UN CATOLICISME MÉS QUE EUROPEU

Raimon Panikkar

---

En referència a l'oportuna distinció entre ortopraxis (el més important) i ortodòxia (allò essencial), en aquestes línies m'atindré només a la primera, encara que no caldria separar ambdues coses (Mt 23,3).

El més important és la disponibilitat per obrir-nos a una renovació radical, a una nova època en la història cristiana. El «progrés» no pot continuar, i la «tornada» no és possible. Si ens referim en particular a l'Església, es podria dir que no sols ha de ser reformada, sinó transformada. Aquesta transformació equival a una mort i una resurrecció («Si el gra de blat no mor»: Jn 12,24). El tercer mil•lenni requereix la metamorfosi d'una Església lligada fins ara a un sol filó religiós-cultural. Una Església catòlica ha de superar la ideologia del monoculturalisme (essència del colonialisme). Això implica l'audàcia de la kènosi: l'Església disposada a convertir-se en sal i no en aliment per a la humanitat. Tres quartes parts de la humanitat no pertanyen al filó d'Abraham.

En el tercer mil•lenni la majoria dels creients no pertanyen a Europa i, per consegüent, senten la vestidura cultural i dogmàtica cristiana com un pes que no ve de Crist, sinó de la dependència que l'Església té de la història europea, que ha forjat fins ara la teoria i la praxi del cristianisme. A més a més, també les noves generacions europees han perdut la cosmovisió que subjau en la teoria i la praxi de l'Església.

Així doncs, em complau afirmar que «el més important» és alliberar-nos del pes de la història: la cristiandat -amb el seu grandiós ideal jurídic, monàrquic (globalitzador) i conceptualista, que va des de l'estructura eclesiàstica fins a la seva praxi- que correspon a l'Església postconstantiniana. Això exigeix que ens emancipem de la rígida absolutització dels dogmes com si estiguessin per sobre de tota cosmovisió i no estretament lligats a una cultura que ja no pot abrigar la pretensió de ser universal.

Aquesta metamorfosi no destrueix la «tradició», sinó que, al contrari, la fa així precisament perquè la transmet d'una forma viva i comprensible al nostre món constantment canviant.

El més important consistiria per tant en la simplificació evangèlica del cristianisme entès com a doctrina. Crist transmet sobretot Vida (Jn 10,10).

Text complet, a: http://latinoamericana.org/2003/textos