Ressenya de Carme Gual del llibre: White Saviorism in International Development: Theories, Practices and Lived Experiences, coeditat per Themrise Khan, Kananuyla Dickson i Maïka Sondarjee. Daraja Press (2023).

En els darrers anys ha crescut de forma contundent el debat sobre les implicacions del racisme en les relacions Nord/Sud. El sector de l’ajut i el desenvolupament global no resta al marge d’aquesta realitat. De fet, el sector fou creat amb el final de la colonització formal de molts països del Sud global, després de la Segona Guerra Mundial. D’altra banda, el sector tot sovint imita el colonialisme per mitjà dels països occidentals rics que tenen poder polític i financer sobre les nacions menys privilegiades.

El volum que aquí ressenyem comprèn capítols teòrics, testimonis, històries i experiències viscudes per part de 19 col·laboradores del Sud global. Amb arguments clars i gran sensibilitat, aquestes professionals i acadèmiques radiografien les diferents formes, implícites i explícites, del complex de salvador blanc (salvadorisme) en el desenvolupament, omplint un buit important en els estudis sobre aquest fenomen.

Aquesta recopilació planteja un debat necessari. Quan a Occident utilitzem el concepte descolonització, tot sovint resulta arbitrari i històricament desconnectat. El salvadorisme blanc està arrelat en els sistemes, modalitats, pràctiques i actituds del sector de desenvolupament del Nord global vers aquells amb els qui afirma treballar, amb conseqüències devastadores. Els cridats a descolonitzar l’ajut, en realitat no aborden el veritable tabú: l’home blanc (literalment) que ve a salvar i domesticar els salvatges. D’això tracta el llibre. Defineix el salvadorisme blanc tant com un estat d’ànim com una estructura de poder tangible basada en la benevolència de la blancor, que enalteix les persones d’ascendència europea com a més capacitades, més intel·ligents i, per tant, més desenvolupades, per dirigir les seves accions a comunitats del Sud global.

En els successius capítols, una varietat d’acadèmiques, professionals del desenvolupament i activistes expressen exactament com aquesta benevolència blanca ha afectat les seves històries, cultures i enocomies nacionals i personals. Totes invoquen el colonialisme i el racisme com a catalitzadors de la ineficàcia i l’enfoc eurocèntric que l’ajut internacional al desenvolupament ha adoptat durant dècades a països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

El llibre recull algunes reflexions plantejades per l’escriptor afroamericà Teju Cole en el seu conegut article a The Atlantic, en el que va encunyar el terme “Complex Industrial del Salvador Blanc” (The Whait-Savior Industrial Complex) per assenyalar una xarxa d’intricades relacions Nord/Sud, en lloc de considerar-les unes poques pomes podrides en l’ecosistema del desenvolupament. Els salvadors blancs han desencadenat situacions que han portat a soscavar, subestimar i faltar al respecte a ciutadans de nacions independents de tot el món. Disfressats de donants d’ajut, treballadors d’ONG internacionals, consultors i treballadors d’organitzacions benèfiques, sempre han posat els seus propis punts de vista i percepcions del desenvolupament per sobre dels dels seus “beneficiaris”, un terme molt qüestionat també en aquestes pàgines, amb exemples concrets i personals.

 En un moment en que l’ajut internacional es troba en una cruïlla, postpandèmica i desafiada per la crisi climàtica, les percepcions del salvador blanc no només resulten arrogants, sinó també ignorants.

El text acaba amb una recomanació clau: escoltar les veus d’aquells amb els qui s’afirma treballar. Escoltar com perceben el seu propi desenvolupament. Escoltar quant s’ha danyat el seu mode de vida a l’imposar-los d’altres. Només llavors el desenvolupament internacional es basarà en la justícia i no en la condescendència. La qüestió actual no és quant d’ajut necessita la gent, sino per què la necessiten i quant poder de decisió tenen sobre el seu ús. Sens dubte una compilació d’escrits sobre el concepte de salvadorisme en el desenvolupament internacional, intel·ligent i retadora.