Què hi ha darrere el SIVAM?
Què hi ha darrere el SIVAM?
J.S. W. Ferreira, J. Xerry, L. Azevedo, M. Sampaio, M. Azevedo.
Fa uns quants mesos França va expulsar alguns diplomàtics nord-americans sota l’acusació d’espionatge. Darrere d’aquest fet sí que hi ha el malestar del francesos per la victòria nord-americana en la disputa per a la concessió del “sistema de vigilància de l’Amazònia”, el SIVAM.
Així va sortir a la llum l’existència d’aquest contracte tan cobdiciat i ple d’irregularitats. El govern brasiler no va obrir una licitació per la seva adjudicació. Dos fabricants de sistemes de defensa, la francesa Thompson i la nord-americana Raytheon, constructora del míssil Patriot, van iniciar una disputa tan renyida que Bill Clinton personalment va contactar amb Itamar Franco per fer pressió en favor de l’empresa nord-americana. Van sorgir sospites de corrupció.
Un misteriós brasiler hauria servit d’intermediari per a l’ingrés de l’empresa francesa a la polèmica. Van aparèixer pel mig detalls de la vida amorosa de l’ambaixadora americana a París. Què hi havia darrere d’aquests pintorescs encontres? Un contracte de mils cinc-cents milions de dòlars. Els professionals del mercat financer saben no obstant que aquesta suma no és especialment significativa; la borsa de Nova York mou entre 5 i 6 mil milions de dòlars cada dia. El contracte del SIVAM per si mateix no té entitat suficient per a justificar que el president de la primera potència mundial s’hi involucri personalment. Què hi pot haver doncs darrere el SIVAM?
El SIVAM és un sistema de telecomunicacions que utilitzarà satèl•lits i sensors terrestres per controlar els 5’2 milions de quilòmetres quadrats de l’Amazònia, fent així possible organitzar el trànsit aeri i aixecar el mapa de tota la regió, les seves conques hidrogràfiques, la diversitat de la flora, els jaciments miners i altres reserves naturals. Sobretot, permetrà controlar l’explotació de minerals “ estratègics” com el nobi, utilitzat pel revestiment de míssils i satèl•lits.
Durant la guerra freda, en l’època en què els EUA i la URSS es disputaven l’hegemonia del món a través de les armes, la posició del Brasil no era gaire important. Després de la caiguda del mur de Berlín i amb la revolució de la informàtica, l’arma de la disputa ha passat a ser econòmica, i Japó i Europa han començat a compartir amb els EUA l’hegemonia del poder.
En aquest nou escenari ja no hi ha fronteres que siguin distants. On hi hagi potencialitat econòmica hi haurà disputa entre les grans potències.
Doncs bé, l’Amazònia representa avui la més gran font de riqueses del món. Per ser pulmó ambiental d’un planeta industrialitzat que s’autodestrueix, pels seus inexplorats jaciments miners i principalment per constituir la més gran reserva de biodiversitat. En un món en el qual les fonts energètiques disminueixen cada dia i on creixen els descobriments tecnològics basats en l’explotació industrial de plantes i éssers vius (l’anomenada biotecnologia) qui controli l’Amazònia controlarà una font segura de riquesa i donarà un gran pas en el control de l’economia mundial. Les recents disputes al voltant de les lleis sobre les patentes biològiques mostren totes les delícies econòmiques que poden aportar els productes de la Floresta. Pel que fa a la resta, ja fa temps que empreses estrangeres volen treure profit dels coneixements que en aquest camp tenen els indígenes i altres habitants tradicionals de l’Amazònia.
El SIVAM és l’instrument que permetrà controlar les riqueses de la Floresta. Qui es quedi amb ells es convertirà en l’amo de l’Amazònia. No cal estranyar-se que el president Clinton en persona s’hagi compromès en el cas. Hi ha molt en joc darrere el SIVAM. I, un cop més, sembla que Brasil està disposat a deixar que la discussió es consumeixi en el seu territori sense adonar-se de tot el que hi ha més enllà dels folklòrics encontres d’espionatge que el grans mitjans insisteixen a publicar.