Fernando Bermúdez López

La descolonització està exigint un canvi profund en l’estructura organitzativa de la societat planetària. No podem aconseguir un món descolonitzat mentre no desapareguin els blocs imperials. Els Estats Units, Rússia i la Xina controlen no només l’economia mundial i el poder militar i geopolític, també el pensament. Entre aquests blocs existeix una competència desorbitada i inhumana. Tots els altres països es veuen sotmesos a ballar la música que toquen uns i altres.

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va deixar una Europa destrossada i un món ferit moralment. Va ocasionar al voltant de 60 milions de morts, multitud de ciutats bombardejades, cruels tortures, camps d’extermini com el d’Auschwitz i Mathausen entre molts altres, i el llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Fou un cúmul de mort i patiment.

Després dels horrors d’aquesta guerra, representants de 50 països es van reunir a San Francisco, Califòrnia. Van fundar l’Organització Internacional de les Nacions Unides (ONU) amb l’objectiu que mai més els humans recorreguéssim  a la guerra per resoldre els conflictes que poguessin sorgir entre les nacions. A la Carta de fundació de l’ONU s’estableix un seguit d’articles en ordre a la protecció dels drets humans, la distribució d’ajut humanitari, el suport al desenvolupament sostenible i l’acció climàtica.

L’ONU fou una esperança. Després, el 1948 Nacions Unides va elaborar i aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, que és una de les grans fites de la humanitat.

Han passat més de 78 anys de la creació de l’ONU i, tanmateix, les guerres i intervencions militars no han cessat. L’ONU no ha estat capaç de dialogar i evitar la guerra d’Ucraïna, ni les tensions polítiques i militars entre els Estats Units, Rússia i la Xina que poden desembocar en una hecatombe molt pitjor que les anteriors guerres mundials, que afectaria no només a la humanitat sinó al mateix Planeta Terra.

Nacions Unides ha vingut emetent resolucions que no s’acompleixen  (conflicte palestino-israelià, sahrauí, kurd, tàmil…). És una organització controlada per les potències que integren el Consell de Seguretat. Encara que el seu Secretari i l’assemblea general emetin comunicats i resolucions, de res serveixen perquè xoquen amb el veto d’algun dels membres del Consell de Seguretat: Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit i França. És una organització controlada per aquestes grans potències. Les diverses cimeres sobre el canvi climàtic s’han vist, així mateix, obstaculitzades pels interessos d’algun dels membres del Consell de Seguretat.

El 2008 el pare Miguel D’Escoto Brockmann fou elegit president de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Allà observà que l’ONU no és eficient, Va comprovar amb gran decepció que aquesta organització resultava frustrant i inoperant perquè en el seu disseny inicial s’incloïa com a determinant i vàlid el vot d’una minoria molt poderosa per a mantenir el control i fins i tot el recurs a la guerra, encara que fos amb el vot en contra de la majoria de les nacions.

D’Escoto defensava que cap país, per poderós que sigui, pot manar en el món ni imposar la seva ideologia. Les guerres no han cessat, les grans potències han entrat en una frenètica carrera armamentista amb armes de destrucció massiva i augmenten les grans diferències socioeconòmiques entre els països. Uns pocs cada cop més rics i la immensa majoria cada cop més enfonsada en la pobresa. Va prendre consciència que l’ONU actual no té capacitat per vetllar per la pau internacional, per la descolonització, pel desenvolupament dels pobles ni per la cura del Planeta.

En acabar el seu mandat com a president de l’Assemblea General de l’ONU, Miguel D’Escoto va arribar a la conclusió que aquesta organització, que en el seu dia havia despertat una entusiasta esperança, era un fracàs. El món necessita una autoritat forta, lliure i independent, reconeguda per tots els països del planeta.

