UN CRIT DES DEL COR DEL MÓN

ELS U’WA

Jorge Eduardo Barajas
 

---

el divendres 12 d’octubre de 1492, a les dues de la matinada, el navegant Juan Rodríguez Bermejo, més conegut com Rodrigo de Triana, des del pal de la Pinta profana el paradís amb un fatídic crit de “terra...!” Cinc-cents anys després (1992), l’estat colombià, per mitjà de l’empresa colombiana de petrolis ECOPETROL, signa un contracte d’associació amb la multinacional nord-americana “Occidental Petroleum Corporation OXY”, amb vista a explorar i a explotar el petroli de l’anomenat “Bloque sísmico Samore”.

Aquest “bloc” compren una extensió de 208.934 ha, el 25% del qual és territori indígena de l’ètnia U’WA i el 29% parcs nacionals naturals (boscos humits i selva tropical).

Els U’WA han cridat l’atenció internacional diverses vegades els darrers anys en la seva lluita contra l’empresa OXY, amb amenaces de recórrer el suïcidi col•lectiu si no aconsegueixen sortir (èxode) d’aquest perill d’invasió i de destrucció del seu territori ancestral per part de les companyies petrolíferes.

Els U’WA, nom que en la seva llengua significa “gent intel•ligent que sap parlar”, són una ètnia de les més tradicionals de Colòmbia. Des de fa mil•lennis han habitat la regió de Sarare, als contraforts de la serralada oriental. El seu territori d’influència comprèn regions frontereres en els departaments de Santanderes, Casanare i Arauca, però el 80% de la població viu a l’extrem oriental del departament de boyacá, que fa frontera amb la república germana de Veneçuela. La seva població es compon d’uns 5000 aborígens dividits en 36 comunitats (algunes de les quals tenen dialecte propi).

La vida religiosa dels U’WA conté una gran varietat de ritus, tradicions i creences mil•lenaris, que ratllen la màgia i la incomprensió pel al subjectivisme occidental. En general, el comportament dels U’WA és de caràcter religiós, i s’expressa a través d’un pacte sagrat de l’home amb la mare terra. Totes les seves activitats es realitzen després de consultar la lluna, la deessa Sira i les altres divinitats i forces de la naturalesa.

Entre la riquesa cultural d’aquest poble val la pena remarcar els seus mites, comparables als poemes èpics del vell món, la Ilíada, l’Odissea, tradicions orals que són recitades en forma de càntics pels WERJAYAS, màximes autoritats i pilars de la seva cultura.

En síntesi els U’WA donen vida a un model de societat auster però autosuficient. Cap d’ells és prou “ric” per comprar-ne un altre, ni prou pobre per veure’s obligat a vendre’s. Tots són igualment rics, o el que és el mateix “igualment pobres”. És a dir, entre ells no hi ha rics ni pobres, fet que ha estat decisiu en la cohesió social i en la conservació de la seva cultura.

Per a ells, els valors ètics i ecològics predominen sobre els mercantils. En la seva forma de vida, la terra és el fonament de la seva existència; d’ella brolla la religió, l’estructura social, política, econòmica i fins la pròpia llengua; la terra satisfà totes les necessitats del cos i de l’esperit, és la garantia de la seva subsistència, és la mare que permet la independència de l’home blanc i la seva decadència. Per això, quan l’indi perd la seva terra ho perd tot, fins i el seu mateix desig de viure.

Des d’aquesta perspectiva es comprèn la decisió dels U’WA d’optar pel SUÏCIDI COL.LECTIU de totes les seves comunitats com a últim recurs per frenar les arbitràries i il•legals accions petrolíferes de l’OXY i de la SHELL, i de l’estat colombià en el seu territori. Els U’WA foren testimonis de com els seus veïns, els Salivas, varen patir en el projecte Cañolomón-Coveñas de la mateixa companyia OXY, algunes de les pertorbacions socials i ambientals pròpies d’un projecte d’aquesta envergadura: migració, prostitució, violència, aculturació, epidèmies, desnutrició infantil causada per la inflació i pel desplaçament de les activitats tradicionals, discriminació racial, contaminació hídrica, edàfica, atmosfèrica, acústica, erosió ocasionada per la tala i per les detonacions dels sondatges sísmics (per al projecte Samore la companyia té previst de realitzar més de 7000 detonacions de fins a 6 quilos de dinamita del tipus Sismigel per a cadascuna, i a una profunditat que pot no ser superior als 3 metres), etc. La vulnerabilitat d’aquesta ètnia, s’ha evidenciat en la recent extinció de tres dels seus clans i en la mort del 25% de la població infantil de menys de 15 anys per malalties exògenes quan es va construir una carretera, fa 20 anys.

