Un pecat estructural

• El primer món és pecat. És un pecat estructural. Les estructures mundials que permeten i produeixen l’opressió del tercer món en les proporcions actuals són estructures de pecat. I com a pecat que són, han d’estar combatudes per un cristià.

• És un pecat que existeixi primer i tercer món. Déu només vol que hi hagi un món humà.

• El tercer món és el problema més gran del món actual. Passar per la vida sense dedicar-li l’atenció màxima és viure amb els ulls tancats i, des del punt de vista cristià, significa no sintonitzar amb les preocupacions de Déu.

• Viure al primer món sense comprometre’s a lluitar per a què no existeixi implica connivència i complicitat aquest aquest pecat estructural, i per això és un xic culpable.

• No és un pecat haver nascut o viure al primer món. Sí que ho és viure-hi sense optar pels pobres, que són –també per al primer món– l’únic sagrament universal imprescindible per a la Salvació. Un cristià del primer món no pot ser coherent sense trair els interessos del primer món. No cal que vingui al tercer món: també el necessitem al primer món, com un aliat de la Causa dels Pobres, com un “cavall de Troia” al cor del problema.

• Si en un altre temps els pobres van tenir l’esperança d’aconseguir l’alliberament per altres vies (militar, política...), avui dia, cada vegada més, l’única via serà la conversió del primer món. Els pobres no podran conquerir el poder ni pel diner, les armes, o la tecnologia, sinó tan sols per la força espiritual. La guerrilla es trasllada ara al camp ètic, jurídic i espiritual: conquerir el primer món, convertir-lo!

• La llibertat del primer món acaba allà on hauria de començar la del tercer món.

L’amor consisteix que, quan tu estàs malament, jo no puc sentir-me bé fins que aconsegueixo remeiar el teu mal. L’amor al primer món només pot donar felicitat lícita a aquell que fa tot el possible per construir un sol món humà.