Elvy Monzant Arraga, Venezuela

Els peus de la Noelia, l’Edwin, en Carlos, en John Jairo, l’Olivia, en Miguel Ángel, en José Manuel, la Jackeline, l’Eva, així com els de milions de persones estan cansats de tant caminar i descaminar els camins de la migració a Amèrica Llatina i el Carib.

Són peus forts, àgils, però els fan mal, estan ferits per quilòmetres de carreteres, per les pors, les frustracions i les incerteses que han marcat els seus passos des que van sortir del país que va veure’ls néixer.

                En el nostre continent presenciem innombrables atemptats contra la vida i la dignitat de les grans majories. La misèria, la fam, la violència, l’exclusió, l’atur, la manca d’oportunitats, particularment per als joves, juntament amb greus atemptats contra la Casa Comuna, es converteixen en flagrants negacions al Pla de Déu.

                Víctimes d’aquesta violència estructural milions d’éssers humans es veuen obligats a migrar a la recerca d’una vida millor.

                Segons la IOM (International Organization for Migration) el 2020 hi havia 272 milions de migrants al món, dels quals més de 26 milions són refugiats, la meitat menors de 18 anys. Les xifres de migrants van incrementar-se a més del doble entre 1960 i 2000.

No pas pocs «en el viatge vers el somni d’un futur millor» moren a les carreteres, el desert o el mar.

Al respecte, el papa Francesc subratlla: «A la nostra època, els fluxos migratoris estan en continu augment a totes les àrees del planeta: refugiats i persones que escapen de la seva pròpia pàtria interpel·len a cadascú i a les col·lectivitats, desafiant la forma tradicional de viure».

                La majoria dels migrants lluiten per sobreviure en condicions de pobresa extrema, treballant en l’economia informal, més de 10 hores diàries, de dilluns a diumenge, per menys del sou mínim.

                Exclosos dels seus drets fonamentals a la salut, l’educació, a un habitatge digne, queden al marge, confinats a les perifèries humanes i existencials, refusats per la cultura del descartar.

                A través de molt diverses formes de tràfic d’éssers humans són convertits en una mercaderia, a la qual s’hi posa preu i s’ofereix en el mercat.

No oblidem que migrar és un dret, però que no t’obliguin a fer-ho també ho és.

«És veritat que l’ideal seria evitar les migracions innecessàries. El camí és crear en els països d’origen la possibilitat efectiva de viure i de créixer amb dignitat, de manera que es puguin trobar allà mateix les condicions per al propi desenvolupament integral» (FT 129).

Una família comuna

El Papa a la Fratelli Tutti afirma que «tot ésser humà té dret a viure amb dignitat i a desenvolupar-se integralment, i aquest dret bàsic no li pot ser negat per cap país. El té perquè la seva immensa dignitat com a persona humana no es fonamenta en les circumstàncies sinó en el valor del seu ésser» (FT 107).

«Una tragèdia global com la pandèmia de la Covid-19 va despertar durant un temps la consciència de ser una comunitat mundial que navega en una mateixa barca, on el mal d’un perjudica tothom. Ningú es salva sol, únicament és possible salvar-se junts» (FT 32).

Així com la Laudato si, que ens va fer prendre consciència de la importància de la cura de la Casa Comuna, la Fratelli Tutti ens convoca a sentir-nos part d’una Família comuna. Tot està connectat, tots serem germans i germanes.

Alçant Murs

En una societat on predomina la cultura de descartar, els migrants es consideren una amenaça.

La majoria dels Estats de la Regió han assumit la política de seguretat nacional, cercant com impedir l’entrada als immigrants o deportar-los als seus països d’origen.

«Tant des d’alguns règims polítics populistes com des de plantejaments econòmics liberals, es sosté que s’ha d’evitar a tota costa l’arribada de persones migrants» (FT 37).

Preval «la temptació de fer una cultura de murs, d’alçar murs, murs en el cor, murs a la terra per evitar aquesta trobada amb altres cultures, amb altres persones» (FT 27).

Alguns murs són de formigó, altres són intangible com les vises impossibles d’obtenir o crear matrius d’opinió acusant els immigrants de ser els causants dels mals socials.

Totes aquestes són formes diverses de disfressar que en realitat no desitgen que els immigrants pobres entrin als seus països, perquè els rics, els polítics poderosos aquells sí que són acollits.