Aquesta realitat el va motivar a elaborar una Proposta de Reinvenció de les Nacions Unides. Va comptar amb el suport de Ramsey Clark i Leonardo Boff. Ramsey Clark fou un advocat nordamericà que va arribar a ser Fiscal General dels Estats Units. Des del seu alt càrrec públic va estar en el centre de les lluites pels drets civils i humans i va prendre una postura antiarmamentista, defensant les causes justes a tot el planeta. Així mateix, Leodardo Boff, teòleg brasiler de l’alliberament, compromès en la defensa dels pobles originaris i de la Natura, va contribuïr en l’elaboració de la Declaració Universal del Bé Comú de la Mare Terra i la Humanitat.

La Proposta de Reinvenció de l’ONU fou aprovada per la majoria dels països del món. Tanmateix, els cinc que integren el Consell de Seguretat, la van rebutjar. D’Escoto va morir i la Proposta va quedar en l’aire.

Avui, davant la inoperància d’aquesta organització per a dialogar i evitar les guerres, diverses personalitats de tot el món busquen com portar a la pràctica la Proposta de refundació o reinvenció. Busquen crear una nova organització amb autoritat universal, moral i eficient, per vetllar per la pau, el control armamentista, la prohibició d’armes nuclears (TPAN), el desenvolupament social de tots els pobles i el bé comú de la Humanitat i el Planeta. I d’aquesta manera acabar amb les grans diferències socioeconòmiques, amb la fam i la descolonització en el món.

El Papa Francesc, reunit al Kazakhstan amb líders de totes les religions del món (16.09.2022) va expressar que: “És hora d’evitar l’enfortiment de blocs contraposats. Necessitem líders que, a nivell internacional, permetin als pobles entendre’s i dialogar, amb la voluntat de reforçar el multilateralisme, construir un món més estable i pacífic pensant en les noves generacions”.

Estem urgits d’una nova organització internacional i d’una profunda reestructuració de l’ONU en base a la Proposta que va fer Miguel D’Escoto, amb el suport dels líders religiosos del món. És una tasca de tots els ciutadans i ciutadanes del món. Ens reconeixem aliats en la lluita per una ciutadania mundial que garanteixi la justícia, la descolonització dels pobles, la pau per a tota la humanitat i la cura del Planeta i de tota la Natura de la que som part. Serà un procés llarg, però urgent per a la pau, l’harmonia i l’equilibri ecocèntric. És urgent realitzar una campanya mundial que vagi de baix a dalt, des de les organitzacions socials, populars, sindicals, intel·lectuals, artístiques, associacions humanitàries, ecologistes, feministes, ONGs, pobles originaris de tots els continents i confessions de les distintes religions, fent incidència política en les institucions públiques, municipals, regionals, nacionals i internacionals. Per això és necessari conèixer i analitzar la Proposta, que consta dels apartats següents:

             Presentació de Miguel D’Escoto.

              Pròleg de Ramsey Clark.

              Carta de l’Organització de les Nacions Unides.

              Estatut de la Cort Internacional de Justícia.

              Estatut del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica i Protecció Ambiental.

              Declaració Universal del Bé Comú de la Mare Terra i la Humanitat.

Moltes persones al món ja han començat aquesta campanya, entre les que es troben personalitats de la cultura, pobles originaris sobretot d’Amèrica Llatina, destacats polítics, defensors de drets humans i líders religiosos, entre ells el Papa Francesc.

La iniciativa de Refundació de Nacions Unides es presenta com un raig de llum i d’esperança. Tal vegada no en veiem els resultats, però val la pena sembrar aquestes llavors per a què un dia pugui aconseguir-se un món veritablement democràtic, descolonitzat, sense blocs imperials, desprovist d’armes nuclears, just, fratern, pacífic i respectuós amb la nostra Casa Comuna, la Natura. Aquesta és la nostra esperança. És tasca de tots i totes anar sembrant aquestes llavors d’un món nou de justícia i pau.

Per utòpic que sigui somiar, hi ha situacions a la vida en les que només somiant s’aconsegueix quelcom.  (J. Moltmann)