Sants protestants?

Sants protestants?

Kent Mahler, bisbe luterà


Com s’ho fa una església protestant per tenir sants? És cert que la major part de les esglésies nascudes de la Reforma del segle XVI, especialment aquelles que conformen el moviment pentecostal del nostre segle, no acceptarien mai tenir sants en el sentit usual de la paraula. I encara: moltes d’aquestes condemnem la veneració dels sants com una pràctica idolàtrica. Llavors, d’on treu aquesta Agenda els “sants protestants” que publica al costat dels sants de l’Església Catòlica?

És que no són sants per ser venerats i per demanar-los favors. Són persones escollides entre tots els segles i totes les esglésies cristianes i proposades com a exemplars per a ser imitades per nosaltres, cristians d’avui. Són dones i homes que han viscut dins del cristianisme en sentit ampli; no solament en els cercles eclesiàstics, sinó en totes les ocupacions i activitats humanes. Han buscat “mitjançant el seu servei a la societat, les seves creacions i els seus descobriments, obrir els ulls de la humanitat envers la bellesa i la gràcia de Déu”

Així ho explica la comissió que les Esglésies Luteranes dels EUA designaren per compilar la llista de “festes menors i commemoratives” per a un himnari de publicació recent, la mateixa llista que serveix de font dels noms que apareixen a l’Agenda.

Entre les esglésies luteranes, com en la resta de les esglésies protestants (anomenades “evangèliques” en gran part del nostre continent), no hi ha llei canònica ni autoritat mundial. Cada església nacional és autònoma. Dins d’aquesta llibertat, les esglésies luteranes per la seva banda han volgut preservar molts aspectes de l’església històrica d’occident que altres grups descarten com de poc o gens de valor. Alhora, busquen reconèixer en altres tradicions protestants i la tradició romana de la post-Reforma elements destacats que puguin servir com exemple per als creients de tots els temps. Així és que en aquest cas els luterans celebrem la vida i activitats de persones de l’església antiga, del protestantisme i del catolicisme romà. Entre les persones escollides per esglésies i altres entitats luteranes per ser celebrades s’inclouen noms com Joan XXIII, Bartolomé de les Casas i el profeta i màrtir Monsenyor Oscar Arnulfo Romero, juntament amb protestants destacats.

Tampoc hi falten dones de tots els temps. Lídia, Dorcas i Febe apareixen el 27 de gener, i així recuperem figures de l’església apostòlica.

Però no solament el servei abnegat es té en compte en el cas de les dones: el dia 15 de juliol es recorda Olga Confessora (969), princesa, estadista i primera conversa russa a la “fe grega”

El primer dia d’aquest mes es dedica a la memòria de Caterina Winkworth (1878), música i compositora de molts himnes.

La reforma luterana es va fer forta en el nord d’Europa, però no es desestima el passat mediterrani, i el 29 d’abril se celebra Caterina de Siena (1380), mestra.

I, tancant el cercle ecumènic, el dia 17 de novembre celebrem la memòria d’Isabel de Turíngia (1231), princesa hongaresa que, ben jove ja viuda a causa de les croades, deixà el castell de Wartburg on vivia per dedicar-se totalment al servei dels seus súbdits més necessitats. Aquest mateix castell va servir anys més tard de refugi a Martí Luter mentre traduïa el nou testament. Ambdós esperits conviuen en total harmonia encara, tant en el castell com en aquesta Agenda!

Els homes commemorats tipifiquen una àmplia gamma d’activitats. Nicolaus Copèrnic i Leonhard Euler (25 de maig) varen contribuir notablement a avançar els coneixements de les ciències modernes naixents sense deixar de banda els valors de la fe.

El cacic Seattle de la Confederació Duwamish (7 de juliol) respectava el Déu dels pells blanques, però, decididament, no respectava la seva actuació, tan contrària a l’amor i a la germandat que molts d’ells proclamaven (veg. el seu missatge a l’agenda de 1993)

Jorge Fox (17 de gener) fou el fundador del moviment dels Quàquers, honrat pel seu gran esperit reformista.

També ho fou el sacerdot Joan Hus (6 de juliol), que un segle abans de Luter acceptà de morir a la foguera abans de renunciar als ensenyaments de Crist tal com ell els entenia a la Bíblia, i els seguidors del qual encara segueixen organitzats en l’església Morava.

L’estadista internacional Dag Hammarskjold (18 de setembre) es va criar en la “societat luterana” de Suècia, però aconseguí integrar elements del budisme, en una visió i una lluita a favor de tots els pobles del món.

Així, dones i homes dedicats a les activitats més variades, des de Crist fins ara, ens són assenyalats com a dignes d’imitar. Cada església protestant probablement podria elaborar una llista diferent; i probablement hi hauria molta convergència. Així som els protestants i així són els nostres “sants protestants”.