Una altra ALCA és possible
Una altra ALCA és possible
Gregorio Iriarte
Per què ens oposem a l'ALCA? Molts pensen, ingènuament, que l'ALCA ha de portar grans beneficis econòmics als nostres països, ja que podrem col•locar els nostres productes, sense traves sense barreres de cap mena, en tots els països de l'hemisferi. També arribaran fins a nosaltres, lliurement, els productes estrangers i, sobretot, els capitals, generant ocupació i dinamitzant la nostra economia. És una versió modernitzada de "el conte de la lletera"!!!!
No diem que no calgui caminar cap a una vertadera integració hemisfèrica ja que cap país, ara menys que mai, no podrà viure aïllat. Les forces del mercat i les exigències, cada cop més desafiadors de la competitivitat, ens porten cap a una integració amb els països de l'àrea. No obstant això, el que ens proposa l'ALCA no és una autèntica integració, sinó una annexió o absorció de part de les poderoses multinacionals dels EUA.
El govern dels EUA veu i concep l'ALCA des d'una perspectiva i des d'uns interessos propis, emergents del moment actual. L'ALCA és la "Doctrina Monroe" actualitzada i apedaçada amb globalització. Només units tots els països de la Regió podran tenir la força necessària per aconseguir que s'eliminin de l'ALCA una sèrie d'objectius i propostes que van en contra dels drets i dels interessos més elementals dels nostres pobles.
La posició dels EUA davant l'ALCA és molt clara i ho diu, molt explícitament, el Secretari de Defensa, Collin Power: «El nostre objectiu amb l'ALCA és garantir per a les empreses nord-americanes el control d'un territori que va des del Pol Àrtic fins a l'Antàrtida, perquè hi hagi un lliure accés, sense cap obstacle o dificultat, en tot l'Hemisferi, als nostres productes, serveis, tecnologia i capitals». L'ALCA, per tant, és un projecte recolonitzador, que no es limita a impulsar la llibertat irrestricta del mercat i el lliure moviment de capitals, sinó que, impulsat per les grans empreses multinacionals, busca el control hemisfèric a través del domini sobre tots els recursos, humans i naturals, de la Regió.
Si s'hagués de debatre oberta i clarament en tots els països d'Amèrica Llatina un tema és el tema de l'ALCA, ja que, si s'acceptés tal com està concebut i expressat pel Govern dels EUA, arribaria, no sols a condicionar el desenvolupament econòmic i social de la regió, sinó també a vulnerar greument la sobirania dels nostres països.
Assumint l'ALCA des d'una actitud criticopositiva, em permeto presentar algunes idees que podrien servir com a base per al diàleg.
Hi ha els qui opinen que la lluita contra l'ALCA pot arribar a ser l'element aglutinador i dinamitzador perquè es desperti, en tota la regió, un gran corrent integrador i mogui els nostres governants i tota l'opinió pública, cap a una vertadera unió i integració. Una cosa molt positiva, tot i que encara estigui per ratificar-se, és l'anomenat "Acord sobre Ciutadania", signat fa tres mesos a la ciutat de San Salvador de Bahía.
Un procés d'integració d'Amèrica Llatina no pot quedar limitat a la «unió de mercats». Ha d'estar obert a imperatius polítics, socials, culturals i mediambientals. La proposta de l'ALCA és pur economicisme.
- L'ALCA considera el capital transnacional com el poderós motor de tota l'economia, el lliure mercat com el mitjà eficaç, i el màxim lucre de les multinacionals com la finalitat última. No obstant això, no totes les coses tenen un valor comercial. Molt al contrari, els valors més importants, en la vida de les persones i dels pobles, no es poden ni s'han de comercialitzar. Ho diu el Papa Joan Pau II en la seva encíclica Centéssimus Annus: «Hi ha necessitats qualitatives que no poden ser satisfetes mitjançant els mecanismes del mercat. Hi ha exigències humanes molt importants que escapen a la seva lògica; hi ha béns que, per la seva natura, no es poden ni s'han de vendre o comprar» (CA 40).
- El fals internacionalisme de l'ALCA tindrà com a efecte immediat conseqüències molt greus, sobretot en relació a la violència, ja que propugna un creixement econòmic totalment asimètric: uns pocs sortiran privilegiats, però molts, la immensa majoria de la població, quedarà marginada i exclosa.
Per tant, s'aprofundirà, encara més, l'escletxa injusta que divideix les dues Amèriques, ja que l'ALCA sacralitza la competitivitat i condemna la solidaritat i l'equitat. Per a l'ALCA, la justícia social no existeix. Només triomfarà (és la filosofia de l'ALCA) qui pugui i mereixi triomfar. El que no pot competir, ja sigui com a persona o com a poble, està condemnat a l'exclusió i a la dependència.
L'individualisme i la competitivitat sobre els quals es basa l'ALCA és profundament antidemocràtic i anticristià. Tot ho projecta des d'una perspectiva, no humanista, ni ètica, sinó egocèntrica i utilitarista. El projecte hemisfèric de l'ALCA és a les antípodes de l'esperit i dels valors de l'Evangeli i en total contradicció amb els principis bàsics de la Doctrina Social de l'Església.
Ens semblen positius alguns avanços que es van aconseguir a la Cimera de Ministres de Comerç, realitzada a la ciutat de Quito durant els primers dies del mes de novembre passat.
Es va qüestionar, com és lògic, la política dels EUA amb relació als subsidis agrícoles i a altres productes com l'acer. És evident que els milers de milions amb què els EUA subsidien la seva producció està en oberta contradicció amb els principis de la sana competitivitat i amb tot el que proposa l'ALCA. Aquí no hi ha només un doble llenguatge, sinó també una doble moral.
No pot donar-se cap tipus d'integració entre economies tan diferenciades com la dels EUA i la d'Amèrica Llatina. Ha d'existir, forçosament, un cert gradualisme i normes clares de compensació.
Així mateix, l'ALCA no pot desconèixer, i menys anul•lar, els avanços que, amb tanta dificultat, s'han anat donant a la Regió, sobretot a través del CAN i del MERCOSUR. Aquestes institucions han de ser els espais des d'on els nostres països, units en propostes bàsiques, desenvolupin la seva capacitat negociadora, i no «un per un», com vol els EUA.
Un dels aspectes més perillosos de l'ALCA és el tema del medi ambient i dels recursos naturals. Sobretot, el tema referent a la biodiversitat i als drets de patent que volen les multinacionals atempta contra la riquesa i el futur de la Regió. Amb això molts països llatinoamericans veurien amenaçada la seva major riquesa natural.
Gregorio Iriarte
Cochabamba, Bolívia