Carla Güell, Ada López, Martí Pardo, Nil Vinardell, Jaume Vinyes

Fridays For Future va començar l’agost de 2018 amb la Greta Thunberg fent el que en va dir “Skolstrejk för Klimatet” (Vaga pel clima per nosaltres). Aquesta activista no va anar a classe i es va asseure davant del parlament suec, amb un cartell i un paperet que explicava perquè estava fent vaga. Les primeres setmanes es va manifestar sola fins que s'hi va anar afegint gent i fins que els mitjans de comunicació se'n van fer ressò i l'acció es va estendre, poc temps després,  a pràcticament tot al món. El resultat van ser grans mobilitzacions de joves a moltíssimes ciutats i que els dirigents polítics se sentissin interpel·lats.

L’única manera que hi hagi la voluntat política perquè les institucions i les empreses actuïn és fer pressió, sortir al carrer, amb accions directes (segurament força més contundents que les que hem fet fins ara) i també clarament conscienciant la població respecte del tema.

Les principals demandes del moviment FFF es podrien reduir a tres punts:

- Respectar l’acord de París, és a dir, mantenir-se per sota 1.5ºC d’augment de temperatura.

- Assegurar la justícia climàtica i l’equitat davant les conseqüències del canvi climàtic .

- Escoltar el que diu la ciència respecte del tema i del com actuar.

Un dels punts del discurs i del missatge mediàtic del moviment FFF és el decreixement. Aleshores, què és el decreixement i com l’entenem nosaltres des de Fridays?

Actualment, els joves veiem que no tenim futur, que hi ha precarització laboral i que nosaltres haurem de pagar el crèdit ecològic de les generacions anteriors.

El creixement actual està posant entre l’espasa i la paret la mateixa supervivència de la nostra espècie i la qualitat de vida de la població mundial. I aquí neix el concepte i moviment pel decreixement. Apareix no com un moviment per tornar al passat i retrocedir en el temps, sinó per estabilitzar el nostre sistema en el futur pròxim, per fer-lo sostenible, és a dir que no s’autodestrueixi, per fer-lo just, perquè respecti la diversitat ambiental i poblacional. Per aconseguir-ho, haurem de tenir en compte tant la societat com el planeta.

El decreixement és quelcom necessari i inevitable. El ritme de consum dels països més desenvolupats és totalment insostenible. Objectivar la natura i veure-la únicament com a font per extreure’n un benefici econòmic ens ha portat a una alienació social que té com a final l’individualisme. Un individualisme que ens adoctrina i té com a objectiu obtenir el màxim benefici econòmic a qualsevol cost. Un cost que, amb la pandèmia, ha resultat molt alt. Tot i veure com la natura recuperava l’espai perdut i  territoris de les nostres ciutats, la prioritat principal no ha estat donar més espai a aquesta recuperació i buscar un equilibri just entre la natura i nosaltres, sinó que la preocupació més gran ha estat tornar a la “normalitat”. Una normalitat que si ens parem gaire a pensar-hi, no en té res de normal. L'any 2021, segons la Global Footprint Network, a partir del 29 de juliol ja vam consumir uns recursos que la Terra no serà capaç de regenerar en un any.

És lògic que els recursos naturals siguin utilitzats, però estem vivint per sobre de les capacitats de regeneració ecològica i cada any exhaurim aquests recursos en menys temps. Si ens fixem en Espanya, consumeix els recursos equivalents a 2,4 planetes Terra a l’any. Estem vivint a costa dels recursos naturals de les futures generacions.

Cal construir un nou sistema econòmic que no hagi de dependre del creixement per funcionar i una economia útil per a tota la societat i, alhora, que respecti els recursos naturals i assoleixi la sostenibilitat general.

