Teologia índia avui

Eleazar López Hernández

Els nostres avantpassats, molt abans de l’arribada dels primers soldats i missioners europeus, ja coneixien i tenien una experiència existencial de Déu, una comunió vital amb la seva persona. Aquesta fe en el Déu de la Vida, resultat de la revelació del seu amor i dels seus designis en l’esdevenir de la història i cultures dels nostres pobles i que els nostres avis i àvies van anar conservant curosament en les seves tradicions ancestrals, és l’arrel de la nostra Teologia Índia d’avui.

El que és autènticament humà també és autènticament cristià. Basant-nos en aquest principi, sostenim que una teologia autènticament índia, considerant que allò indi és, en el fons, una crida d’atenció a la nostra essència d’homes i dones creats per Déu, és també autènticament cristiana. I, en conseqüència, la nostra tasca davant d’ella no consisteix a voler-la vestir de cristianisme, sinó mostrar el seu sentit profundament cristià quan aborda els problemes de la vida, de l’home i de la dona, del poble i de la comunitat, del futur i del més enllà. La compatibilitat entre la fe cristiana i la fe índia és sorprenent. Encara més, per als indis, la fe cristiana ha de passar necessàriament per la nostra fe índia. Perquè no és pas matant el nostre Déu que arribarem al Déu cristià, sinó reconeguent que és el mateix en una i altra experiència, i que obrir-nos a l’aportació cristiana significa no tan sols no perdre el que és propi de nosaltres, sinó potenciar-ho al màxim. No ens convertim a Crist per aniquilar-nos o perdre-nos, sinó per eixamplar els nostres horitzons i transcendir-nos. Aquest és l’ideal reconegut a l’Església, encara que la pràctica s’estimbi per altres cingles.

Eleazar López Hernández. Sacerdot zapoteca mexicà