Tristament ha crescut la xenofòbia: «Els immigrants no són considerats prou dignes per participar en la vida social com qualsevol altre, i s’oblida que tenen la mateixa dignitat. Mai es dirà que no són humans però, a la pràctica, amb les decisions i la forma de tractar-los, s’expressa que se’ls considera menys valuosos, menys importants, menys humans» (FT 39). 

Quatre Verbs

L’acció pastoral de l’Església llatinoamericana en l’atenció a les persones en mobilitat s’emmarca en els Quatre Verbs que el Papa Francesc va proposar l’any 2018: Acollir, Protegir, Promoure i Integrar.

1) Acollir implica: «oferir als immigrants i refugiats un allotjament adequat i decorós».

Així mateix, urgeix «ampliar les possibilitats per tal que els immigrants i refugiats puguin entrar d’una manera segura i legal als països de destí. En aquest sentit, seria desitjable un compromís concret per incrementar i simplificar la concessió de visats per motius humanitaris i per reunificació familiar».

Davant dels alts nivells de vulnerabilitat dels migrants a més d’acollir-los hem de protegir-los.

2) Diu el Bisbe de Roma: «El segon verb, protegir, es conjuga en tota una sèrie d’accions en defensa dels drets i de la dignitat dels immigrants i refugiats, independentment dels seu estatus migratori».

Protegir exigeix un compromís amb la defensa dels Drets Humans dels Migrants. No es tracta de demanar almoines o favors, s’exigeixen drets consagrats a les Constitucions Nacionals i als tractats internacionals.

3) La principal via per promoure el desenvolupament integral dels migrants és afavorir l’accés al treball digne i ben remunerat.

«Cal esforçar-se en la promoció de la inserció sociolaboral dels immigrants i refugiats, garantint a tots la possibilitat de treballar».

4) El verb integrar es posa en el pla de les oportunitats d’enriquiment intercultural generades per la presència dels immigrants i refugiats.

El Papa Francesc considera que «la integració no és una assimilació, que indueix a suprimir o a oblidar la pròpia identitat cultural. El contacte amb l’altre porta, més aviat, a descobrir el seu ‘secret’, a obrir-se a ell per acceptar els seus aspectes vàlids i contribuir així a un coneixement més gran de cadascú».

Cal «afavorir la cultura de la trobada, multiplicant les oportunitats d’intercanvi cultural, demostrant i difonent les «bones pràctiques» d’integració, i desenvolupant programes que preparin les comunitats locals per als processos integratius».

Teixint xarxes

A Amèrica Llatina estem teixint xarxes, que des de l’Espiritualitat de Comunió, ens ajuden a articular millor els esforços per promoure el desenvolupament humà integral.  La Xarxa Llatinoamericana i Caribenya de Migració, Refugi i Tràfic de Persones CLAMOR està integrada per organitzacions de l’Església catòlica que en el Continent treballen en el camp de la Mobilitat Humana.

L’any 2021 la Xarxa CLAMOR va publicar el Mapeig de les obres de l’Església Llatinoamericana i Caribenya en favor de migrants, refugiats i víctimes de tràfic, que sistematitza els serveis que donen 633 obres a 357 ciutats del Continent.

Són espais d’una Església en sortida missionera, hospital de campanya, el pobre pel pobre, església samaritana que cuida i defensa la vida.  Xarxes que es teixeixen amb els fils de la fraternitat i solidaritat, fetes per homes i dones que construeixen relacions d’equitat, en harmonia amb tot allò creat.

Perquè era foraster

Tot migrant és el meu germà. Hi he de reconèixer Crist present, saber que són camí per a la meva salvació o la meva condemna eterna. «Veniu, beneïts del meu Pare, perquè era foraster i em vau acollir» (Mt, 25, 31).

Amb el profeta Isaïes exclamem: «Faré una nova gesta, que ja comença a despuntar. No us n'adoneu?» (Is 43, 19). I és aquest nou món que està florint a rel de l’impacte de la migració en la societat contemporània, la gran riquesa multicultural, amb diversos rostres, colors, històries, tradicions, sabors, danses, amanides pel somni d’un món sense fronteres on tots puguem anomenar Déu Pare però amb la certesa que vivim com germans i germanes.

Construir la fraternitat, l’amistat social és una tasca ineludible per als deixebles missioners de Jesús.

Es tracta de derruir els murs que han aixecat la cultura de la indiferència i del descartar per edificar Ponts de Solidaritat.

Amb Francesc a la Fratelli Tutti tenim la certesa que «Qualsevol que alci un mur, acabarà essent un esclau dins dels murs que ha construït, sense horitzons perquè li manca l’alteritat» (FT 27).