Andrea Sato i María José Azócar

Totes les persones tenim aspiracions de viure  un món millor. Tot i això, el significat d'un món “millor” és culturalment relatiu i contingent. Des que l'Amèrica Llatina fos inventada per Europa a punta de violència i colonització, se'ns ha volgut imposar un pensament centrat en progrés, creixement i desenvolupament econòmics.

Des d'aquesta perspectiva, la història no és res més que un moviment lineal de la barbàrie a la modernització, de la repressió a l'alliberament, de la pobresa a l'opulència. L'aposta globalitzadora va ser que creixement i desenvolupament vindrien de la mà amb una indústria exportadora que “obriria” els mercats locals al món per portar riquesa i modernització. A la pràctica el que va passar és que els territoris van ser novament conquerits, saquejats i violentats.

Després de 17 anys de dictadura (1973-1990), governs democràtics a Xile li van donar un nou impuls a aquesta “utopia” colonitzadora a partir de la política de Tractats de Lliure Comerç (TLC). El primer TLC signat per Xile va ser l'any 1996 amb el Canadà. Després de gairebé trenta anys d'aquest primer acord, s'ha convertit al país amb més TLC vigents al continent: 29 signats amb 63 països.

Els pobles de Xile han estat mers espectadors dels debats infructuosos a les cambres del congrés que aproven aquests tractats en 24 hores i sense cap estudi d'impacte en vides humanes i no humanes. La gran ironia és que aquests TLC no han portat desenvolupament. Al contrari, han contaminat sòls, han desplaçat comunitats i han esborrat de la memòria històrica cultures senceres. Tampoc no han portat creixement. De fet, l'indicador “Producte Intern Brut Tendencial” s'ha mantingut estancat ia la baixa al país.

Els TLC han reproduït l'antiga lògica colonial de conquesta, usurpació i dependència en promoure l'extractivisme exportador de recursos naturals per ser venuts al Nord Global. Amb això, uns quants, se n'han vist beneficiats, aprofundint així la desigualtat. De nou, han beneficiat els que ens han oprimit històricament. Els TLC han permès que les empreses multinacionals s'apropiïn de llavors, assequin boscos, degraden rius, i mantinguin la força de treball dels que exploten en condicions de servitud per salaris que no arriben a viure una vida digna. Pitjor encara, posen cada cop més en risc la nostra existència en regular la informació, les economies digitals, els drets d'autor i patents de medicaments i llavors. Els TLC ens han coartat el suport de les nostres vides, l'autodeterminació dels pobles i l'autogestió de les economies populars.

Tot i aquesta història de violència, els nostres pobles resisteixen. El Bon Viure com una utopia original dels nostres cossos-territoris d'Abya Yala ens mostra avui un nou horitzó de sentit. El Bon Viure és una cosmovisió que neix de comunitats racialitzades i precaritzades d'Abya Yala. És una cosmovisió que, a diferència del capitalisme colonitzador, no proposa una recepta (un TLC) perquè per art de màgia quedi traçat un camí lineal cap a una vida feliç sense pobresa.

El Bon Viure tampoc no implica una nova forma de romantització d'Abya Yala. Per contra, com a horitzó de sentit, es construeix a l'escalfor de l'acció de lluita. Com a guia, com a eix d'orientació de les nostres maneres de ser, sentir i estar al món s'ancora en els esforços diaris de viure vides sota el marc dels valors de la comunalitat, territorialitat, autonomia, democràcia directa i interdependència entre la humanitat i el medi ambient. És una proposta que promou xarxes alternatives al capitalisme, teixint intercanvis en horitzontalitat, i aspirant a viure en plenitud i en harmonia amb la Mare Terra, el cosmos, la història i la nostra espiritualitat. En franca oposició a segles de violència contra les nostres vides i territoris, el Bon Viure en comptes de ser un model alternatiu de creixement i desenvolupament, és un model alternatiu al creixement i desenvolupament. Bon viure per re-existir, re-generar i crear un món on hi càpiguen molts mons.

 
<<<<Enllaços al marge (es veuen fent control clic al text), si no hi caben el dos, posar només el primer.

 Chile: 30 años de Tratados de Libre Comercio | Fundación SOL (fundacionsol.cl)

Catastro plurinacional de economía feminista y solidaria.pdf