Paulo Ricardo Sampaio de Sousa i Marcelo Barros

En aquest temps de pandèmia, vam haver de practicar nosaltres mateixos i ensenyar als nostres fills, les cures de prevenció i d'aïllament social. A més d'això, vam aprendre consells sobre aliments i nutrients que enforteixen la nostra immunitat. Totes  aquestes cures tenen com a base la vida i la relació i, com el virus, també l'amor manté un elevat grau de contagi i no hi ha màscara ni alcohol que impedeixi que s'expandeixi.

1. 
   La contaminació de l'amor
   L'amor com a  fenomen  biològic,  va  ser  demostrat  per Humberto Maturana, Francisco Varela,  Lynn  Margulis  i   altres  científics.  Van  descobrir  que  fa  milions  d'anys,  en  la immensitat  dels  mars,  un  bacteri aeròbic va penetrar en un altre i va formar les primeres cèl·lules  eucariotes, de  les  quals  tots  nosaltres som descendents. No hi ha vida que no sigui  interdependència. En  cada  organisme  una  cèl·lula  depèn  d'una  altra i,  entre els organismes, la vida és contagi, és comunió.
   Evidentment quan aquest sistema complex es desorganitza o embogeix, les cèl·lules es multipliquen de manera violenta i creen càncer. Les cèl·lules de defensa de l'organisme, no en saben més. Quines són les necessàries i les destructives? La sida destrueix la immunitat. Els virus embogits, o fora dels seus ecosistemes, generen pandèmies com aquesta. Per tant, sempre hem de recordar que en el pla més profund, la comunió és el contrari de la immunització. Aquest és el joc que els científics anomenen acte poètic perquè, diuen, la vida es recrea i es reinventa.

Aquest camí per transformar-nos a nosaltres mateixos i el món podem anomenar-lo espiritualitat. Alguns prefereixen el terme mística. Els diversos camins religiosos poden ser mètodes importants per ajudar-nos a viure. Aquesta cura amorosa com a postura de vida i per tant de comunió entre nosaltres, aquesta connexió amb la mare Terra i amb el misteri Alfa –que les tradicions denominen Déu– aquest misteri té mil noms. Tots podrien ser traduïts com amor. En moltes cultures indígenes en diuen encantament. Encantar el món vol dir provocar en les persones una nova consciència, de cura amb la mare germana Terra, amb la vida. Encantar és el procés d'enamorament, d'apassionament. Quan s'està encantat, apassionat per algú, aquella persona és tan important com la força gravitacional. Desgraciadament en la història de la humanitat les societats s'organitzen més en funció del poder i de l'acumulació de riquesa i de la competència que de la interdependència i la col·laboració.
En els darrers segles, el capitalisme és el gran enemic de la justícia social i de la solidaritat. El Papa Francesc ha repetit incessantment que aquest sistema mata, per això el pastor Henrique Vieira té raó al reafirmar l'amor com a revolució.
D'aquesta manera, encantar el món, o reencantar el món i la vida, és despertar un nou amor, que difereix de la passió ensenyada per l'esperit capitalista. Aquest nou amor –que és revolucionari– ens condueix a la cura, ens porta a veure a l'altre i reconèixer-lo, ens condueix al fet que anem a trobar i fer comunió. Aquest encanteri ens desperta per a que trenquem amb la lògica de la divisió, de la indiferència i convida a instal·lar-nos en la lògica il·lògica de l'amor, de la fraternitat, del diàleg. Aquest camí revolucionari, per reconduir la humanitat, és el que els pobles indígenes anomenen el bon viure, les joventuts poden tenir un paper fonamental i profètic.

2. 
   La joventut i l'espiritualitat alliberadora
   Si parlem d'una nova forma de veure el món, hem d'escoltar els que porten amb ells el rigor de la novetat. El jovent, al llarg dels temps, ha gosat ser revolucionari, ha lluitat contra els sistemes dominants i ha presentat sortides alternatives per a l'alliberament.  Així diverses vegades, va esdevenir en la nostra història recent, per exemple, al Brasil i en altres països, quan moviments estudiantils o simplement de joves, van protestar contra els abusos comesos per governs autoritaris o sistemes d'educació inadequats.

