Un altre consumidor és possible

JESÚS MORENO LED

---

Consum responsable

Sense pa, sense vestit, sense casa, sense treball, sense cultura... ningú no pot viure amb dignitat humana. Necessitem consumir per viure. La ideologia liberal-capitalista dominant inverteix els termes: viure per consumir. El tenir sobre l'ésser. L'egoisme sobre l'amor. Les coses sobre les persones. El consumir sobre el viure.

Enfront del consum compulsiu (consumir per consumir, per sentir-se viu), el consum responsable per viure dignament i solidàriament amb tots i amb tot.

+ Consumir menys per compartir més. En el nostre programa de consum mai pot faltar la situació dels que no poden consumir ni allò imprescindible per viure. Això ens portarà a fer realitat, a encarnar el nostre «deure d'ajudar amb allò propi «superflu» i, de vegades, fins i tot amb allò propi «necessari» per donar al pobre l'indispensable per viure». Entenent bé que el «superflu» no és el que ens sobra després de tenir-ho tot; les coses supèrflues no existeixen: sempre necessitem més si hem apostat per un estil de vida consumista. Allò superflu és tot el que no ens fa falta un cop cobertes les necessitats bàsiques. Llavors només queda el que és necessari, que també s'està disposat a compartir.

+ Consumir amb la natura. Només allò que no la danya, que no abusa d'ella, que no la destrueix. El que malmet la natura ens malmet a nosaltres com a éssers vius que formem part d'aquesta natura. Un consum que respecti els boscos, l'aire, l'aigua, la capa d'ozó, la biosfera... Eviteu tota mena de productes que violin la mare natura. Encara que només fos per pur egoisme: «Déu perdona sempre; l'ésser humà, alguns cops; la natura, mai», com diu la saviesa popular.

+ Consumir selectivament. És necessari informar-se, mirar les etiquetes i marques, conèixer-les. Com a criteri general podria servir això: no consumiu mai productes de transnacionals o nacionals que no respectin la natura, que contaminin l'ambient, que malpaguen les matèries primeres, que paguen salaris de fam als obrers del tercer i quart món, que sagnen els països més empobrits i no hi inverteixen...

Serveixin alguns exemples. Michael Jordan, el jugador de bàsquet, rebia a l'any 20 milions de dòlars per fer publicitat de la marca NIKE. Aquests 20 milions són una xifra molt superior a la suma total dels sous que, durant un any, cobren els milers d'indonesis -molts d'ells nens- que treballen per a NIKE.

NESTLÉ va reclamar a Etiòpia sis milions de dòlars com a indemnització per la nacionalització, el 1975, d'una empresa Nestlé per part del govern. Etiòpia és un dels països amb més fam. La suma reclamada li suposa a Nestlé el 0,007% dels seus ingressos anuals. Una autèntica misèria per a la marca, i quelcom vital per a Etiòpia. I el més greu, si és possible: el govern etíop es va haver de declarar disposat a pagar perquè portar penjat el cartell de morós li tanca les portes dels préstecs dels organismes internacionals i provoca la fugida de qualsevol inversor estranger. Com s'ajuden els grans d'aquest món! La facturació anual de Nestlé és 13 vegades superior al producte nacional brut d'Etiòpia...

L'empresa KRAFT, propietària de SAIMAZA, obté grans beneficis de les seves marques de cafè, mentre paga als petits productors tan poc, que moltes famílies no poden fer front a les necessitats bàsiques. "És una injustícia que quatre grans transnacionals controlin el mercat del cafè. És injust que siguin cada cop més i més riques a costa de la nostra fam i misèria». Però, això sí, Kraft ha presentat el seu balanç econòmic anual que l'últim any ha reflectit un increment de beneficis del 80% .

La llista es pot allargar. Moltes de les marques més famoses estan fabricades amb salaris d'autèntica misèria en el Tercer i Quart Món. Es tracta, per tant de consumir productes i marques de què sapiguem del cert que no són producte de tanta injustícia.

Comerç just

"L'actual funcionament del comerç internacional és una de les causes estructurals de l'empobriment de molts països del Sud. L'anomenat comerç just és, no la solució, però sí que una forma d'implicar-se en una pràctica eficaç de solidaritat amb els pobles del Sud que ataca aquesta causa. És, a més a més, una pràctica en què tots estem implicats". (Francisco Porcar).

Comerç just s'oposa a comerç lliure. Parteixen de «filosofies» diametralment oposades. Una filosofia del compartir, de la justícia, dels drets dels pobres enfront d'una filosofia del negoci, de l'acaparar, de la marginació dels pobres, de l'enriquiment dels ja enriquits... Aquestes filosofies porten amb si actituds i objectius distints.

