RELIGIONS I DONA
 

Font: Atlas de les religions

L’estatut de les dones varia fortament de una religió a una altra. Però la tendència a no considerar-les en peu d'igualtat amb els homes, persisteix. L’estatut de les dones i el seu paper en les religions evoluciona lentament.

Avui al Marroc hi ha un centre de formació per a morxidates (guies): les dones poden instruir els fidels en els deures religiosos, però dirigir la pregària dels divendres continua estant prohibit.

El mateix passa a l'Iran, on sí que estan autoritzades a practicar les rowze (recitacions de la història dels màrtirs).

A Malàisia, les autoritats musulmanes van permetre l’accés de les jutgesses als tribunals, però elles no poden aplicar lleis hudud (lapidació, amputació, etc.) ni castigar les gises (crims que donen lloc a l’empresonament o la pena capital).

En el judaisme, l'estudi de la Torà i els deures de la litúrgia pertanyen als homes, per a la dona, la cura de la llar i la transmissió dels valors.

Només el judaisme de la Reforma (milió i mig de membres el 1972), permet que a finals de la dècada actual es comptin gairebé 200 rabines als EUA, 10 a Gran Bretanya, 4 a Israel i 2 a França.

Les dones ocupen un lloc important en la catequesi de l'Església Catòlica, en la litúrgia poden dirigir funerals i assemblees sense sacerdot, així com repartir la comunió. No obstant això no els està permès d’accedir a l'ordre sacerdotal.

L'Església Anglicana d'Anglaterra els autoritza el sacerdoci des de 1994: ja n’hi ha 2000 en activitat al Regne Unit.

L'Església Ortodoxa, per la seva banda, es nega a ordenar dones.

Entre els budistes (Mahayana), igual que els homes, poden convertir-se en monges i en lames.

Paral•lelament, sovint, són els estats més laics els que garanteixen a les dones una igualtat de tracte, almenys segons la llei.