Com a introsucció fraterna

Pere Casaldàliga i José María Vigil.

Sí, és un avís per a navegants: s’acosta un tsunami, i ja estem entrant en la seva revolució. No l’ha pas decidit ningú. És com la tempesta, que sorgeix per ella mateixa, del si d’aquestes aigües esvalotades de l’oceà, que venien carregant-se perillosament d’energia; són moltes forces, confluint, que han trobat una via de sortida, i ja no serà possible aturar-les. 

            Estem davant de la Revolució 4.0, que no és, tècnicament, quelcom radicalment nou, o totalment desconegut, «mai vist»; més aviat és –ja ho és– una convergència múltiple, creixent, de ciències i tecnologies –a més «aplicades», per cert, per a les quals ha sonat la seva oportunitat històrica: és el moment, i venen arrasant, amb tot el seu poder desplegat!

            El vigia del vaixell no pot dir gaire més. Ell només avisa. Diu el que veu, i urgeix tothom a preparar-se.

             N’hi ha que només hi veuen negativitat: un aprofundiment del neoliberalisme; un nou atac colonial d’Occident, que repeteix cinc segles més tard la seva conquesta d’espoli extractivista miner, i cognitiu; una degradació encara més gran de la raça humana, extraviada per la tecnologia i el cientifisme. No hi ha més remei que maleir l’obscuritat, resistir l’embat, negar-se al diàleg i a la col·laboració, donar sempre la culpa a la tecnologia. 

            D’altres –molts joves sobretot– s’enlluernen amb la tecnologia, queden simplement absorbits per les seves xarxes socials, les seves fotos, les seves llistes de cançons... captius «dins de la caixa», sense memòria històrica i sense consciència del seu poble, apàtrides i sense destí, carn de canó per a la construcció d’un nou món més desigual i amb més pàries per descartar que mai.

            Entre els uns i els altres, el vigia d’aquesta Agenda urgeix tothom a prendre’s seriosament aquesta revolució inèdita en la història del món. Potser tampoc hem tingut mai tanta informació com ara sobre el que se’ns tira al damunt... Mai tampoc hem tingut tantes formes de comunicar-nos, d’organitzar-nos, de fer potents els nostres moviments socials, d’unificar la nostra veu i de fer-la sentir mundialment... És l’hora de l’acció, de l’acció coordinada, del sentit crític, de possibilitats tecnològiques inèdites al nostre abast, com mai abans!

             Sempre, d’alguna manera, la propera batalla és la batalla definitiva... i no hi ha batalla més perduda que la que no s’arriba a entomar... No podem faltar a aquesta cita, que bé podria resultar en una victòria decisiva. És una hora nova, i la nostra força és on sempre ha estat, en la força de la raó, lliure ja d’haver d’enfrontar-se a la raó de la força.

            Potser el món està en un moment òptim de capacitat de consciència per poder ser convençut. Ja som 2.500 milions de persones les que estem connectades a la xarxa telemàtica mundial, com una xarxa neuronal de superconsciència de la Humanitat, en la que tothom pot participar, sense que ningú pugui fer callar la nostra veu. És la primera vegada que tenim aital infraestructura a punt, i creixent. Quan assolirem el punt de massa crítica que introdueixi la inflexió de consciència que necessitem? No pot ser ara, en el si d’aquesta Revolució que sobretot és de software?

            Ara sí que ja és l’hora d’empènyer aquest govern mundial que fa temps que venim reclamant; l’hora d’apel·lar a la nova consciència mundial per reclamar una distribució justa, equitativa, dels avantatges de la tecnologia, prohibint ja la seva apropiació privada; ja és tècnicament possible una democràcia real, no pas simplement de vot representatiu periòdic; ja és possible implantar la bio-cràcia planetària i posar fi a la dictadura dels drets humans antropocèntrics per damunt de la Comunitat de la Vida. Són Utopies, que només fa unes dècades eren somnis encara irrealitzables, però és la primera ocasió en què tenim mitjans tecnològics per fer que aquests somnis caiguin pel seu propi pes, com una fruita madura d’una acumulació de desitjos, de lluites i de consciència creixent.         

            No tenim pas cap bola de cristall, ni nosaltres podem fer servir algoritmes...; però creiem que no es tracta de només «defensar-se» contra la tecnologia... sinó d’anar al seu abordatge, pujar-hi a sobre, fins on cadascú pugui, i des de dins trobar aliats i xarxes per crear allò que només per dins serà possible inventar: la Nova Societat. El futur és dels atrevits i dels optimistes...

            Com va dir Isaïes, s’està obrint davant nostre el camí per a una «nova gesta, que ja comença a despuntar. No us n'adoneu?» (43,19). Un nou Kairós, per bé o per mal, també depèn de nosaltres.

            Atenció: a l’abordatge! Pugem a la Revolució 4.0, per revertir-la.

Nota: Un bon moment aquest de la revolució tecnològica, per canviar de mans el timó. En Pere Casaldàliga i en José María Vigil aprofitem per acomiadar-nos, sense soroll ni distraccions. Han estat 29 anys (1992-2020) de cabotatge pels oceans de la Pàtria Gran: un privilegi, l’haver pogut prestar aquest humil servei pedagògic. Esperem que altres mans assumeixin i millorin el rumb de l’Agenda Llatinoamericana, fins i tot que la reinventin. Acompanyarem fraternalment des de la proximitat. L’Agenda és viva i gaudeix de bona salut, i la seva aventura pot continuar, ja que pertany a tots aquells que l’han feta possible: centenars de noms d’autors/es, editors, distribuïdors, lectors, comunitats, difusors... que amb ella han compartit el seu cant i la seva esperança. Informeu-vos cadascú l’any vinent amb els editors/distribuïdors locals. Fins sempre. GRÀCIES.