Julissa Semino

Actualment i de manera global es pot dir que, la presència de joves en l’àmbit laboral és cada cop més freqüent
i amb l’arribada d’una nova generació de treballadors, sorgeixen nous desafiaments per les empreses i la societat en el seu conjunt. Per això, els somnis de moltes persones joves contenen característiques que poden ser tant beneficioses com desafiants ja que, per un costat els joves acostumen a estar més actualitzats pel que fa a tecnologia i tendències, i la seva energia i entusiasme poden ser un impuls per la resta de l’equip. Això pot suposar
un gran ajut per les empreses que busquen innovar i adaptar-se a un entorn en constant canvi, però, la falta d’experiència laboral i la pressió per competir amb professionals més experimentats pot resultar aclaparador per
molts joves.
Ara bé, la realitat dista molt del que s’ha dit línies més amunt, per exemple, a l’Amèrica Llatina, encara s’aprecia presència de les colònies en l’àrea del treball, essent més palpable en els i les joves, que acostumen a estar sobrerepresentats en feines precàries i mal remunerades, el que dificulta la seva inserció laboral i desenvolupament professional. Molts d’ells es veuen obligats a treballar en el sector informal, on no disposen de beneficis socials ni protecció laboral. Per això es posen sobre la taula diferents reptes i desafiaments pels joves. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) existeix una generació “marcada” de treballadors i treballadores joves que s’enfronta a una perillosa combinació d’atur elevat i una creixent inactivitat. S’obliga alguns a caure en possibles fets delictius, a d’altres a veure’s atrets per grups subversius o paramilitars i uns quants a veure com a sortida laboral allistar-se a les forces armades.
El 2005 l’OIT va crear el Programa de Treball per a la Joventut amb l’objectiu d’assolir un desenvolupament mundial i proporcionar oportunitats de feina decents mitjançant un enfocament integrat, amb una àmplia gama de serveis com investigació, activitats de promoció, assessorament normatiu i assistència tècnica en suport dels membres de l’OIT. No hi ha dubte que existeixen programes d’integració, però la realitat és que els joves actualment acostumen a enfrontar-se a treballs precaris, mal remunerats i amb poques oportunitats de creixement i desenvolupament professional i, a més, a l’Amèrica Llatina s’hi suma la falta d’accés a una educació de qualitat que també minva les oportunitats laborals dels joves que no aconsegueixen acabar els seus estudis, truncant així el seu projecte de vida.
Si bé és cert que amb el pas del temps el treball pels joves ha evolucionat i s’ha regulat amb lleis i normatives que busquen protegir els drets laborals, garantir el seu accés al treball en condicions justes i dignes, a Amèrica Llatina són paper mullat ja que la majoria ha de treballar de manera informal. Aquesta situació comporta poca
remuneració, excés d’hores de treball i explotació juvenil, veient-se influenciats per un conjunt complex de factors legals, socioeconòmics i culturals que impacten en un èxode massiu de joves a diferents països.
És un fet que l’economia està canviant i amb ella les estratègies de competitivitat on l’eix fonamental hauria de ser la persona com a treballador i com autèntic valor, cercant avantatges competitives que el mantingui al dia per optar a qualsevol treball. Segons dades de Nacions Unides, més del 50% de la població mundial té menys de 30 anys i s’estima que aquest percentatge creixerà. Així doncs, és important entendre que els joves han de buscar oportunitats de capacitació i desenvolupament professional per millorar les seves habilitats i així augmentar la
seva empleabilitat. Els joves de l’Amèrica Llatina, per adaptar-se a un entorn altament competitiu, necessiten que l’estat inverteixi en educació i aposti per una bona política educativa. S’ha de prendre seriosament la dita popular “els joves són el futur del demà”, només així la joventut comptarà amb una educació sòlida i de qualitat juntament
amb habilitats rellevants per una òptima inserció laboral.
Una forma de desvincular, entendre i actuar, implicaria reconèixer i afrontar les estructures colonials i neocolonials
que han contribuït a la marginació i precarització laboral dels joves a l’Amèrica Llatina. En primer lloc comprendre com han influït en la distribució desigual del poder, recursos econòmics i oportunitats laborals; en segon lloc, promoure i valorar els coneixements, pràctiques i sabers locals de les comunitats, reconeixent la diversitat
cultural i promovent un diàleg intercultural per enfortir la identitat i autoestima dels joves; en tercer lloc, considerar les múltiples dimensions de les identitats dels joves (gènere, ètnia, classe social, orientació sexual...) a l’abordar el desafiament del treball juvenil; i en darrer lloc, donar suport i promoure projectes comunitaris autogestionats o projectes socials basats en principis solidaris.
En definitiva, si tenim en compte el passat per no cometre els mateixos errors podem dir a la joventut: Som aquí i cada cop som més! Mirem el futur amb esperança i implicació, per mitjà d’accions simbòliques per expressar rebuig i disconformitat. Aquestes accions poden anar des de confeccionar formularis de signatures per exigir al govern de torn que s’impliqui més amb els joves i no amb les empreses, o elaborant una cadena de peticions que involucri organitzacions, fins una marxa solidària per canviar una situació laboral injusta. Existeixen molts mètodes i formes d’exigir mitjançant la web i de forma presencial, només hem d’acceptar que el desafiament de la joventut
implica qüestionar les estructures colonials presents en l’àmbit laboral, promoure formes alternatives d’organització i empoderament juvenil. S’han de valorar els sabers locals i fomentar projectes per una inserció laboral digna, acompanyada d’un procés profund de transformació cultural i social cap a una major equitat i inclusió, tendint a societats lliures de violència. Com deia Gandhi: “Sigues el canvi que vols veure en el món”.