El comerç lliure persegueix l'augment dels guanys dels que ja són amos dels diners. Persegueix mantenir i augmentar el nivell de benestar i consum dels que vivim als països enriquits a costa d'altres. Multiplica els productes, cada cop més innecessaris de cara a una vida sanament humana i solidària. Cada cop tenim més trastos inútils i sobrants.

El comerç just se centra en les persones i en la seva dignitat. El seu objectiu no és l'enriquiment dels rics i el major consum dels que ja consumim massa, sinó que pretén que visquin amb dignitat les persones que produeixen amb el seu treball allò que consumim els que tenim diners. Per a això, el comerç just elimina els intermediaris abusius entre productor i consumidor. Els productors reben un salari just que els permet viure dignament i són els primers beneficiats, encara que als consumidors ens costi una mica més, perquè els productes no són tan massius, però sí més naturals.

Anem als exemples. Amb una hora de treball un obrer espanyol pot comprar 4 kg. de pa; un treballador nigerià podrà comprar 300 grams de pa. És conseqüència del comerç lliure: paga poc a l'obrer de Nigèria, però, pel que ell produeix, en el Primer Món es paga un preu elevat. De cada euro que paga l'espanyol en la botiga pel cafè, el nicaragüenc amb la seva família en rep un 5% aproximadament. I és que el preu d'aquest cafè ha estat fixat a la Borsa de Nova York. I allà el camperol nicaragüenc o el nigerià o el brasiler no és que els importi gaire.

El comerç lliure porta als països a conseqüències com aquestes: països amb problemes d'alimentació i de fam exporten gran part de la seva producció agrícola. Malàisia, el 73%; Gàmbia, el 60%; Sri Lanka, el 57%; Kenya, el 46%. L'agricultura de molts països del Sud està orientada a produir per exportar als països del Nord. Perquè el Nord consumeix fins i tot de manera exòtica. Ni els grans terratinents, ni les grans transnacionals produeixen per eradicar la fam ni la pobresa, sinó que produeixen explotant i van guanyant i guanyant i guanyant.

El mercat i el comerç justos són impulsats per diverses ONG i comunitats religioses que compren directament els productes a cooperatives de treballadors o a cooperatives creades per aquestes mateixes organitzacions i els comercialitzen sense intermediaris, pagant un preu just als treballadors. Va néixer a Holanda el 1969. Actualment ja és present en molts països. A Europa ja hi ha unes 10.000 botigues de comerç just, que solen presentar-se com a «botigues solidàries».

Plantejades així les coses, no és estrany que ens costin una mica més els productes del comerç just. Però sabem per què i perquè. Aquesta proposta només es pot acceptar des de la generositat i des de la «filosofia» a la qual hem fet referència. Perquè sabem que fem quelcom important: l'intercanvi amb els empobrits d'aquest sistema no és de donatius conjunturals (tot i que encara necessaris), sinó de solidaritat innovadora, d'intercanvi més just. Paguem el que hem de pagar perquè cobri i visqui dignament qui ha de cobrar i té dret a viure amb dignitat.

Junts, coordinats, units

Necessitem comunicar-nos entre nosaltres. Boca a boca, carrer a carrer, grup a grup... S'ha d'ampliar la comunicació interpersonal amb el contacte i la unió a organitzacions populars de base, a iniciatives d'escoles, d'universitats, de sindicats, de veïns, de comunitats religioses... Hem d'emprar els mitjans de comunicació, en la mesura que puguem, i els nostres, per molt senzills que siguin.

Cal boicotejar directament, amb la nostra acció personal i familiar i fent-ne prendre consciència a tots els consumidors, totes les marques i productes que amb tota seguretat sapiguem que estan a l'òrbita de l'imperialisme comercial del mercat. Unir-nos a campanyes amb aquest objectiu o crear-les nosaltres allí on visquem. Proclamant noms concrets. Tots els consumidors hem de prendre consciència que aquest tema ens afecta i que el nostre esforç, unió i compromís no seran en va. Nestlé, en l'afer que hem citat, va rectificar en part per la pressió de determinades ONG.

Els consumidors podem fer tot això. Per a això, hem de convertir el nostre consum necessari en un medi de fer front al poderós mercat lliure i imperialista. No se'ns demana un esforç afegit. Sí que se'ns demana de ser coherents amb el que sabem i pensem i ser ètics en la nostra actuació personal i familiar. Sí que se'ns demana dedicar una mica de temps a seleccionar els productes que comprem. Sí que se'ns demana superar la temptació tan freqüent que "com que la majoria no ho fa, no servirà de res, les grans companyies no ho notaran". Sí que ho notaran, encara que no sigui tant com voldríem. Per què no pensar que l'extensió d'accions així sí que és possible i que arribarà el dia en què milions de persones frenem l'enriquiment indecent dels que ja neden en l'abundància?

Text molt més ampli, apte per treballar-lo en grups, a: http://latinoamericana.org/2004/textos

JESÚS MORENO LED

Tarazona (Saragossa) Espanya