LA CARTA DE LA TERRA

Francisco Gutiérrez i Cruz Prado

---

1-Procés d’elaboració de la Carta de la Terra

durant els preparatius de la Cimera de la Terra de Rio (1992) va sorgir la idea que les Nacions Unides aprovessin una carta que recollís els drets i els principis bàsic de conducta de la gent, nacions i pobles respecte al medi ambient i al desenvolupament, amb la finalitat d’assegurar la viabilitat i integritat de la Terra coma llar acollidora tant de la vida humana com de les altres formes de vida.

En la seva primera reunió, el Consell de la Terra es va imposar com una de les tasques prioritàries l’elaboració de l’esmentada Carta de la Terra i va insistir en les exigències morals de sostenibilitat, així com en les normes de comportament estatal i interestatal requerides per preservar i promoure la vida en el planeta Terra.

L’abril del 1994, el president del Consell de la Terra, Sr. Maurice Strong, i el president de la Creu Verda Internacional, Sr. Mikhail Gorbatxov, acordaren dur a terme les iniciatives de la Carta a partir de:

l’ús de les moltes i importants declaracions i convenis que s’han signat durant les últimes dues dècades amb vista a identificar els valors i els principis bàsics que hauran de ser inclosos en la Carta de la Terra, i

l’obertura d’un procés ampli de consulta i compromís dels diferents sectors de la societat civil perquè des de la seva pràctica quotidiana, visualitzin i proposin els valors que han de fonamentar l’esperit de la Carta.

La Carta del Terra haurà de ser, en conseqüència , el resultat d’un procés participatiu a nivell que tendeixi a definir un sistema operacional de valors que guiïn el nostre comportament, les nostres relacions i els nostres esforços per al desenvolupament sostenible.

2-Fonaments de la Carta de la Terra

la viabilitat del desenvolupament en una societat sostenible només és possible i factible a través d’un canvi d’actituds, comportaments i estils de vida dintre d’un profund respecte cap a les diferents ètnies i cultures.

En aquest sentit, les propostes de la Carta han de basar-se en la més àmplia i abastadora dimensió de desenvolupament sostenible i no en un ambientalisme superficial que centra el seu interès en una gestió i un control més eficaços de l’ambient natural en benefici de l’ésser humà.

El repte de la societat sostenible és crear noves formes de ser i estar en aquest món. Aquest repte de la Carta no ha de basar-se en veritats transmeses, o en discursos proclamats, i ni tan sols en boniques paraules inspiradores, sinó primordialment en la vivència sentida per les persones i grups, i consegüentment, en el més clar sentit pràctic relacionat amb situacions específiques i amb les possibilitats dels diferents sectors de població.

La Carta ha de tendir cap a la formació d’un ciutadà capaç de desenvolupar formes de vida en correspondència amb la nova categoria social del desenvolupaments sostenible; ha de buscar la construcció de formes de convivència a nivell tant comunitàriament com institucionalment; en definitiva, ha d’assentar la consciència mundial en normes clares relacionades amb el que és espiritual, ètic, existencial, ecològic i epistemològic, les cinc “es” bàsiques proposades per Luis Weinstein quan es refereix a l’ecologia del jo desenvolupament sostenible.

3- Objectius de la Carta de la Terra

- Posar en marxa un extens procés de consulta entre els sectors majoritaris que adecten el desenvolupament sostenible, de manera que l’elaboració de la Carta sigui el resultat de l’esmentat procés. Això, amb el benentès que només així la Carta podrà arribar a ser el codi universal de conducta, per estar basat en valors i principis procedents de les diferents cultures i sectors socials. Si bé una vegada promulgada, per les Nacions Unides serà en aquest camp l’equivalent a la Declaració Universal dels Drets Humans, pel procés d’elaboració s’espera que els seus efectes siguin molt més directes i amplis.

- Assolir que la Carta sigui el resultat de les diverses aportacions pràctiques de les experiències i vivències procedents de la més àmplia participació de persones, organitzacions, comunitats, col•lectius i institucions que conformen la societat civil.

- Fonamentar la Carta en els valors dels diferents sectors i grups socials de manera que reflecteixi amb la major fidelitat possible l’ètica integral que es troba a la base del comportament quotidià i de la relació harmònica entre allò que és sensorial i allò que és conceptual, entre allò que és mediat i allò que és immediat, i entre el desenvolupament econòmic, el social i l’ecològic.

- Promoure el desenvolupament d’interessos i formes operacionals que contribueixin a l’enriquiment de la capacitat perquè, ja sigui individualment, ja com a grup, les persones sàpiguen prendre les decisions i definir les estratègies al desenvolupament sostenible.

- Procurar que la Carta ofereixi guies concretes i procediments clars de conducta de cada individu i institució en relació amb el medi ambient i amb el desenvolupament, per assegurar així la integritat i el benestar de la Terra.

4- Procés de la Carta de la Terra

El maig de 1995 va tenir lloc a la Haya un taller amb la participació de destacades personalitats de diferents nacions i cultures on s’hi van acordar els punts claus que haurien de presidir el procés d’elaboració i aprovació de la Carta de la Terra.

A partir d’aquesta important reunió es van posar en marxa, per una banda, un extens procés de consulta mundial entre diferents sectors socials i, per una altra, la promoció i organització de processos educatius a gran escala i amb les més diverses organitzacions i moviments socials, amb el propòsit de garantir que els acords de la Carta fossin el resultat real de la pràctica quotidiana de la gent i de les institucions.

A la Cimera de la Terra de Rio (1992) s’analitzaren els primers resultats, tant de les consultes com els processos educatius, a fi i efecte de dimensionar, preveure i promoure amb la major precisió els resultats del procés de recerca, pensant en l’elaboració i aprovació de la Carta de la Terra per les Nacions Unides l’any 2000.

Moltes organitzacions, xarxes i institucions de caràcter mundial ja estan vinculades a aquest procés de recerca i de consulta. Les persones i organitzacions que desitgeu incorporar-vos-hi podeu posar-vos en contacte amb: Miriam Vilela / Consell de la Terra / San José, Costa Rica / tel 506-256 16 11 Fax 506 – 285 21 97 / info@terra.ecouncil.ac.cr http://www.ecouncil.ac.cr