Hervi Lara B.

Com a introducció fraterna

I
El 21 de desembre de 1511, Fra Antonio de Montesinos es dirigí a l’Assemblea d’autoritats i proclamà:
“(...) Sobre quina autoritat heu muntat tan detestables guerres contra aquestes gents que ocupaven en
silenci i en pau les seves pròpies terres?, per què seguiu actuant d’una manera tan opressora i indiferent,
sense donar-los prou per menjar, o sense curar-los de les malalties provocades pel treball excessiu al que
els sotmeteu, i com a conseqüència moren, o més ben dit, els mateu, amb la finalitat de treure i adquirir
or, cada dia més?”
El significat d’aquestes paraules és vigent avui, en mig de l’opressió, el saqueig, l’abandonament, les
guerres i les múltiples expressions de violència. Continuen les guerres per l’or, el petroli, l’aigua, les rutes
comercials, etc.
Sabem que tot el militarisme desplegat és perquè les multinacionals s’apropiïn de reserves minerals i
de matèries primeres; els grans consorcis destrueixen l’agricultura dels països pobres, amb governs dèbils
i servils, per així dominar els mercats de productes agrícoles. Conquereixen els sectors: bancari, energètic,
transport, productes químics, comunicació i cultural. Es tracta de la vida de milions de persones que,
directament i indirecta, són assassinades al treure’ls els mitjans vitals necessaris per viure, posant-se en
joc la vida mateixa del planeta. Simultàniament, la despesa militar mundial ha assolit els 2,44 bilions de
dòlars el 2023, el que suposa un augment del 6,8% en termes reals respecte el 2022, essent el més gran
increment interanual des de 2029.
II
En aquest context l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2025 vol contribuir a assentar una convivència
planetària humanament acceptable. Per això és necessari un consens bàsic i universal.
Els valors ètics comuns han de transcendir les creences religioses i els interessos econòmics, per donar
pas a una cultura de la NOVIOLÈNCIA, atacant les causes i els símptomes dels conflictes, a més de passar a
una fase que prengui la iniciativa que permeti administrar el poder de manera constructiva i responsable.
Es tracta d’una ètica universal de CULTURA DE PAU que es manifesti mitjançant l’acció política i que s’ha de
projectar, invariablement, en una cultura solidària.
En el món globalitzat no hi ha una ètica universal de l’acció noviolenta. El que hi ha és més aviat una
nova forma de colonialisme contra les persones. La inhumanitat de la violència de la globalització impedeix
a les persones adquirir identitat, sentit de la vida i valors ètics.
És a dir, existeix una correlació entre ètica mundial, drets humans, pau i noviolència en el món.
Aquests “grans imperatius de la humanitat” s’han d’aprofundir des de l’ètica i han de ser ratificats en
el dret. Només amb valors ètics, sense plasmar-se en lleis, no hi ha eficàcia. I només amb lleis, sense
fonamentació ètica no es pot crear un ordre mundial no violent, perquè li mancaria consistència.
III
En els articles d’aquesta edició 2025 es pot VEURE que el món viu en mig de greus i violents conflictes
que s’han de superar perquè la humanitat sobrevisqui. Hi ha una violència física expressada en les guerres,
invasions, desplaçaments de població. S’imposen símbols, llenguatges, ideologies contraposades a la
Cultura de la Pau.
Tot això, perquè el món contemporani ha traslladat i naturalitzat la violència des de l’àmbit privat al
públic-estatal per exercir la dominació com si fos un poder legítim. Es fa mal per apropiar-se del que està
disponible per a altres, el que es coneix com a “darwinisme social”, expressió d’irracionalitat i d’injustícia.
És la raó la que possibilita la construcció de sentit per reconèixer la humanitat de l’altra i fa possible la
pròpia humanitat. Sense justícia no hi ha pau, perquè s’hauran perdut les formes de cooperació. L’opressió
inhibeix i no expandeix la vida, perquè sota les aparences d’un ordre que és passivitat i silenci, s’oculta el
desordre de la veritat atropellada, dels drets conculcats, dels esperits atemorits o suggestionats, a més de
la falta d’alegria i d’esperança. L’ordre veritable es refereix a l’activitat i no a situacions inertes, perquè allò
inert no és ordenat, sinó petri. La igualtat i la participació conformen l’ideal democràtic. Aquesta és una
comunitat de desiguals com a persones, però que converteixen les seves desigualtats naturals en fonts de
dinamisme i busquen un mínim de concòrdia per conviure.
Al contrari, la violència pot ser funcional per mobilitzar segments predisposats a seguir aquesta
estratègia de dominació. Però aviat es descobrirà que l’opressió es basa en el no res. I que és un castell
en l’aire que les tempestes dels temps acabaran per ensorrar. Perquè la veritat sempre és més forta que els
tirans i la tirania dels “enginyers d’ànimes” que, a l’afrontar la veritat, no podran salvaguardar el poder.
Les experiències i pensaments posats en diàlegs provoquen en els éssers humans un procés reflexiu que
porta a l’acció. I llavors es modifica la convivència i s’alteren també els principis de la vida personal i, per
transferència, les condicions de la vida de la comunitat. És quan arriba “la nit fosca de l’ànima” i canvia la
relació amb un mateix i el món.
Ja ho deia Gandhi: “No vull tancar els quatre racons de casa meva ni posar parets a les finestres. Vull
que l’esperit de totes les cultures aleni a casa meva amb tota la llibertat possible”. A la secció de JUTJAR
s’hi troben lectures que ens permetran obrir-nos.
És un fet que la humanitat està caient en un globalització que no tendeix a unir cultures, sinó a
imposar sobre d’elles l’únic patró que els permet quedar dins del sistema mundial. I això és violent i
inhumà. D’aquí la pertinença de la noviolència com a pràctica ètico-política que rebutja l’ús de la violència
i l’agressió en totes les seves formes, com a mitjà i com a fi, per optar per la humanització de la societat
mundial valorant el poder de la vida, prevenint els conflictes i disminuint el poder dels governants i
propietaris de les economies quan exerceixen aquest poder injustament.
IV
La noviolència com a acció política reconeix quines són i perquè es produeixen víctimes fruit de la
violència mitjançant la creació d’exèrcits o organitzacions armades amb conseqüències catastròfiques. És
necessari ACTUAR, superar la cultura de la guerra, que la justifica i legitima, estenent-la en el sexisme,
l’etnocentrisme i la competitivitat destructiva. En l’actual crisi civilitzatòria, la creació de formes humanes
de convivència, de producció i de consum exigeix l’acció per la justícia, amb respecte per la vida i la
integritat dels adversaris. Aquesta acció noviolenta no és resignació, ni evita el conflicte, ni és passivitat,
sinó un mètode de lluita per rebutjar la injustícia a través de diferents expressions sense recórrer a la
violència, el que referma el valor ètic de l’acció. S’oposa al poder armat perquè inhibeix i oculta el desordre
de la veritat atropellada, dels drets conculcats, dels esperits atemorits o suggestionats. La noviolència
busca “una nova i arrasadora utopia de la vida, on ningú pugui decidir per altres, fins i tot la forma de
morir, on sigui cert l’amor i sigui possible la felicitat”.