1- Blackwell: contra els caçadors furtius a Costa Rica La canadenca Kimberley Ann Blackwell (Fairy Sloth Mother) establí el 1993 una comunitat ecològica al  costat del Parc Nacional de Corcovado (Cost Rica). Impulsà un projecte amb dones locals de comerç just i sostenible. Va foragitar caçadors furtius i va presentar nombroses denúncies de caça il·legal i altres delictes ecològics comesos al parc i als seus voltants. Amenaçada i assetjada, el 2 de febrer de 2011 la trobaren colpejada i estrangulada. Els seus partidaris van continuar la lluita contra les activitats il·legals a Corcovado. El 2012, el Moviment de Conservació va aconseguir que s’aprovés la llei que prohibia la caça esportiva, la primera a totes les Amèriques.
2- Joan Root: contra la sobrepesca i la caça furtiva al llac Naivasha, Kènia Joan Root era una realitzadora de documentals i protectora de la vida salvatge africana que va ser assassinada a trets el 2006 per lluitar contra la
sobrepesca i la caça furtiva al llac Naivasha (Kènia). Va denunciar la contaminació del llac a causa dels fertilitzants i pesticides, i com l’equilibri ecològic i els cicles vitals quedaven alterats pels cultius industrials de flors. Anteriorment havia patit amenaces, robatoris i agressions.
3- Conflictes dels drets ancestrals de la terra Acholi a Amuru, Uganda El 18 d’abril de 2012, prop d’un centenar de dones del districte d’Amuru es van despullar en una protesta per bloquejar un desallotjament de terres. Les tensions continuaren els anys següents i novament, el 2017, centenars de manifestants nues bloquejaren la circulació contra un projecte de cultiu de canya de sucre si no es compensava als antics propietaris. Les Acholi seguien una pràctica de protesta ancestral (twacokir o la maledicció nua) cridant “Lobowa, Lobowa!” que significa
“la nostra terra”.
4- Buangern: mineria de lignit a Lampang, Tailàndia Activistes de Rak Bang Haeng (RBH) de Lampang, creat el 2010, han estat víctimes de difamacions, amenaces i repressió militar per les seves lluites per conservar els boscos, els cultius, la cultura i els valors tradicionals i contra els guanys sense consentiment per la concessió d’extracció de mineral de lignit. Encara que l’abril de 2020, RBH va guanyar un cas judicial que prohibeix les operacions mineres de lignits, la líder Waewri Buangern afirma: “Encara que aquesta decisió pot aturar aquest projecte en particular, una altra companyia minera pot arribar i sol·licitar una concessió. Mentre continuem vivint dels recursos minerals, la lluita continuarà”.
5- Dones contra Chevron a Escravos, Delta del Níger, Nigèria El 2002, la regió del Delta del Níger fou escenari
d’una onada de protestes protagonitzades per dones contra les empreses petrolieres allí establertes. Les dones de diferents grups ètnics de la regió del Delta del Níger s’uniren per reclamar millors serveis i condicions de vida i indemnitzacions per les seves comunitats. Van realitzar una concentració pacífica de dones inermes, davant les petrolieres Shell i Chevron, ambdues a Warri, amb la col·laboració de companys aliats. Ocuparen instal·lacions petrolieres, la pista d’aterratge, l’heliport i el port. Algunes dones amenaçaren amb la maledicció de la nuesa. Van patir repressió, però dies després va començar un boicot internacional contra Chevron, que va haver de rectificar.
6- El camp de pau de dones de Greenham Common va fer retirar míssils nuclears a Berkshire, Anglaterra El campament de Greenham Common fou una iniciativa noviolenta de les dones britàniques per protestar contra la proliferació nuclear. L’agost de 1981, durant el govern de Margaret Thatcher, 36 Dones per la Vida a la Terra emprengueren a peu la distància de 193 km entre Cardiff (Gal·les) i Berkshire (Anglaterra), amb destí a la base militar americana amb l’objectiu d’evitar que s’instal·lessin 96 míssils nuclears. La marxa d’aquestes dones va durar deu dies i quatre d’elles s’encadenaren a la tanca de la base militar, per instar el govern a acceptar un debat televisiu amb elles sobre la qüestió nuclear. Davant la negativa del govern a atendre la seva demanda, decidiren instal·lar-se de manera permanent, amb el suport d’una xarxa solidària, fins l’any 2000.