QUIN FORMAT?

RICHARD STALLMAN

Per a Richard Stallman, creador del moviment de software lliure, les patents d’idees informàtiques són “obstacles per al desenvolupament”, i defensa la lliure circulació del coneixement informàtic.

Els formats i protocols secrets són un dels mètodes que els desenvolupadors de software privatiu utilitzen per controlar els usuaris i evitar que nosaltres desenvolupem software interoperable (programes que funcionen en diferents sistemes). Si emmagatzemeu la vostra informació en un format d’arxiu secret, com ara Word, el desenvolupador d’aquest format controla l’accés a les vostres dades. Si utilitzeu formats o protocols secrets per comunicar-vos amb els demés, els estareu pressionant perquè utilitzin el mateix software propietari. A la pràctica, la companyia fa servir el seu poder perquè vosaltres l’ajudeu a estendre’l sobre els altres, un fenomen conegut generalment com a “efecte de xarxa”.

D’aquí en ve la campanya contra l’ús de formats com Word. Microsoft té el costum de canviar aquest format cada pocs anys, com una manera de forçar els usuaris a actualitzar-se. Ara que Microsoft ha identificat el software lliure com el seu principal competidor, canviar de format també li proporciona una forma d’evitar la interoperativitat. Necessitem reduir el poder de Microsoft ara, abans que faci servir aquest poder. La manera de fer-ho és no llegint els arxius de Word que la gent li enviï.

Irònicament, tot això és una cosa força lletja que Adobe encara no ha fet. PDF és un format l’ús del qual es pot acceptar, perquè n’existeix documentació pública i funciona amb molts de programes, inclòs el software lliure. La versió més nova inclou algunes característiques que estan patentades als EUA i que ho seran a Europa si la UE permet les patents de software. Afortunadament, es tracta de característiques poc emprades.

Així que, si algú li envia un arxiu de Word no el llegeixi. Demani-li que l’enviï com un text normal, HTML, PDF o RTF. L’administració pública no hauria d’usar mai aquest format o qualsevol que sigui secret per comunicar-se amb els ciutadans i altres organismes. Només s’haurien d’usar formats amb documentació pública que tothom pugui emprar.