Solidaritat i comunicació electrònica
Solidaritat i comunicació electrònica
John Sweeney i J.M. Vigil
A molts països de l'Amèrica llatina i en altres llocs del tercer món es troben a faltar noves formes de solidaritat, des del suport moral fins a l'ajut per mitja de la informació: cal obtenir-la i difondre-la.
En molts d' aquests llocs les tarifes telefòniques per a les trucades a l'estranger són molt cares, i tan sols estan a l'abast de la gent rica. I ja no cal dir la situació del correu que no és ràpid ni és de fiar.
Ara hi ha una alternativa, una possibilitat que l'alta tecnologia sigui útil en benefici de les organitzacions que treballen per la justícia i la pau. Hi ha una xarxa de satèl•lits i de computadores arreu del món que permeten unes comunicacions ràpides, amplies i sobretot molt barates. Es tracta de la xarxa "Internet”, que consisteix en un seguit de grans computadores interconnectades per mitjà d'antenes parabòliques i de satèl•lits. L’ús eficient dels canals per satèl•lit pot fer arribar informació molt ràpida i abundosa, la qual cosa abarateix considerablement el cost dels missatges. Per exemple, a través del sistema Internet, qualsevol usuari pot enviar per correu electrònic missatges a qualsevol lloc del món, en un temps normalment de mitja hora i a un preu aproximat de 0.05 $.
Un cop connectat a la xarxa, l'usuari pot inscriure's a "conferències" (grups de persones interessades en un mateix tema), i rebre noticies, oferir-ne de pròpies, fer-hi comentaris críticament, i contribuir així a la formació de l'opinió pública. D'aquesta manera ja no quedem limitats a ser consumidors passius de les noticies controlades pels poderosos: ara hi podem participar i intervenir-hi!
De moment ja hi ha molts "bancs de dades" sobre temes molt variats, des d'informació de l'ONU fins a articles sobre la Bíblia. En aquesta mateixa xarxa també s'hi poden trobar "revistes electròniques", on es poden llegir articles copiar-los i fins i tot reproduir-los gratuïtament. Una d'aquestes revistes electròniques és "Koinonia", patrocinada per aquesta mateixa "Agenda llatinoamericana". Per exemple, en aquesta xarxa hi ha un índex de recursos disponibles que fan referència a temes religiosos, amb un total de 100.000 paraules (i això que només es tracta d'un índex).
Per mitja d'aquesta xarxa, molta gent i moltes ONGs (Organitzacions no governamentals) ja han establert comunicació sobre molts temes relacionats amb els drets humans i han pogut fer saber el que passa als nostres països.
Aquesta informació es pot publicar, i d'aquesta manera es va avançant cap a la veritable democràcia.
Així, hem pogut saber, per exemple, que el conflicte a Guatemala ha estat pitjor que el d'El Salvador, tot i que la premsa internacional no en deia gran cosa i per això la pressió de la comunitat internacional no tenia prou pes. Era un problema de desinformació. L’opinió pública restava en mans de les grans agències informatives mundials, que seleccionen la informació (i els silencis) d'acord amb els interessos dels poderosos. Aconseguir l’enllaç amb les ONGs que tenen accés a les fonts d’infamació fidedignes i vinculades als interessos dels pobres farà possible que països com Guatemala no quedin oblidats de la comunitat internacional.
També fa possible que grups sensibles als abusos que es cometen en determinats països puguin expressar directament als governs corresponents la seva preocupació, posant en pràctica la responsabilitat de la comunitat internacional en defensa de la veritat i dels drets humans. La base de la xarxa Internet són les universitats que contribueixen amb les seves computadores i les tarifes al manteniment de l'equip de la xarxa i pagar els canals per satèl•lit. Aquests servei l'acostumen a oferir a bon preu a universitaris i a altres persones i organitzacions. El que es cobra als usuaris depèn de l’objectiu: si és per a una finalitat no lucrativa el preu és mòdic, i si és per finalitat lucrativa, la tarifa és elevada.
A Amèrica hi ha també altres xarxes de comunicació electrònica. Per exemple, al Brasil hi ha l'anomenada "Alternex"; a l'Equador hi ha la "Ecuanex"; a Costa Rica, "Huracán"; a Bolívia, "Bolnet"; a l'Argentina, “Wamani"; a Nicaragua, "Nicarao"; a Mèxic, "Laneta"; a l'Uruguai, "Chasque"; al Canada, “Web"...
Aquestes organitzacions representen grups d'ONGs que treballen per la justícia, la pau, els drets humans i la protecció ambiental, i ofereixen comunicacions molt àgils dins un mateix país en relació a aquests temes tan importants. (Una llistà de les adreces d'aquestes organitzacions i d'altres proveïdors d'accés a "Internet" es poden demanar a qualsevol del "nodes" de les diverses xarxes).
Quan hom sap quin és el "node" (estació) més pròxima d'una d'aquestes xarxes de comunicació, només necessita tenir un ordinador (PC o Macintosh) amb mòdem (el dispositiu que permet a l'ordinador comunicar per telèfon) i tenir accés a una línia telefònica, i ja està! A cada estació de la xarxa hi ha tècnics que poden ajudar els usuaris per a la instal•lació i l'ús de l'equip.
Fa deu anys, el fax era una novetat i eren pocs els qui l'usaven. Avui dia, el fax ja es fa servir ordinàriament. "Internet" és molt més eficaç i ràpid. El futur ja és aquí. Cal que ens esforcem per aprofitar aquesta forma de comunicació per tal que la informació no resti en mans d'uns quants, ja que el poder de la comunicació és molt important, i pot ser usat a favor del nostre poble tan castigat o bé en contra d' ell. És un moment de revolució tecnològica i cal que estiguem preparats. És la primera vegada en la historia que l'alta tecnologia informàtica pot estar al servei dels pobres!