriment quadre de 600 mil persones (1 de cada 5) amb salut mental afectada i més de 100 mil addictes a drogues;
5) que aquestes alarmants xifres incideixen en els actuals patrons i tendències de criminalitat i violència que experimenta el nostre país (violència domèstica, contra la integritat i dret de la dona, maltractament a menors, assassinats per robatoris o per controlar punts de drogues i violència a les carreteres).
Si a això hi afegim la deserció escolar, els problemes d’habitatge, la falta d’atenció mèdica adequada, els greus problemes de contaminació ambiental o l’ocupació militar de les residències públiques, tenim un quadre més clar del que representa la intervenció dels EUA i el domini del gran capital monopolístic en el nostre país. Tindríem a més un quadre més clar de la gran capacitat de resistència del nostre poble que, davant de tal deteriorament social i dels intents de destruir la nostra nacionalitat, es reafirma llatinoamericà i caribeny i s’organitza i lluita per una millor qualitat de vida.
Control militar
El cap de l’exèrcit de Puerto Rico és el president dels EUA. En el nostre país EUA té la base naval més important per a l’Atlàntic: Roosevelt Road, amb dipòsits i trànsit d’armes nuclears (violant els Tractats de Tlatelolco). Quasi el 70% de l’illa de Vieques (a l’est de Ceiba) l’ocupa una base naval adscrita al complex Roosevelt Road. Totes dues ocupen més de 36 mil acres del nostre territori nacional. Això resulta més greu si considerem que el 13% de les millors terres de cultiu de la nació estan ocupades per les bases militars. A l’exèrcit dels EUA hi ha actualment un 40 mil porto-riquenys i això sense comptar els compatriotes nascuts o que viuen als EUA que des de 1917 han sigut reclutats (la gran majoria a causa del servei militar obligatori): més de 250.000 boricuas.
El pitjor de tot és que el nostre sòl ha sigut utilitzat com a centre d’ensinistrament per les forces coactives d’Amèrica Central i del Sud i com a base d’assaig i agressió per les intervencions a la República Dominicana (1965), Granada (1983) i Panamà (1989)
Control polític i criminalització de la lluita d’independència
El 1998 es compliran els 100 anys de la firma del tractat de París que va acabar amb la guerra Hipano-Nord-americana i legitimà la condició colonial que encara dura en el nostre país. Aquesta relació de subordinació política, econòmica i militar continua vigent, disfressada sota el nom d’”Estat Lliure Associat” (ELA).
Aquest fill colonialista de l’ELA és resultat de la crisi plantejada pel nacionalisme porto-riqueny, dirigit per Pedro Albizu Campos. La lluita del nacionalisme no sols frena la assimilació cultural que tracta d’imposar-se sobre el nostre poble, sinó que desafia obertament -amb el seu atac armat al Congrés Nord-americà i al president Truman- la intenció de perpetuar impunement el colonialisme a Puerto Rico.
Aquesta concepció de lluita porta a la més aferrissada persecució (encalçament, assassinats, matances, mordassa, venjances, ajusticiaments) i manifesta l’autèntic rostre repressiu de la legitimitat dels EUA a Puerto Rico. L’ELA vol criollitzar i fer efectives aquestes formes de dominació, de control i violència sobre el nostre poble.
La ficció que a Puerto Rico se li havia donat la sobirania política i que havia pogut manifestar la seva voluntat lliure i democràtica queda desmentit pels molts poders que es reservava el Congrés. Aquest es va quedar amb el control absolut de l’espai aeri, comunicacions internes i externes, aigües circumdants, moneda, el sòl i el subsòl, política laboral i salarial, lleis ambiental i tot relacionat amb la defensa, les forces armades i el dret a determinar la constitucionalitat de les lleis, etc. Amb aquesta criollització del poder es consoliden les bases necessàries per poder garantir la pau industrial necessària al gran capital dels EUA i es declara una descarada guerra a l’independentisme porto-riqueny, posant en marxa els mecanismes conspiratoris per prescriure la lluita per la independència nacional.
Per mitjà del maquillatge de l’ELA es manté una estructura repressiva en la qual es destaquen institucions com el FBI, la Cort Federal dels EUA, la CIA, Guàrdia Nacional de l’exèrcit nord-americà i diverses agències de les diferents branques militars dels EUA.
Mentre els EUA propaguen una imatge de campions dels drets humans en el món, en la seva pròpia relació d’estat imperial contra el poble de Puerto Rico manté uns organismes que són més repressius que els que denuncia internacionalment. N’hi hauria prou amb dir que té a les seves ordres 1 element armat per cada 81 porto-riquenys, mentre la sagnant dictadura de Somoza, en plena guerra contra els sandinistes, només tenia 1 home armat per cada 400 nicaragüencs. La dictadura de Franco tenia només 100.000 carpetes d’espanyols fitxats com a subversius entre 35 milions: 1 per cada 350 espanyols. A l’ELA hi ha (segons les seves pròpies dades) 137.000 expedients: una fitxa de subversiu per cada 25 porto-riquenys.
Actualment hi ha 16 presoners polítics porto-riquenys a presons dels EUA. A més del desterrament els han imposat sentències desproporcionades d’una mitjana de 78 anys. Ells i els que els precediren representen els sectors ambientalistes, pro drets humans, comunitaris, de dones, treballadors, polítics, culturals, religiosos... que proposen camins de llibertat i justícia pel nostre país. Són expressió viva d’un poble que resisteix i lluita per afegir-se al conjunt de països lliures i independents del món.
Pablo Marcano García, ex-presoner polític