SITUACIÓ AMBIENTAL A AMÈRICA LLATINA I CARIB

José Antonio Vía Alba

---

Biodiversitat

La meitat de la biodiversitat mundial es troba a Amèrica Llatina. Al ritme actual de desforestació, aproximadament 30.000 a 100.000 espècies (10% del total mundial) seran extingides a l’any 2000.

Per altra banda, la diversitat cultural també resta considerablement afectada; només a Brasil durant aquest segle, han desaparegut 90 cultures indígenes.

Boscos tropicals

Amèrica Llatina disposa de 885,5 milions d’hectàrees de bosc tropical, la qual cosa representa el 46% del total mundial.

El ritme anual de desforestació s’ha duplicat en els darrers anys. Si continua l’actual ritme, els boscos tropicals de la regió s’esgotaran en només tres dècades més. La terra desforestada és fàcilment vulnerable a l’erosió; a Amèrica Llatina i el Carib, uns 2 milions de Km2 (10% del total del territori) pateix algun grau d’erosió, 2/3 parts dels quals són provocats per la ramaderia i altres activitats agrícoles exportadores, i només 1/3 es pot atribuir a l’agricultura de subsistència.

Per cada hectàrea de bosc tallat, s’estima que unes 115 tones de CO2 són alliberades a l’atmosfera, contribuint considerablement a l’efecte hivernacle.

Desforestació

Els països de Llatinoamèrica i Carib concentren els índexs més alts de desforestació del món, però aquesta tendència encara pot invertir-se, com demostren algunes nacions de la regió, principalment Xile i Uruguai.

Segons xifres divulgades pel Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), dels deu països del món amb més grans índexs de desforestació, set es troben a Llatinoamèrica i Carib, amb casos tan preocupants com el de Jamaica, amb una pèrdua anual dels seus ja escassos boscos del 7,2%.

A Uruguai i a Xile el percentatge de territori cobert de bosc està augmentant, a una mitjana anual d’un 0,7 per cent, en el cas del primer país i en un 0,1 en el segon, gràcies als programes de repoblació aprovats per les autoritats.

Segons xifres publicades pel BID, després de Jamaica i Haití, els països amb un percentatge més alt de desforestació anual a la regió són Costa Rica (2,9%), Paraguai (2,7). Equador (1,8), Guatemala (1,7), Mèxic (1,3), Bolívia i Veneçuela (1,2), Colòmbia (0,7), Brasil (o,6), Perú (0,4) i Argentina (0,2).

El cas d’Haití és un dels més preocupants, ja que en perdre una mitjana de superfícies de boscos d’un 4,8% anual, només conserva un 1 % de la seva àrea boscosa.

Costes i mars

El 90% de les aigües negres d’Amèrica Llatina, són descarregades al mar sense tractament previ. Les 2/3 parts dels fràgils manglars de Mèxic, la meitat de la flora i la fauna de les costes de la regió han estat destruïdes parcialment o total per la contaminació, desforestació, turisme i la pesca indiscriminada.

El 80% de la pesca mundial prové dels ecosistemes costaners. La majoria dels països que es dediquen a aquesta activitat, han sofert una considerable disminució en la seva anyada pesquera, degut a que les captures són superiors en relació a la capacitat natural de regeneració.

Els principals països pesquers converteixen el 70% de les seves collites en farina de peix, per a utilitzar-la posteriorment en la preparació d’aliment equilibrat per a l’exportació ramadera.

Agricultura

La distribució de la terra a l’Amèrica Llatina és la més desigual del món i gran part dels millors sòls són usats per conrear productes destinats a exportació com la canya de sucre, cafè, soja, bananers, etc. ... amb la qual cosa s’han hagut d’ampliar la frontera agrícola, eliminant alhora grans extensions de bosc.

Els conreus exportables tenen una alta dependència dels plaguicides (productes químics altament tòxics), la venda dels quals, a Amèrica Llatina és dominada i manipulada per les indústries transnacionals, que prohibeixen o restringeixen l’ús d’un 75% d’aquest productes en els seus propis països, per l’efecte negatiu que causen en el medi ambient.