Davant de la filosofia de creixement de més diners, més explotació, més progrés, més electrodomèstics, més cotxes, més avions, més, més, més… ens veiem obligats a prendre una posició contrària: menys transport privat, menys explotació dels recursos naturals, menys excedents alimentaris, menys multinacionals controlant un sol sector, menys productes d’un sol ús, menys benestar tecnològic i més benestar social, valorar més els treballs domèstics i de cures, … en resum decreixement enlloc de creixement. No estem pas en contra de l’avanç de la ciència i la tecnologia amb tots els seus beneficis. Simplement és un canvi de prioritats, d’un sistema que posa el benefici econòmic al centre per un altre que posa la vida al centre.

Si el nivell de vida actual dels europeus es generalitzés a tota la població del món, necessitaríem tres planetes; si féssim el mateix amb el nivell de vida dels estatunidencs i canadencs en necessitaríem cinc.

El joves d'avui,  des de petits, hem viscut envoltats de campanyes publicitàries que ens animen a consumir desenfrenadament, ensenyant-nos a buscar la felicitat en la compra incontrolada i innecessària. Els joves sentim que se’ns ha convertit en simples recursos per consumir i treballar, i que la nostra ocupació depèn solament de les fluctuacions del mercat. Ens passem anys formant-nos per accedir a llocs de feina amb condicions nefastes, i les expectatives no són gaire favorables: l’atur juvenil supera el 38%. A més, amb l’excusa de la “productivitat” i la “competitivitat” s’apoderen del nostre temps i els nostres cossos a costa d’explotar treballadores amb sous indignes. Per tot això volem un canvi en l’economia perquè es pormogui el consum responsable i que no es toleri l’explotació ni de les persones ni de l’entorn, sinó que s’aposti per millorar les condicions de vida del conjunt de la població. Cal que dediquem esforços a fer una transició cap a un sistema més just social i climàticament.

Hem d’admetre que cal reduir el nivell de producció i consum per disminuir les emissions per aturar l’escalfament.  El decreixement exigeix que aquells sectors que perjudiquen més el medi ambient redueixin la seva activitat. Sectors com el del petroli, aeronàutic, el carni o el de la publicitat, per exemple, serien els majors afectats. No es perdrien llocs de treball, però, perquè també sorgirien feines noves, per exemple: si desaparegués la indústria petroliera, els seus treballadors obtindrien noves feines, relacionades amb les energies renovables. Òbviament això hauria d’anar acompanyat d’una reducció dels desorbitats nivells de consum. Com que consumiríem menys productes també n’hauríem de produir menys. Caldrien menys hores laborals i tindríem més temps lliure per dedicar-lo a la vida familiar i social, les tasques de cures i l’oci. Decréixer vol dir, doncs, tornar a valorar la importància de la interacció social. Hem de potenciar i aprofitar més els productes locals i apostar per la conservació de les zones rurals davant del constant creixement de les grans ciutats. Gràcies a això reapareixerien fórmules de democràcia directa i autogestió. Ara bé, un canvi  hauria d’anar acompanyat d’importants mesures socials per no deixar ningú enrere, com també d’una gran repartició de la riquesa i del treball. Cal planificar-lo, doncs, de forma socialment justa per no causar més patiment a unes classe populars ja prou castigades.

En conclusió,  el decreixement no és un problema sinó que  és l’objectiu prioritari. L'anomenem decreixement per trobar un nom provocador, però vol dir viure de manera sostenible, justa i estable, tant socialment com ambientalment.  El moviment decreixentista té com a fites  evitar el desastre ambiental  i aturar les desigualtats socials.

Cal evitar pèrdua de la diversitat natural i aturar l’explotació innecessària i insostenible que el capitalisme modern impulsa. Hem d’evitar que aquesta esquerda en el sistema pugui perjudicar les nostres vides i el propi futur de la humanitat. I encara que sembli una feina monumental, és possible.  Hem d’aconseguir crear que els interessos polítics es fixin en el problema que té el sistema neoliberal.

I una darrera consideració: el moviment ecologista ha de ser intergeneracional. Els més joves hem de  reconèixer les aportacions dels adults que porten anys dins la lluita ecologista i tota la feina que s’ha fet  i se segueix fent, com també és necessari el suport dels adults cap a les noves organitzacions i moviments ecologistes més joves, com pot ser Fridays.