Jordi Pujadas Ribalta

Hi ha paraules que modifiquen el seus significats segons nous usos i contextos. Això està passant amb  supremacista que va néixer per qualificar els feixismes que volien expandir els seus dominis territorials i  sotmetre o eliminar cultures diferents amb les quals havien conviscut. Ara és utilitzada de la dreta a l'extrema dreta a fi d'aconseguir adeptes  per anar en contra dels que considera els seus adversaris i enemics tot provocant una espiral d'odi.

I els catalans que defensem els nostres drets i que no ens volem sotmetre als dictats decidits fora del nostre territori, ens ho sentim a dir. Com també acusen de que hi ha terrorisme  encara que sigui una lluita amb mitjans pacífics.

Però aquest fet esdevé a molts indrets. A Llatinoamèrica, per exemple, les comunitats indígenes que lluiten per preservar el seu territori de les multinacionals  extractives, també són titllats de terroristes o antidemòcrates i corruptes si aconsegueixen el poder, sense donar-los temps de corregir les males praxis anteriors. Tot perquè l'opinió pública se'ls giri en contra i que la por no deixi raonar on són les causes del malestar.

O si mirem als llocs on hi ha guerra,  mitjans  de comunicació expliquen que s'enfronten els exèrcits contra moviments populars d'alliberament que també qualifica de terroristes, com el cas de Palestina.  Ara bé, aquests mateixos mitjans anomenen heroics guerrillers als partidaris de les seves simpaties  i als adversaris: terroristes, mercenaris  o paramilitars. Si hi ha  moviments que tenen possibilitats de canviar l'status quo aleshores surten veus que els qualifiquen amb  adjectius que els indisposen davant l'opinió pública.

Al continent americà, igual que a Àsia i Àfrica, la cultura europea més desenvolupada tecnològicament, va creure's superior  i va imposar , amb el capitalisme, modes de producció, repartiment del territori, formes de vida i doctrines que van ofegar les creences autòctones i provocaven destrucció, explotació de recursos naturals, esclavisme i mort. L'anomenada cara fosca de de la  modernitat.

Amb el pas del temps van arribar els processos de descolonització però la independència política no va acabar amb la dependència econòmica de la major part dels països. La globalització, que ha estès la visió neoliberal  de l'economia i del mercat, ha mutat les formes de domini però ha continuat amb l'explotació de persones i territoris a través de multinacionals i el control dels governs per part de la “matriu colonial” del poder.

En aquest context, a Llatinoamèrica ha sorgit un corrent de pensament  que  utilitza la paraula  colonialitat i tota una categoria de conceptes definida per Enrique Dussel, Aníbal Quinajo i Walter Mignolo, entre d'altres, i que exposa àmpliament l'Agenda Llatinoamericana 2024. El seu antònim, decolonialitat, va més enllà de la descolonització i implica  no només a territoris sinó també a l'alliberament de creences, formes de pensament, tradicions, recuperant i integrant  les cultures dels pobles originaris amb les adquirides i en sinergia amb l'alliberament feminista i l'ecologisme. Un corrent que ha emergit amb la Filosofia de l'Alliberament i la Teologia de l'Alliberament.

Tornem al nostre país on, des de fa més de tres segles, la mentalitat hispànica  ha anat imposant una visió centralista i uniformitzadora amb criteris semblants a les colònies d'ultramar: imposició d'institucions, d'una llengua dominant a les escoles i a la vida pública. En l'aspecte religiós el poder condiciona i controla una conferència episcopal central.  La capacitat de decisió de les institucions autonòmiques són molt limitades. En molts aspectes ens tracten com una colònia, amb la complicitat d'una part de les elits econòmiques.

Llatinoamèrica ens pot ajudar a obrir els ulls per veure que ens hem de decolonitzar, no només el territori sinó també les ments. Essent crítics tot lluitant solidàriament amb els desafavorits i en favor dels pobles oprimits perquè tots som víctimes del mateix poder colonitzador. Dit d'una altra manera: entendre'ns en pla d'igualtat a nivell de pobles ibèrics, mediterranis, europeus, mundials.