Lucas Araújo, Laura Leal Nosella

Què entenem per Joventut?

            Tot i estar influenciat per diversos factors biològics i subjectius, el concepte de joventut és, essencialment, una construcció històrica i social. La definició d'una fase de transició de la vida entre la infància i la maduresa està lligada al desenvolupament productiu sorgit amb el mode de producció capitalista. Aquest desenvolupament es reflecteix en una necessitat de formació i instrucció de la mà d'obra a un nivell superior als modes de producció anteriors. Al mateix temps, el reconeixement d'aquesta etapa preparatòria com un dret de la classe obrera, no restringit solament a la joventut de les classes dominants, és fruit de les lluites obreres i dels conflictes de classe al llarg de la història. Per tant, afirmem que la joventut és un dret conquerit per la classe treballadora.

            Com que és un dret conquerit pels treballadors, la categoria joventut ha variat al llarg de la història. Per aquest motiu, en èpoques de derrota dels treballadors s'han produït retrocessos en el dret de ser jove. Amb l'auge del neoliberalisme a Amèrica Llatina després de la crisi del 2008, vàrem poder veure l'ofensiva burgesa contra la joventut obrera, que es va intensificar en diversos països que van patir un cop d'estat en aquell període, després d'una onada de conquesta de drets.

Quin impacte té la conjuntura històrica a la vida dels joves

La joventut llatinoamericana, focus principal del treball precari en el context capitalista global i de l'auge del neofeixisme de caràcter neoliberal, es exposada frontalment a les contradiccions d'aquest sistema opressor, que opera en la política internacional i nacional. Aquests joves, estant en un moment de transició a la vida adulta dins del capitalisme, són uns dels principals objectius d'aquestes transformacions polítiques.

Pioners en la precarietat, la recent inserció al mercat laboral amb mà d'obra no qualificada per a feines cada dia més immerses en la lògica de l'emprenedorisme, provoca que la nostra joventut sigui el subjecte social que té el primer contacte formal amb les contradiccions del capital. Aquest jove emmalalteix constantment en aquest context i, com a sector, els seus drets són negats diàriament. En ser aquest perfil, afectat per aquest món laboral adult, i trobant-se tan a mercè de la violència del capital contemporani en un període de tanta potencialitat, el jovent esdevé un dels principals sectors amb espai de conflicte, i poden o bé ser manipulats per un discurs antisistèmic i neofeixista, per exemple, o per la ideologia de transformació profunda de la societat, que dóna força a aquests joves perquè tinguin capacitat i condicions d'aixecar-se davant la precarietat de la vida de la classe treballadora.

            Al Brasil, la realitat de la joventut del segle XXI, formada en un període d'ascens social, proporcionat pels anys de governs progressistes, es veu en una realitat distorsionada del que se'ls havia promès. Si les penúries de ser un poble explotat ja trucaven a la porta per l'absència d'una política profunda de transformació social, amb l'avenç de l'imperialisme neoliberal als anys 2010 i l'auge del neofeixisme a tota l'Amèrica Llatina, el procés de retrocés dels drets conquerits, inclòs el de la joventut, va augmentar la necessitat de lluites de resistència per mantenir les condicions de vida. La precarietat de l'educació formal i l'augment de la desigualtat social tenen com a efecte l'augment de les taxes d'abandonament escolar a tots els nivells educatius i l'entrada anticipada al mercat laboral, processos accelerats a partir del 2020 a causa de la pandèmia. Actualment hi ha una veritable disputa ideològica entre la capacitat de somiar i la responsabilitat individual pel fracàs programat pel capitalisme.

            Aquesta demanda creixent, assedegada per l'entrada cada cop més precoç al món laboral i per la creixent càrrega de responsabilitats dels joves per resoldre els problemes que els impactes, planteja reptes, com la recerca d'una feina per un contingent nombrós de nois i noies, que combinen una gran força de treball, poca experiència i un alt nivell d'educació formal, però que acaben ocupant feines precàries i mal remunerades. Per a les dones també augmenta la càrrega de la cura reproductiva i, en conseqüència, a aquesta joventut proletària se'ls nega el seu dret a ser joves, conquerit per la seva pròpia classe.

            El desplegament d'aquesta lògica neoliberal afecta constantment la pràctica quotidiana del jovent, la qual cosa contradiu la dinàmica d'aquest moment de la vida en què els joves tenen tant potencial per lluitar per l'organització popular. Amb l'avenç d'un pla individualista, venut socialment com l'única forma de vida, la solució als problemes de la joventut obrera s'individualitza i, amb això, els moviments populars pateixen directament aquest buidatge polític dels espais revolucionaris dels joves.

Reptes dels moviments socials en la construcció de la solidaritat de classe i l'organització social.

            En aquest moment de major dificultat organitzativa per a la joventut obrera, tenim el repte, com a moviment social de joves i d'esquerra llatinoamericana, d'aprofundir en la reflexió sobre els canvis necessaris en el moviment popular, per donar resposta a aquest període. No podem abandonar el treball de base, fonamental per a la lluita per una nova societat. Sentim els contratemps i les dificultats, però el camí cap al canvi passa per moviments juvenils que reflexionin sobre com actuar i com transformar la realitat.

            Les condicions de vida de la joventut obrera tenen impactes directes en el nostre treball de base: manca de temps per organitzar-se, manca de condicions materials, problemes de salut, entre d'altres. Aquí és on entra en joc la necessitat que els moviments socials teixim xarxes de solidaritat, a la feina, a les escoles, a les xarxes socials i a tots els espais que ocupa la joventut. Fomentar les formes de cooperació existents entre els joves i crear-ne de noves, sempre amb la intenció de polititzar i organitzar aquests joves.

Per tant, és important no confondre la solidaritat de classe amb accions solidàries , que, desconnectades d'una actuació perenne d'educació popular i de treball de base, es confonen fàcilment amb caritat i es transformen en assistencials.

La pràctica assistencialista la pot dur a terme qualsevol, fins i tot de manera molt més eficaç pels capitalistes que, en apropiar-se de la nostra riquesa, tenen molt més fàcil l'accés als recursos. El nostre diferencial, com a moviments socials, és pensar com s'ha d'acumular aquesta solidaritat en el procés de construcció de la lluita per l'alliberament nacional i la integració llatinoamericana.