Marta Benavides

Com a introducció fraterna

Les reflexions de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2023 comparteixen una riquesa de pautes per treballar el repte que ens toca. Si l’Agenda del 2022, sàviament feia una crida a discernir sobre l’Organització Popular: Esperança i Acció Transformadora, avui treballem la resiliència. Tal com la presenta Frei Betto: «La Resiliència Política de les bases, cura les ferides i continua endavant». La Resiliència Comunitària tracta de la força interior des del pla personal al col·lectiu. La resiliència és resultat de viure processos de vida que desenvolupen caràcter, integritat, dignitat i, tot i que es pot i s’ha de treballar a nivell personal, és en la relació col·lectiva, en especial en comunitat, que aquesta qualitat humana s’aconsegueix desenvolupar plenament. L’Agenda i els processos relacionats són un compendi de suggeriments per un treball seriós sobre Cultura de Pau. Tenim un llegat de dècades, que hem de reprendre, sospesar i dilucidar per il·luminar en aquests temps tan foscos.

            Comencem afirmant, aspectes que representen avui les necessitats de l’ànima: només li demano a Déu, que el dolor, allò injust, la guerra no em siguin indiferents; donant gràcies a la vida que ens dona tant, a que tinc raons per viure i per tant resistiré per transformar. Aquests són tots temes de cançons populars que ens han acompanyat a través del temps.

            Celebrem el ministeri de l’Agenda Llatinoamericana i la vida dels germans que ens han brindat aquesta eina que ha facilitat i facilita la reflexió-acció personal i col·lectiva per a l’acompanyament al servei de les grans causes. Cal recordar i afirmar aquests principis, perquè avui més que mai hem de reafirmar les nostres arrels, ja que les experiències viscudes com a humanitat l’any 2022 ens demanen llegir els senyals dels temps: violències, violacions contra pobles i natura; guerres convencionals amb armes més modernes i potents, que acceleren l’empobriment en totes les seves formes: material, ètica, moral i espiritual.

            No avancem en el compliment de compromisos col·lectius i nacionals. Les economies més fortes reconeixen obertament la necessitat de seguretat, a base d’armamentisme. Es crea un nou ordre mundial, que no deixarà res sense tocar, afirmant-se inhumà i violador de tot, deixant enrere el benestar humà i el medi ambient. La guerra i la militarització regnen obertament i es propugna als més alts nivells del lideratge oficial en el món d’avui, no es parla de pau, sinó de defensa i seguretat: és la nova normalitat. Llençats per la finestra tots els acords al respecte que fins avui s’havien assolit, sense consulta ni consentiment dels pobles, en corrupció i impunitat. A les guerres val tot: fam, empobriment, migracions, explotació de la Mare Terra i la Mare Natura. El colonialisme s’instal·la altre cop en nom de la prosperitat i el progrés. Energies i economies verdes, la solidaritat?... només de nom, però sí vida en precarietat. Amb l’ús de les tecnologies es crea un món multipolar digital, que crea riquesa per a uns pocs, com es va evidenciar durant el confinament per la Covid-19. Creix el nombre de milionaris i uns pocs trilionaris la visió dels quals és colonitzar Mart. I al centre d’aquest nou ordre, les monedes virtuals.

            A finals de juny de 2022 van realitzar-se tres reunions mundials que defineixen el full de ruta de la cultura occidental a nivell global per països, pobles i natura. Els G7 (EUA-Europa, OTAN), en contraposició l’aliança EuroAsiàtica (Rússia-Xina) i els països del Sud Global. Si aquests marcs confrontatius continuen, la nostra pregunta existencial és, ¿què fer a nivell mundial, regional,nacional, comunitària i individualment?

            He presentat implícitament alguns suggeriments a mesura que avancem en el discerniment. Veiem alguns exemples més com a marc de referència que assenyalen la direcció, que manifesten el nostre poder, que orienten un camí a seguir. Sabem que estem en aquest món però no som d’aquest món. Sabem que tota decisió i acció és política. Que l’acció humana crea el món en què vivim. Així mateix, que tot allò que fem o no fem és cultura, així, si volem pau sostenible i duradora, haurem de viure aquella pau. Definim per aquests temps la nostra ruta i pràctiques, reconeguem i treballem el poder que som. Jesús ens afirma que podem moure muntanyes, si volem; Pau ens convida a no conformar-nos en aquest món, ens insta a transformar-lo per la renovació de la nostra ment, i ens diu que la fe sense obres no serveix i que les obres sense fe tampoc. Tenim els deu manaments, bàsics i clars, també les encícliques Laudato Sì i Fratelli Tutti. Monsenyor Romero feia una crida a caminar i acompanyar el poble, a ser solidaris, això és, a ser un amb el poble. Hi ha gran varietat d’estudis acadèmics molt ben documentats que afirmen i donen suport a aquests compromisos.

            Hem de veure aquest nou món, dempeus, no pas amb por i agenollats, treballar la col·lectivitat, identificar totes les entitats i persones que caminen en aquestes rutes, i establir aliances i cooperar en pro del bé comú, en pro dels béns públics globals. Hem de treballar la cooperació sud-sud i triangular amb nacions i persones del nord global el compromís de les quals és la creació d’un món diferent per viure en pau en un planeta i medi ambient sans, per a les presents i futures generacions. Prioritzem el benestar i la cura de la Mare Terra, el medi ambient i la humanitat. Prioritzem les polítiques, les accions i els processos que assumeixen els reptes transformadors. Aquí hi ha un bon nombre de marcs ja existents que ens poden ser útils, encara que no siguin perfectes, per encaminar-ho tot en aquesta direcció. Llegim els signes dels temps i continuem complint la nostra ruta: transformar tot el que sigui necessari, incloses les paraules que emprem, atès que són conceptes que defineixen com veiem i per tant com actuem. Per exemple, no som països subdesenvolupats, ni en desenvolupament, ni pobres, ni són nostres el planeta, ni el medi ambient. No som víctimes, no som vulnerables, ben al contrari la societat sistemàticament crea condicions per tal que vivim en aquestes condicions.

            Decidim ser un amb les grans majories, les vides de les quals en pobresa i precarietat són definides pels qui s’enriqueixen de les necessitats que ens creen i imposen. Treballem l’educació en salut, la prevenció en tot sentit, rescatem la saviesa ancestral, reconeguem i reprenguem les nostres arrels ancestrals i les seves pràctiques per evitar pandèmies de salut, econòmiques, socials i espirituals. Potenciem l’organització comunitària, l’economia solidària, la sobirania alimentària, l’agroecologia, els mercats solidaris, la cistella solidària, la cura d’aigües, rius i oceans. Tot això exemple de pràctiques que comporten profundes transformacions, són cultura de pau.

            Estudiem els esforços transformadors que realitzen nacions i comunitats, com els processos de descolonització i despatriarcalització dels pobles originaris de l’estat plurinacional de Bolívia. Reptem-nos a veure, saber, sentir, actuar i transformar. Fem presència constructiva, i sapiguem emprar amb saviesa i efectivitat les xarxes socials. Decidim-nos a conrear una rosa blanca, sempre i en tot moment, com va cantar José Martí en el seu poema. Visquem en l’esperit d’Otto René Castillo: Anem pàtria a caminar. Jo t’acompanyo.