TEOLOGIA INDÍGENA

---

PREGÀRIA feta per Nezahualcoyotl (fragments):

Oh, Senyor, nostre humaníssim, emperador i governant invisible i imparable! Bé sé que em coneixeu, que sóc un pobre home de poca sort... ple de molts defectes i faltes, que ni em sé conèixer ni considerar qui sóc...

Com que ja teniu determinat de posar-me en escarni i burla del món, faci’s la vostra voluntat i disposició, i compleixi’s la vostra paraula...

Oh, Senyor que sou present arreu, que sabeu tots els pensaments i distribuïu tots els dons; no n’amagueu les vostres paraules i les vostres inspiracions... amb què suggeríreu i inspiràreu els vostres antics amics... i que feu servir com la vostra flauta parlant dins els seu interior i posant-vos a les seves cares i a les seves oïdes i obrint-los les boques perquè puguin ben parlar...

Per això, Senyor, els adorneu amb prudència i saviesa...

Oh, Senyor nostre humaníssim, sabedor dels pensaments i donador dels dons...

... doneu-me, si us plau, un xic de llum, encara que només sigui la que fa una cuca de llum quan camina de nit, per avançar en aquest somni i en aquesta vida adormida, que dura com l’espai d’un dia en què hi ha moltes coses en què entrebancar-se , i moltes que ocasionen la rialla, i altres que són com camí aspriu, que cal passar saltant...

...ja m’heu fet respatller de la vostra cadira i la vostra flauta sense que m’ho mereixi gens; i sóc la vostra boca, cara, orella... per això us prego que poseu dins meu el vostre esperit i les vostres paraules...

Havien anunciat que si deixem de
Cantar
Ja no plaurà
I quedarà la terra seca, tot,
Ja no podrem sembrar més,
No ens quedarà res.
I ara jo torno a repetir,
Perquè ara veig que no plou.
Abans sabia ploure,
Abans sabíem fer que plogués.

Sebastián Montes, wichí del Río Bermejo

Ofrena a la Terra
Aquesta és la terra,
La mateixa des de temps remots.
Aquesta és la terra
Que desafia l’home i el treball,
Terra que amb el treball de l’home
Esdevé creació.
Creació que significa
Aliment per a mi,
Per als meus fills, per a la família,
Per al meu poble, per als guaranís.
D’aquesta mateixa terra
Els nostres avis, els nostres pares
El cumandà, la síndria, el moniato,
Fills de la terra igual que jo.
Avui neixen per a un altre que no és guaraní.
Aquesta és la terra que abans era meva,
Era part del meu cant,
Part de les meves petjades,
I aquesta mateixa terra
Cada any que passa se m’escapa,
Se m’escola entre els dits
Per abraçar-se al maleït Karai.
Aquesta mateixa terra avui se m’estova
Sota els peus, per escórrer-se
Com si ja no em reconegués
Rebutjant els meus fills

Lucía Peña

 

Quan Nilataj, principi etern
De la vida plena., veritable,
Va fer la carcassa del món,
Va començar creant un espai actiu:
La terra.
Els vents dels quatre punts cardinals
Es varen encarregar d’estendre-la.

Relat wichí

Abans anàvem a la muntanya,
Que era com un “magatzem de Déu”.
Hi havia molt de menjar.
N’hi havia per a tothom.
Els homes anaven a la muntanya i caçaven.
Les dones ajuntaven garrofes,
Mongetes i moltes d’altres fruites.
N’hi havia per a tothom.
Després va venir el crioll i vàrem aprendre
A menjar farinetes, sucreta i herbeta.
De plata no n’hi havia mai prou.
Mai no n’hi havia per tothom.

Benito Suárez, wichí del Río Bermejo

Per l’agost, la lluna de les flors,
Tenien el costum de cantar
En la nostra llengua.
Cantàvem contents,
Perquè cantaven els ocellets i nosaltres també.
Era com començar l’any... Ka nek’chion
El cant era per pregar la pluja.
Cada any plovia
Cantàvem amb pimpim i xas xas.
 

Sebastián Montes, wichí del Río Bermejo

Oh, Tu. U qux Cah, Cor del Cel; U qux Uleu, Cor de la Terra! Oh, tu. Embolcall de Glòria i Majestat! Tu, Tohil Avilix, Hacavitz, Ventre del Cel, Ventre de la Terra! Oh, Tu, que ets els quatre cantons de la Terra, fes que hi hagi Pau en ta Presència!

Oh, Creador i Formador, Tepeu i Gucumatz, et donem gràcies, dues i tres vegades, hem estat creats, se’ns ha donat una boca i una cara, parlem i escoltem, pensem i caminem!

PopWuj