Renuncio, no vull ser còmplice
Renuncio, no vull ser còmplice
Pierre Galaud
Als co-presidents del Banc Mundial, Mazide N'Dieye i James Adams:
Senyors,
En vigílies del 50è aniversari del naixement de l'Organització de Nacions Unides i de les institucions creades per l'acord de Breffon Woods, desitjo presentar la meva renúncia al Grup de Treball d'Organismes No Governamentals del Banc Mundial i del seu Comitè d'Iniciatives. Prenc aquesta decisió per honestedat intel•lectual i per l'honestedat que dec a molts amics amb qui treballo en el Tercer Món.
Després d'haver tingut l'oportunitat, durant els últims tres anys, d'observar la conducta del Banc Mundial, m'uneixo a alguns dels meus col•legues dels ONGs, que creuen que l'única via cap a la justícia i a la coexistència entre els pobles del planeta és la dissidència.
Vaig tenir l'esperança que col•laborant tan estretament amb el Grup de Treball dels ONGs en el Banc Mundial, faríem passos cap a la direcció de desenvolupar una responsabilitat conjunta per al destí dels pobles menys afortunats de la terra. Però no ha estat així. La pobresa s'incrementa, la fam mata -segurament més que no pas les guerres- i el nombre dels que necessiten atenció medica, dels joves analfabets i dels sense llar augmenta cada dia, arribant a unes xifres sense precedents. Els remeis que recepta el Banc Mundial per al desenvolupament són medecines enverinades que aguditzen els problemes.
En la meva ànima i en la meva consciència sento l'obligació de dir: prou! Vostès s'han apropiat dels discursos dels ONGs sobre el desenvolupament, sobre l'ecodesenvolupament, sobre la pobresa i sobre la participació popular. Alhora, promouen una política d'ajustament estructural que accelera el "dumping social" als països del sud, deixant-los completament sols i indefensos a l'arbitri del mercat mundial.
Les empreses transaccionals arriben al Sud perquè vostès i els seus col•legues del Fons Monetari Internacional han creat les condicions per produir amb el menor cost social. La intervenció conjunta del Banc Mundial i del FMI significa una creixent pressió sobre les economies perquè siguin cada cop més competitives i compleixin cada vegada millor.
Aquest objectiu només s'aconsegueix amb la incessant pressió que vostès exerceixen sobre els governs perquè economitzin i redueixin els beneficis socials, considerats com a molt costosos. Des del seu punt de vista, els únics governs bons són els que accepten prostituir les seves economies als interessos de les multinacionals i dels totpoderosos grups financers internacionals.
El Banc Mundial és una institució internacional responsable del desenvolupament de tot el món. És també una institució cada cop més arrogant. Té el poder, mai vist en la historia, d'intervenir en els assumptes internacionals i en els assumptes interns de les nacions. Fixa les condicions del desenvolupament, però no es responsabilitza de les seves conseqüències. El Banc Mundial ha après a elaborar excel•lents anàlisis i és capar; de parlar de temes transcendents: la participació popular- sobretot la de la dona- , la lluita dels pobles contra la pobresa, i la necessitat de protegir el medi ambient. I fins i tot va més lluny: defensa els drets humans i els de les minories i pressiona als governs perquè els respectin. Es capar; també de fer més atractius aquests ideals, tot assenyalant com és d'important per al desenvolupament que qualsevol nació també els compleixi.
Davant de tot això, ens formulem una sola pregunta: per què uns discursos tan bonics van acompanyats d'una pràctica tan escandalosa? Perquè en la practica, el Banc Mundial condiciona el seu recolzament a l'aplicació de les polítiques socialment criminals d'ajustament estructural.
El Banc Mundial està molt ben informat sobre la pobresa i sobre l'empobriment i exclusió de molts sectors de població en el nostre planeta. Llavors, es tracta de cinisme pur, de mentides polítiques. Crec que hi ha un profund malentès, sobretot entre nosaltres mateixos, perquè, al marge dels seus discursos, el Banc Mundial no és res més que un instrument al servei d'un model ortodox de creixement basat en la competència i no pas en la cooperació.
Es un deure del Banc Mundial assegurar que tots -petits i grans- puguin participar en el mercat mundial. Molt rarament -però segur que actualment no- creixement econòmic és sinònim de desenvolupament.