De la mateixa manera, al parlar en el marc d'espiritualitats alliberadores, veiem el paper dels joves per elaborar, pensar i viure, una nova dimensió.  Avui la Ruah divina, l'Esperit,  ens bufa cada vegada més, en diversos espais, inspirant teologies i espiritualitats alliberadores, pensades a partir de l'opressió dels més diversos grups.  Dins d'aquests espais tenim al Brasil el MEL (Movimento Espiritual de Libertação juvenil).
El MEL sorgeix a partir de dues trobades d'espiritualitat alliberadora realitzades primer a Fortalesa, Ceará, i la segona en Poá Sao Paulo l'any 2017. Les trobades van reunir joves per compartir i vivenciar la relació entre joventut i espiritualitat, dins de la perspectiva alliberadora. El moviment treballa inspirat en el bon viure, en la cultura de la cura, en la profecia alliberadora, en la denúncia de les opressions i en l'anunci d'una nova terra i un nou cel, una construcció de la civilització de l'amor: el regne de Déu.

3. 
   Reinventar el treball en el camí nou de la profecia alliberadora
   Quan parlem de conrear l'amor com una energia contagiosa, que s'encomana, que recrea la vida, això no és només un projecte, un desig utòpic. Això ja està succeint en moltes viles, barris i veïnats. També en àrees rurals, llogarets indígenes i comunitats del país. Cada vegada més augmenta el nombre de persones conscients que, per regenerar el món, no podem tornar al que era abans. Necessitem ser creatius i reinventar altres formes d'organització, inventar treballs alternatius. L'oposat al capitalisme és l'amor concretat en formes revolucionàries de treball i producció.

Al Brasil, durant la pandèmia, l'MST (Moviment de Treballadors sense Terra) ha demostrat això. Han sigut capaços de produir milions de tones d'aliments orgànics per repartir-los als sectors més vulnerables de la població. A tot el Brasil i arreu d'Amèrica Llatina, hi ha exemples de fàbriques que el neoliberalisme va tancar i que els treballadors van reobrir en sistema de cooperatives i amb administració col·legiada.
El col·lectiu Economia de Francesc i Clara, ha obert, nous camins d'economia solidària. Ha trencat amb la lògica individualista del capitalisme i pensa noves formes de producció col·lectiva que respecten la mare terra, una economia al servei de la vida.
En l'àmbit de l'educació, també veiem noves estructures, que afloren en contraposició a les del model del mercat. Sorgeix una educació dialògica, amorosa i transformadora. Tenim exemples d'aquestes noves formes educatives inspirades en el mestre Paulo Freire. Hi ha una xarxa emancipada que actua al costat de joves d'escoles públiques. Promou, entre altres accions, cursos preuniversitaris que ajuden a la inserció dels i de les joves a les universitats, donant-los la possibilitat de pensar en la seva realitat, de forma crítica i emancipadora.

Conclusió
Actualment, a tot arreu de la nostra Abya Yala, s'organitzen moviments socials, comunitats indígenes i grups afrodescendents, i prenen un protagonisme nou. Malgrat que els imperis sempre tracten de destruir la resistència popular, indígena i negra, mai aconseguiran aturar-la. Com cantava Maria Elena Walsh, la veu índia de Mercedes Sosa:

“Tantas veces me mataron, tantas veces me morí,

sin embargo, estoy aquí resucitando.

Gracias doy a la desgracia y a la mano con puñal

porque me mató tan mal y seguí cantando”

La sang d'aquest martiri col·lectiu i dels esperits d'aquests milions d'encantats, fecunden l'actual caminada. El seu secret és la mística. Com va escriure Sant Agustí al segle quart: "ensenyeu-me algú que estimi i senti el que estic dient. Doneu-me algú que em vulgui, que camini en aquest desert, algú que tingui set i que sospira per la font de vida, ensenyeu-me aquesta persona i ella ja sabrà el que vull dir ".

Per això, amb el llibre sagrat del poble maia, Popol Vuh, podem cridar que tothom s'aixequi, que tots i totes siguin convidats i convidades, que ningú es quedi enrere, que despunti ja l'albada. Reencantar el món i la vida.