Revolució en la revolució
REVOLUCIÓ EN LA REVOLUCIÓ
PNUD-95
A partir de la revolució de 1959, la igualtat entre homes i dones ha figurat entre les prioritats més altes de Cuba i moltes seccions de la constitució es refereixen explícitament a aquesta igualtat. Cuba és un dels pocs països que porten a la pràctica els acords concertats en les conferències mundials sobre la dona; en el Codi Penal, la violació dels drets d’igualtat de tracte està configurat com a delicte.
La Federació de Dones Cubanes –creada el 1060 per organitzar, educar i mobilitzar les dones de tots els sectors de la societat cubana- ha incrementat el nombre de membres, des de 400.000 el 1962 fins a 3,2 milions el 1990. La Federació se sufraga amb les quotes de les membres i rep subsidis addicionals del govern, i té facultats per influir sobre la política de decisions del govern en tots els nivells. Atès que posseeix un bon accés als mitjans de difusió i les instal•lacions de departaments i ministeris del govern, la federació pot convocar reunions de gran quantitat de persones i ha facilitat la participació femenina en la formulació de polítiques de desenvolupament i en tots els aspectes de l’avenç social i econòmic.
Cuba ocupa el tercer lloc entre els països en desenvolupament quant a la representació política de la dona. El 1994, un 23% dels parlamentaris eren dones, proporció inferior a la del 34% de la legislatura anterior. Una quarta part dels llocs executius en l’administració pública estan ocupats per dones. I entre 1970 i 1990 la taxa d’activitat econòmica de la dona va augmentar un 4,3% anual, l’augment més accelerat a l’Amèrica Llatina i el Carib.
Les dones han pres la davantera en la campanya contra l’analfabetisme i en el fet d’elevar el nivell educacional de tothom. La federació ha participat intensament a millorar l’educació de les camperoles; i una de les seves organitzacions subsidiàries, el Contingent de Mares Militants per l’Educació, que té 1,4 milions de membres, contribueix dia a dia a elevar fins el sisè grau el nivell d’educació de tots els treballadors.
Les dones han organitzat campanyes de promoció de la salut i la higiene. Les brigades de suport i la salut pública compten amb més de 61.000 dones compromeses a col•laborar amb el Ministeri de Salut Pública en qüestions com al immunització, la detecció del càncer i l’atenció prenatal i postnatal. Les dones són un 48% dels metges i ocupen un 47% de les direccions dels hospitals i policlíniques. Dels 12.000 integrants del grup “metges de família”, un 61% són dones. Aquest grup té l’objectiu de proporcionar educació sanitària bàsica i atenció primària de la salut a totes les llars.
Les dones reben atenció mèdica gratuïta i suplements nutricionals durant l’embaràs i el període de lactància. El 1990, la proporció de parts en establiments de salut va arribar al 99,8%. La taxa de mortalitat materna de Cuba, 27 per cada 100.000 naixements vius, figura entre les més baixes del món. Entre les dones en edat de procrear, en el lapsus de 1987-1992, un 70% varen utilitzar anticonceptius i a partir de 1965 han pogut disposar de serveis d’avortament si les interessades en demanaven.
Com a resultat d’aquest èmfasi deliberat en la igualtat entre sexes en la política educacional, les disparitats entre homes i dones en matèria d’alfabetització i matriculació escolar han desaparegut. Pel que fa a l’educació superior, les dones són un 58% de l’alumnat, en part com a conseqüència de les mesures especials per ajudar les dones que han abandonat la universitat, a causa principalment del matrimoni o de la criança dels fills, perquè continuïn els seus estudis.
El ferm compromís polític ha constituït un factor decisiu en la promoció del desenvolupament humà i de la igualtat entre els sexes a Cuba.