SENTIR AMB EL COR I VIURE A TRAVÉS DE L’ÀNIMA

UNA INTEL·LIGÈNCIA SENSIBLE I CORDIAL, I UNA INTEL·LIGÈNCIA ESPIRITUAL, TAMBÉ ECOLÒGIQUES

Leonardo Boff

El temps corre en contra nostre i urgeix la necessitat del canvi de mentalitat. Tots els sabers han de ser ecologitzats, és a dir, posats en relació uns amb altres i orientats vers el bé de “la Comunitat de vida”. Així mateix, totes les tradicions espirituals i religioses estan cridades a fer que la consciència de la humanitat desperti a la seva missió de ser la cuidadora d’aquesta herència sagrada rebuda de l’univers i del Creador que és la Terra viva, l’única llar que tenim per viure. Juntament amb la intel·ligència intel·lectual ha de venir la intel·ligència sensible i cordial i sobretot la intel·ligència espiritual.

Una notable contribució prové del conegut psicoanalista Carl Gustav Jung (1875-1961), que en la seva psicologia analítica concedeix gran importància a la sensibilitat, i va sotmetre a dures crítiques el cientifisme modern. Per ell, la psicologia no reconeix fronteres entre cosmos i vida, entre la biologia i l’esperit, entre el cos i la ment, entre allò conscient i allò inconscient, entre individual i col·lectiu. La psicologia té a veure amb la vida en la seva totalitat, en la seva dimensió racional i irracional, simbòlica i virtual, individual i social, terrenal i còsmica, i amb els seus aspectes ombrius i lluminosos.

Va saber articular tots els sabers disponibles, descobrint connexions ocultes que revelaven dimensions sorprenents de la realitat. És conegut el diàleg que Jung va mantenir el 1924-1925 amb un indígena de la tribu Pueblo a Nou Mèxic (EUA). Aquest indígena creia que els blancs estaven bojos. Jung li preguntà per què estarien bojos els blancs. I l’indígena va respondre-li: “Diuen que pensen amb el cap”. “I és clar que pensen amb el cap”, va contestar-li Jung, “com penseu vosaltres?”. L’indígena, sorprès, respongué: “Nosaltres pensem aquí”, i va senyalar el cor (Recuerdos, sueños, pensamientos, p. 233). Aquest fet va transformar el pensament de Jung: va entendre que l’home modern havia conquerit el món amb el cap, però havia perdut la capacitat de pensar i de sentir amb el cor i viure a través de l’ànima.

Per descomptat que no es tracta d’abdicar de la raó –la qual cosa seria una pèrdua per a tothom- sinó de rebutjar la limitació de la seva capacitat de comprendre. Cal tenir en compte allò sensible i cordial com a elements centrals de l’acte de coneixement. Permeten captar valors i sentits presents en la profunditat del sentit comú. La ment sempre està immersa en un cos; per això està sempre impregnada de sensibilitat, i no només cervellitzada.

A les seves Memòries, Jung diu: “hi ha tantes coses que m’omplen: les plantes, els animals, els núvols, el dia, la nit i allò etern, present en els homes. Com més insegur de mi mateix em sento, més creix en mi el sentiment del parentesc amb el tot”.

El drama de l’ésser humà actual és haver perdut la capacitat de viure un sentiment de pertinença, quelcom que les religions sempre garantiren. Allò que s’oposa a la religió no és pas l’ateisme o la negació de la divinitat. Allò que s’hi oposa és la incapacitat de lligar-se i relligar-se amb totes les coses. Avui les persones estan desarrelades, desconnectades de la Terra i de l’ànima, que és l’expressió de la sensibilitat i de l’espiritualitat.

Si no rescatem avui la raó sensible, que és una dimensió essencial de l’ànima, difícilment arribarem a respectar el valor intrínsec de cada ésser, a estimar la Mare Terra amb tots els seus ecosistemes, i a viure la compassió amb els patidors de la natura i de la humanitat.

El Papa cita el commovedor final de la “Carta de la Terra”, que resumeix bé l’esperança que diposita en Déu i l’afany dels éssers humans: “Que el nostre temps sigui recordat pel despertar d’una nova reverència davant la vida, per la decisió definitiva d’assolir la sostenibilitat, per la intensificació de la lluita per la justícia i la pau, i per l’alegre celebració de la vida” (núm. 207).

Leonardo Boff

a servicioskoinonia.org