Els U’WA, davant de la mort segura que comportaria per al seu poble el projecte SAMORE, ha decidit que si han de morir, ho faran amb dignitat i amb honor, abans de veure sotmesa la seva terra i la seva cultura a les mans de l’home blanc, tal com ho va fer el seu avantpassat el cacic Güicanero en el s. XVI, que va optar pel suïcidi col•lectiu junt amb els seus guerrers i tota la seva tribu, en no poder frenar per més temps l’avançada dels espanyols i dels missioners. Actualment el poble de Güican honora amb el seu nom la memòria del cacic, i les penyes des d’on varen saltar tot buscant la dignitat humana són des de llavors llocs sagrats.

En aquests moments, l’OXY ja ha dut a terme exploracions en el territori U’WA, és a dir, en el territori ancestral que ells han recuperat, però que encara no els ha estat legalitzat, contigu a les seves reserves. La intenció de la companyia és de penetrar en les reserves indígenes.

Per la seva part, la posició dels indígenes també és clara: si la companyia travessa la línia de la reserva, hi haurà suïcidi. ”Preferim una mort digna, pròpia de l’orgull dels nostres avantpassats que varen reptar el domini dels conquistadors i dels missioners”.

L’OXY té llum verda des del punt de vista jurídic per entrar en la reserva quan vulgui (d’acord amb la decisió dels tribunals, però no segons els més de 10 articles de la Constitució, més de 3 lleis i tractats nacionals, com el documento CONPES, i internacionals com el conveni 169 de l’OIT, que serien violats pel projecte SAMORE). Fins a aquest moment s’ha aconseguit contenir-lo, amb la que potser és la lluita més forta d’un poble nadiu enfront de la prepotència “occidental”, amb l’ajut de la mobilització nacional a través del “Comité Colombia es U’WA” (unes 30 ONG ecologistes i de drets humans).

Gràcies a la resistència del poble U’WA, a cert suport internacional i al del “Comité Colombia es U’WA”, s’ha aconseguit parar les companyies en la seva avançada cap a les àrees protegides (reserves, reserves indígenes i parcs naturals).

El conflicte encara no està resolt. Frenar les companyies era sols una de les primeres etapes en el procés. La nova estratègia de les companyies sembla que és “esperar”, per portar els U’WA i el comitè a l’esgotament (les petrolieres tenen 17 o 30 anys per executar el contracte).

No importa quan de temps hàgim d’esperar ni com decideixin de portar a terme els seus plans, ens trobaran allà, ja que estem disposats a guanyar aquesta lluita, no solament perquè si no ho féssim comportaria greus perjudicis per a la integritat física i cultural dels U’WA, sinó perquè si cauen els U’WA es posarien en risc directe d’extinció totes i cada una de les altres 85 ètnies del país, així com els dos parcs naturals afectats pel bloc Samore, i la seva explotació comportaria un greu perjudici a les altres 46 àrees naturals protegides de Colòmbia.

En altres paraules: estem disposats a anar fins al final perquè, més enllà de la legislació ètnica i ambiental colombiana, estan en joc vides humanes i les espècies que en depenen.

Exhortem la comunitat internacional a boicotejar l’OXY i la SHELL, i a fer pressió a favor de la vida i de la justícia al govern d’un país que no vol més massacres. Convidem el món sencer a tancar files per evitar a la humanitat una altra vergonya... EL SUÏCIDI COL.LECTIU de 5000 indis. És possible que una vegada més ens robin els nostres drets (si no aconseguim un efectiu suport internacional)... Ens ho podran prendre tot, fins la vida, però mai la dignitat... Veniu, germans, les llavors ja estan sembrades i el terreny sense voler-ho, va ser adobat amb la mateixa injustícia.

 

Jorge Eduardo Barajas

“Zairayu”

del “grupo ecológico hijos de la tierra”