Juan José Tamayo

Assistim al genocidi d’Israel contra Gaza que ha causat —quan escric aquest text, el 20 de febrer de 2024— l’assassinat de 30.000 gazians, dels quals el 50% són nens i nenes i el 30% dones, el desplaçament forçós de tota
la població, més de 70.000 persones ferides, milers de desaparegudes sota les runes, la destrucció d’escoles, hospitals, temples, llocs arqueològics, plantes de tractament i abastament d’aigua, instal·lacions de comunicacions i de subministrament d’energia, el col·lapse d’hospitals, epidèmies, l’escassetat d’aigua potable, d’aliments, de medicines, d’electricitat i de combustible, atacs amb avions de combat, drons i trets d’artilleria contra la població civil i camps de refugiats, la caiguda de comunicacions telefòniques i d’internet, la prohibició de l’entrada de premsa estrangera.
A aquesta situació dantesca s’hi ha d’afegir que dos milions tres-centes mil persones palestines es troben en risc de greu inseguretat alimentària, tal com reconeix el Programa Mundial d’Aliment de l’ONU. Més del 70% dels habitatges pateixen danys parcials o totals i el 90% dels gazians s’han vist obligats a abandonar els seus domicilis.
Aquest és el desafiament més greu al qual intenta respondre la Teologia Palestina de l’Alliberament, poc coneguda a Occident. Un dels seus principals conreadors és el teòleg cristià palestí Naim Stifan Ateek. Va néixer el 1937 al poble palestí de Beisan, destruït per l’exèrcit israelià el 1948, motiu pel qual la seva família es va refugiar a Natzaret. Va ser ordenat sacerdot a la Comunió Anglicana el 1967 i va obtenir el doctorat en teologia al Theological Seminary de San Francisco (Califòrnia) el 1985.
El 1991 va crear a Jerusalem el Centre de Teologia de l’Alliberament Ecumènic de Sabeed, que es defineix com un moviment ecumènic popular entre cristians i palestins i fa una crida a les comunitats cristianes d’arreu del món a
treballar per la justícia, solidaritzar-se amb el poble palestí i vincular el significat autèntic de la fe cristiana amb la vida quotidiana de tots aquells que pateixen sota l’ocupació, la violència, la discriminació i les violacions de drets humans. Entre les seves obres principals cal fer esment de: Justice and only Justice. A Palestinian Teology of Liberation, prologada per la teòloga feminista estatunidenca Rosemary Radford Ruether (Orbis Books, 1989), A Palestinian Christian Cry for Reconciliation, amb pròleg de l’arquebisbe anglicà sud-africà Desmond Tutu (Orbis Books, 2008) i A Palestinian Theology of Liberation (2017).
Teologia anticolonial, antiimperialista i no violenta
Naim Ateek defineix la teologia palestina amb les següents característiques:
- Contextual, sorgida en el context de l’experiència de l’opressió de Palestina per part de l’Estat d’Israel.
- De l’alliberament, que cerca alliberar-se de les situacions de colonialisme i injustícia estructural viscudes pel poble palestí.
- De la no violència activa en la defensa de la justícia i la pau.
- Ecumènica, que convoca tots els cristians i cristianes de Palestina per construir una Església autòctona.
- Interreligiosa, que reuneix persones creients de les tres religions abrahàmiques: jueves, cristianes i musulmanes, en el treball per la justícia i la pau en un territori marcat per la guerra de religions germanes.
- No identifi cada amb cap partit polític, però no pas per això apolítica.
- Basada en la Bíblia, que assenyala el camí vers la justícia i l’alliberament.
- Profètica, que, com els profetes d’Israel, desemmascara la injustícia.
- Crítica del sionisme cristià i de la teologia en la qual se sustenta pel seu mal ús de la Bíblia al servei de la violència i del racisme.
- Antiimperialista, crítica de totes les teologies imperialistes: de l’Imperi romà aleshores i de l’Imperi estatunidenc, aliat d’Israel, avui.
Qüestiona els sistemes polítics i socials que obstrueixen la justícia i la reconciliació entre israelians i palestins i proposa models polítics i socials basats en relacions igualitàries.
Ateek va identificar Jesús amb el palestí sense poder, humiliat en un punt de control, amb la dona que intenta arribar a l’hospital per rebre tractament, amb el jove la dignitat del qual és trepitjada, amb l’estudiant que no pot anar a la universitat a estudiar, amb el pare desocupat que necessita trobar pa per alimentar la seva família. El posa al mig d’ells, al seu costat, patint amb ells quan suporten indefensos els bombardejos de les seves cases per tancs i helicòpters de combat.
La teologia palestina segueix la metodologia de les teologies germanes de l’alliberament: anàlisi de la realitat sofrent del poble palestí, judici ètic, hermenèutica crítico-alliberadora dels textos bíblics i estratègies d’acció no violenta en favor de la pau en l’ocupació de Palestina per Israel. Això no obstant, critica severament les teologies de l’alliberament que presenten el relat bíblic de l’èxode com a paradigma emancipador, ometent tot sovint la invasió violenta de Canaà, la subjugació i l’extermini dels seus habitants i oblidant-se de l’apel·lació del poble hebreu al dret diví per desplaçar al poble palestí.
Fa una relectura crítico-alliberadora de la Bíblia hebrea. Revisa la idea d’Israel com a únic poble escollit per Déu amb el que Jahvè fa l’aliança i a qui promet una Terra. Segons el teòleg nord-americà Burge, la possessió de la Terra no és una promesa incondicional, sinó que està supeditada a que Israel sigui fidel a l’aliança i a la pràctica de la justícia.
Hi ha també un qüestionament de la idea de Poble Escollit: Israel perd aquesta condició quan, ja instal·lat a la Terra promesa, institucionalitza l’esclavitud i oprimeix aquells a qui la llei mana protegir: les persones òrfenes, les vídues i la gent estrangera.
La teologia palestina rebutja la utilització sionista de la Bíblia, duta a terme per teòlegs i polítics cristians i jueus que legitima tant les polítiques discriminatòries d’Israel envers la comunitat palestina i àrab com els seus processos violents d’ocupació, expansió i militarització. Com a alternativa recupera la tradició profètica
que estableix la relació intrínseca entre el coneixement de Déu i la pràctica de la justícia i la legislació hebrea que defensa la solidaritat envers els grups socials més desafavorits de la societat i s’oposa a la violència.
Aquesta teologia recorda els constants renys que fa Jahvè a l’Israel bíblic per les seves pràctiques opressores i injustes, i denuncia el maltractament permanent i sistemàtic que l’actual Estat d’Israel perpetra avui dia envers la
comunitat palestina.
Qüestiona la imatge exclusivista i violenta de Déu i elabora una cristologia del Serf Sofrent com a alternativa a la del Fill de David de caràcter imperial. No es limita a confessar la divinitat de Jesús de Natzaret, sinó que emfatitza la plenitud de la seva humanitat en el seu context històric com a jueu palestí que viu sota l’ocupació del poder israelià i ofereix resistència no violenta a aquesta ocupació.
Denuncia el suport incondicional dels Estats Units a Israel i el finançament de l’ocupació de Palestina. Alça la veu contra l’ocupació de les terres palestines per part dels colons jueus a Cisjordània i condemna l’actual genocidi d’Israel contra els habitants de Gaza amb el crit angoixant «Ens estan matant a tots». Denuncia el silenci i la complicitat d’Occident i critica les esglésies cristianes i les seves jerarquies per la seva inacció davant la injustícia social que viu el poble palestí.