A finals d'aquest segle, el creixement i la competència només han significat uns mitjans per l'accelerat i desproporcionat enriquiment d'una minoria, i no ha tingut cap efecte en el desenvolupament ni en la cooperació ni en la redistribució de les riqueses. Al contrari, les desigualtats són cada cop més profundes. La fam mata diàriament milers de persones, i aquest fet no provoca cap tipus de rebel•lió ni d'indignació. Mentre el Banc Mundial mantingui la seva insensible política d'ajustament estructural, tenim el deure de mobilitzar-nos i de mobilitzar amb nosaltres el major nombre possible de víctimes d'aquest ajustament i lluitar tots plegats contra aquest tipus d'intervenció.
Després d'haver participat durant tres anys i mig en un diàleg amb el Banc Mundial, com a membre del seu Grup de Treball, presento la meva renúncia perquè tinc molt clar que ja no hi ha cap possibilitat d'humanitzar el Banc Mundial.
Àfrica es mor i el Banc Mundial s'enriqueix. Àsia i Europa Oriental veuen com les seves riqueses són saquejades i el Banc Mundial recolza les iniciatives del Fons Monetari i del GATT, que autoritzen aquest saqueig de riqueses materials i intel•lectuals.
Amèrica Llatina - igual com els altres dos continents- contempla amb horror com els seus infants són utilitzats com a força de treball o, encara més terrible, com a donants forçats d’òrgans per al pròsper mercat de trasplantaments d’Amèrica del Nord.
En els seus discursos, el Banc Mundial parla dels inevitables sacrificis que exigeix l'estabilització estructural per tal que les nacions s'insereixin en el mercat mundial globalitzat, com si es tractés d'un desert molt difícil de travessar per arribar a la Terra Promesa del desenvolupament.
Rebutjo ser còmplice d'aquesta inexorable fatalitat predicada pel Banc Mundial. I prefereixo participar en la tasca de reforçar les organitzacions dels pagesos sense terra, dels infants del carrer, de les dones que a les ciutats asiàtiques no volen vendre el seu cos, dels treballadors i sindicats que lluiten contra el saqueig dels seus recursos i contra el desmantellament de la seva capacitat productiva.
Després d'una llarga experiència, sé que hi ha molts amics en els ONGs que pensen que un diàleg amb el Banc Mundial és útil per poder anar canviant les seves conductes institucionals i orientar-les cap a una millor comprensió de les demandes de col•laboració i desenvolupament. Respecto aquest punt de vista i respecto l'actitud dels qui en el Banc Mundial esperen que un diàleg amb els ONGs aportarà canvis en les anàlisis, però prefereixo abandonar el meu Grup de Treball abans d'haver complert el termini fixat, perquè no vull continuar sent còmplice.
En aquest final d'any, els meus desitjós envers el Banc són molt simples: ja n'hi ha hagut prou amb 50 anys. Vostès són un dels principals enemics dels pobres i dels drets que ells defensen en el marc de les Nacions Unides.
Vostès són actualment la maquinaria més extraordinària i sofisticada de relacions públiques que hi ha al món, per imposar a tothom un angoixant sentiment de fatalitat, que fa que es resignin a acceptar que el desenvolupament esta reservat a uns quants. I a tots els altres, als qui no són considerats ni suficientment competitius ni domesticables, només els espera una pobresa inevitable.
El rellançament d'una economia de desenvolupament, que promogui la justícia social a través de l'accés del major nombre de persones a un salari just, ens obliga a buscar amb urgència una altra institució. Una institució que reemplaci el Banc Mundial ha de permetre als éssers humans participar i beneficiar-se d'accions que els retornin la seva dignitat, que els permetin alimentar-se i que els garanteixin el dret a la diversitat en un marc de desenvolupament compartit.
Al renunciar al Grup de Treball, saludo els col•legues a qui encara respecto i expresso el meu agraïment als nombrosos empleats d'aquesta institució.
Només amb una reorganització i una nova lluita per la transformació de les Nacions Unides i de les institucions nascudes de l'acord de Bretton Woods serem capaços de crear noves condicions per reprendre la guerra contra la fam i a favor de la solidaritat del desenvolupament compartit entre tots els éssers humans.
Pierre Galaud
Secretari General de OXFAM
Bèlgica